diumenge, d’agost 23, 2009

"I ens ha costat Déu i ajuda..." (Manel)

Manel és un dels grups musicals catalans que més ressó estan tenint darrerament. A voltes són un grup de folk, a d'altres inventors de salmòdies, o fins i tot uns magnífics versionadors a lo "azucarillo kings" però de trankis. Agafen el millor de la cançó catalana però les seves lletres defugen dels idealismes i ens encarnen en les narracions del quotidià a l'estil de Els Pets. Molt post-modern tot plegat. Una llàstima que em perdés el concert que van fer per les festes de Gràcia!. Us deixo amb una de les seves cançons que més m'agraden "Corrandes de la parella estable", teniu el prega_rock aquí.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Un prega rock espectacular!!!!!!!

xavi ha dit...

no vaig poder anar a gràcies, però diuen que va ser una merda... no es sentia res, a la plaça rovira no hi cabia més gent... i a més no van tocar totes les cançons!

Anònim ha dit...

Manel, Que grans!
Busca'ls en concert, t'ho passaràs bé!
És una nena!
Una abraçada
Xesco

Elisenda ha dit...

Indubtablement, Manel és un dels millors naixements que hi ha hagut últimament en la cultura musical catalana. A mi també m'enganxa molt el fet que agafin el quotidià i... vaja, que diguin les coses pel seu nom!

I no et vas perdre res si no vas anar al concert de Gràcia... (Per sort), Manel no és un grup de masses, i si es vol gaudir d'un bon concert cal anar-los a veure quan toquen en algun poblet perdut enmig del Principat. El trajecte val la pena.

Judith ha dit...

Hola Eloi,

No conec el grup Manel. M'esperava més de la cançó (pel títol). (Potser m'estic fent gran.) El prega-rock, sortosament, està molt ben pensat. Hi afegiria, per millorar la pregària, algunes reflexions sobre què fer i com actuar davant allò que la cançó (ni la gent del carrer) no diu: els pares/sogres que no accepten el gendre/nora, les infidelitats de parella amb majúscules i de toooooots els tipus, les discrepances serioses en la manera d'educar els (futurs) fills, les malalties degeneratives de-ge-ne-ra-ti-ves de debò...
Només en tinc 36 i de veritat que ens ha costat Déu i ajuda aribar fins aquí. Cada dia dono gràcies a Déu per un regal tan gran.
Judith
PS: Records des de Boston. Us faré un text per al tskv sobre les misses catòliques d'aquí. Tota una experiència.