(Seguint un raonament del curs sobre la teologia política de J.B.Metz a l'ITF)...
Ens pensem que la compassió és quelcom que es mou en l'àmbit sentimentaloide i mel·liflu quan, contràriament, és el nervi encarnatori que fonamenta tota reciprocitat i igualtat, és a dir, aquests valors tan predicats i tan poc subjectivats. La com-passió és més que un sentiment puntual. El sentiment porta al con-sentiment, a deixar les coses igual, mentre que la compassió que arriba a concretar-se en un hàbit transforma la persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada