Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les d ela sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran; miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la ma i arrecera l agalta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la ma que anirem per la riba
ben a la bora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
nemés en dir-nos que ens seguim amant.
2 comentaris:
Si no recordo malament, havies penjat aquesta imatge en una altra entrada.
Recordo de què anava l'altra entrada.
Me n'alegro per vosaltres.
Una abraçada, i que sigueu molt feliços, vosaltres que us hi heu atrevit.
Hola Maria!
la veritat és que jo no recordo haver penjat aquesta imatge abans, ni el post corresponent. En Caspar David és el meu pintor preferit i he penjat vàries coses seves al bloc, així que potser sí que la vaig penjar, no ho sé. També és possible que no ho trobis perquè vaig despenjar bastants articles. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada