Alba Arboix-Alió, una lectura urbana de les esglésies de Barcelona.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies. N’hi ha que les indexen segons la seva advocació (Arxiu Gavin), d’altres ho fan segons els límits territorials propis d’una parròquia (Arquebisbat de Barcelona) i, des de l’administració, les classifiquen segons la seva significació com a bé cultural d’interès local o nacional. Des de l’àmbit acadèmic, però, es presenten altres formes d’indexació. A finals de curs passat El Dr. Ricardo Gómez va presentar la seva tesi doctoral en la qual es feia especial atenció a una classificació de les parròquies de Barcelona de la darrera meitat de segle XX des de l’àmbit de la construcció (llegir post). Ben recent i sorprenentment, també des de l’àmbit acadèmic de la UPC, l’Alba Arboix-Alió ha presentat la seva tesina del Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic amb el títol “Església i espai urbà. Una col·lecció en clau urbanística de les esglésies de Barcelona”, tutoritzada pel professor Xavier Monteys.
 
L’autora analitza la relació entre l’espai urbà i 36 esglésies de Barcelona al mode d’Aldo Rossi i Camilo Sitte, és a dir, com a edificis singulars que conformen el paisatge urbà i el qualifiquen. D’aquest estudi apareixen quatre grans grups o “calaixos”, tot i que poden haver-hi casos mixtes (com són l’Església Romànica del Poble Espanyol, Santa Maria de Montalegre, Santa Àgata i el Monestir de Pedralbes):
 
1_ “L’Església i la plaça” (Relació de l’edifici amb el buit): Sant Joan de Gràcia, Santa Maria del Remei, Sant Pere de les Puel·les, Santa Maria el Pi, Santa Maria del Mar, Santa Maria de Sants, Santa Engràcia, Sant Andreu i Sant Agustí.
2_ “L’Església a peu de carrer” (Relació de l’edifici amb el ple): Sant Medir, Puríssima Concepció, Immaculat cor de Maria, Mare de Déu dels Àngels, Sant Eugeni I Papa, Corpus Christi, Sant Josep Oriol, Sant Joan Maria Vianney, Mare de Déu de Betlem, Sant Jaume i Sant Francesc d’Assís.
3_ “L’Església a la ciutat” (Relació de l’edifici com a fita i perspectiva a escala urbana): Sagrada Família, Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo, Sant Joan Bosco, Sant Gregori Taumaturg, Sant Pau, Sant Vicenç, Sants Protasi i Gervasi, Verge de Gràcia i Sant Josep.
4_ “L’Església camuflada” (Relació de l’edifici com a descoberta simbòlica): Santa Anna, Santa Maria de Cervelló, Sant Oleguer Bisbe, Sant Jordi.

(Esquema de l’autora. Pàg. 6 de la tesina)
 
De la lectura del treball em quedo amb els següents apunts que espero poder comentar amb l’autora, de cara a poder aprofundir el treball  per tal que aquest acabi sent tesi doctoral: (seguir llegint)