El dia abans avia ant a veure la pel·lícula "Bab-aziz. El sabio sufí" i encara quedava en la memòria de la meva retina una bella història amarada de transcendent, d'amor i pobresa pelegrinant pel desert en la figura d'un príncep que escull l'abaixament i la follia del dervitx (místic sufí) com a porta de la llibertat i la comunió amb Déu.No sé si la pel·lícula va animar-m'hi o no però ahir al vespre em trobava cantant els mantres de Taizé "a pelo", sense guitarra, com qui va salmonejant pel desert. Ho trovaba a faltar. Trobava a faltar cantar a Déu, donar gràcies perquè "tot és gràcia". Trovaba a faltar aquest pelegrí interior.
Us recomano vera la pel·lícula i, qui sap, potser redecobrireu que cantant a l'Amor re-encanteu la vida.
2 comentaris:
Hola Eloi, No he vist la pel·lícula
però els cants de Taizé els conenc i aporten molta i molta pau.
Que tal l'estiu? La meva família i jo tenim moltes ganes de començar les vacances per descansar de l'estrès de cada dia.
Últimament estic llegint textes de l'evangeli comentats i m'he adonat de la profunditat de molts d'ells. L'evangeli en que Jesus ens diu que si algú ens demana el manto li hem de donar també la túnica. Sempre l'havia agafat al peu de la lletra pensant que ens havíem de quedar sense res però si ho entenem amb el conjunt dels evangelis en molts Jesus parla de la prudència com el de las vírgenes necias y prudentes. Penso que Jesus ens vol també prudents. Per la qual cosa el que hem de fer és saber compartir en la justa mesura. Crec que aquí està la questió saber la nostra mesura fins a on som capaços de fer, fins a on podem ajudar al germà sense ferir-nos. Si ens fem mal ajudarem una o dues vegades però no més. En canvi si som prudents en la nostra ajuda, estarem més disposats perquè no ens farà mal. Què opines? M'agardaria saber el que penses i el que diu la teologia de tot això, (quan et vagi bé).
Moltes i moltes gràcies.
Una abraçada.
Roser.
Benvolguda Roser i familia.
No vas desencaminada, aquesta "prudència" de la que parles ha rebut molts noms i en la tradició ignasiana (de St Ignasi de Loiola) rep el mot de DISCERNIMENT. Cal recordar que, quan Jesús envia als seus apòstols a predicar els recomana ser "cándidos cómo palomas y astutos cómo serpientes" (no sé per què ho recordo en castellà). El viure cristià necessita ser discernit perquè, a vegades, passa que pensant-nos que fem bé no estem fent el que en realitat tocaria. Ser cristià no és ser un "suïcida" del voluntarisme, donar-se com una bèstia i prou. A vegades convé recordar allò que deia St. Francesc Xavier als seus companys "Qui no és bo per a ell mateix no és bo per als altres" (cita que Xavier havia tret de l'eclesiastés, però no recordo la cita). No sé si t'he ajudat gaire, però això és el que et puc dir per ara.
Més important del que jo et pugui dir és que tu mateixa llegeixis i et facis teu l'Evangeli.
Publica un comentari a l'entrada