I allà estàvem alguns dels sis usuaris i els dos voluntaris mirant una pel·lícula entre bafarades de fum del tabac que tots compartien solidariament i el xivarri de la gent que anava a celebrar la revetlla de St. Joan a la platja de la Barceloneta. Ha estat una revetlla diferent, sense alcohol, menjant coca de dubtosa procedència però, per sort, els ànims estaven calmats i hem pogut fer la festa en pau, sense picabaralles. No hem saltat damunt de fogueres, ni falta que fa, perquè tots plegats ja hem hagut d’apagar o saltar pels nostres focs interiors. Tampoc hem ballat, proutes tombarelles, caigudes i aixecades ja ha anat fent la vida per a molts dels usuaris nocturns d’aquest petit local en planta baixa. Malgrat el panorama, allà hem estat fent-nos companyonia uns i altres.
L’altre dia em preguntàven per què els cristians celebrem la nit de St Joan si deu tenir un origen pagà. Suposo que es deu associar la frase aquella de St Joan “Convé que jo minvi i que Ell (Jesús) creixi” a la nit més curta (que més ha minvat) per a que el Sol (Jesús) més resplandeixi. Que aquest sostre nocturn pugui ser cada cop més curt i així puguin reprendre les seves vides amb més força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada