Hora 3

Descansant de l'entrega del passat divendres, aquest cap de setmana he tingut temps per arreglar papers, carpetes i altres embalums. Entre tot plegat van aparèixer les carpetes on vaig anar guardant tots (i crec que realment van ser TOTS) els papers de les dinàmiques, les fitxes i activitats del meu antic grup d'Hora 3, un moviment cristià de joves que malauradament ja no hi és. Camps de treball, recollida d'aliments, el recés a Vilobí d'Onyar, les Trobades Generals amb joves d'arreu, fer "Els pastorets", "Brik" la revista dels joves que autoeditàvem, etc. Em sento profundament agraït a l'Hora 3 perquè va fer possible moltes coses del que ara sóc, àdhuc l'haver passat per can jesuïta o les llavors del que després ha estat un mínim interés per a l'educació en el lleure. Aquest agraiment no pot ser de cap manera ressentit, com a vegades he notat en d'altra gent de l'antic moviment, amb fantasmes externs (sempre hi han uns "ells" dolentíssims pel que sembla) ni els interns, sinó fecund. Que desaparegui la mediació no implica que desaparegui o s'estanqui el llegat rebut i n'hi ha que han llençat el nen amb l'aigua bruta, fet comprensible, però no deixa de ser una llàstima.

Total que, com em deia ahir una amiga, encara cal que segueixi cercant algún lloc on poder col·laborar i seguir fent "pastoral". Seguir transmitint el llegat rebut. On? Quan? Com? ja ho veurem.