(Fragment d’un llibre imprescindible per a tot arquitecte: “La casa a mida” de Jan Baca Pericot. - Edicions La Campana. Barcelona 1994. pag 15. - No hi ha fotografies ni cases de disseny però dissenya la professió des de l’experiència en clau humorística. És genial)
Alguns estudiants surten avui encara de l’escola amb la obsessió de revelar urgentment la pròpia genialitat, tot i saber, encara que no ho reconeguin, que no tenen un gran talent. I agafen el llapis no amb amor sinó amb desesperació.
No han descobert encara que, al marge d’estils i modes, la bona arquitectura és conseqüent amb la humilitat de l’aprenent. Que hi ha hagut molt bons professionals abans que ells i que en vindran molts esprés d’ells.
Per què sovint és tan llarg el camí que hem de fer passar de déus a homes? Si es pogués recòrrer més de pressa, no es farien tants disbarats ni tants actes de supèrbia. Si l’arquitectura no és humil (humil, que no inculta), quina mena d’homes l’habitaran? Quina mena d’homes l’hauran de sofrir?.
Alguns estudiants surten avui encara de l’escola amb la obsessió de revelar urgentment la pròpia genialitat, tot i saber, encara que no ho reconeguin, que no tenen un gran talent. I agafen el llapis no amb amor sinó amb desesperació.
No han descobert encara que, al marge d’estils i modes, la bona arquitectura és conseqüent amb la humilitat de l’aprenent. Que hi ha hagut molt bons professionals abans que ells i que en vindran molts esprés d’ells.
Per què sovint és tan llarg el camí que hem de fer passar de déus a homes? Si es pogués recòrrer més de pressa, no es farien tants disbarats ni tants actes de supèrbia. Si l’arquitectura no és humil (humil, que no inculta), quina mena d’homes l’habitaran? Quina mena d’homes l’hauran de sofrir?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada