dilluns, de juliol 23, 2012

Reflexions entorn la Basílica de la Sagrada Família (2)

Seguint les reflexions de l’article anterior (aquí), passem ara a preguntar-nos pel sentit pastoral de la Basílica de la Sagrada Família i en què pot ser modèlic aquest temple proposat com a paradigma de la Nova Evangelització per Rino Fisichella. Sobre la temàtica pastoral, és evident que el temple no pot ser entès ni viscut plenament si no és en clau de pregària i, especialment, en clau litúrgica (com tampoc pot ser entès sense les lleis de la matèria). Els atributs eucarístics que coronen l’exterior de la nau principal, la infinitat d’elements de custòdia que hi ha al capdamunt de les naus laterals o la significació de les diòcesis del món a les columnes i els vitralls així ho testimonien. Així doncs cal motivar en la mesura del possible l’ús pel qual va ser pensat el temple, per tal que no passi com a la Cripta de la Colònia Güell (el primer “assaig” de la Sagrada Família) que, de tant museïtzar l’espai, tan sols deixen fer dues misses el diumenge i a més a més a l’accedir-hi et pregunten si vas a missa o no. Tot un llastre per a l’activitat pastoral. (seguir llegint)