L'àlbum de la boda

Avui ens ha arribat l'àlbum de la boda.. des d'alemanya! Sí, no és que l'haguèssim encarregat aquest estiu en la nostra visita a Berlín (per cert, quina ciutat més suggerent!. Tota una au fènix!) sinó que ens sortia més barat, mooolt més barat, trobar un fotògraf que ens fes i passés les fotos de la boda en un CD (la majoria es queden les fotografies com a exclussiva) i fer-nos nosaltres l'àlbum durant l'estiu a través d'una empresa per internet.

I ara, allà el tenim, sempre disposat a recordar-nos que cada dia és dia de boda, d'anar fent aliança. No és un gat al qual fer carentonyes, ni quelcom domèstic en el sentit empetitidor de la paraula, però quan arribes fet pols o emprenyat a casa no fas fàstics a les carentonyes de la memòria i l'album et recorda què és fer casa i on es fonamenta... allà, en aquell dia, amb la comunitat, en aquella església... calen símbols, quelcom que ens posi de puntetes i ens faci mirar una mica més enllà, apuntar una mica més alt, veure-hi una mica millor. Què carai! Gràcies Senyor per aquell dia!

Una curiositat: si algú veu l'àlbum no es trobarà amb el clàssic reportatge. Nosaltres només voliem anar a un lloc a fer-nos una fotografia a l'acabar la cerimònia de la boda: als peus del monolit de La Pietat del cementiri del Col·legi Claver. Algun dia ja us ho explicaré.