Atenció i oració: De Simone Weil a l’oratori pel col·legi Jesuïtes – El Clot.

"La clave de una concepción cristiana de los estudios radica en que la oración está hecha de atención. La oración es la orientación hacia Dios de toda la atención que el alma es capaz. La calidad de la oración está para muchos en la calidad de la atención. La calidez el corazón no puede suplirla" (Simone Weil. “A la espera de Dios”).
 Per la filòsofa Simone Weil, quan es plantejava quina relació hi ha entre la interioritat i els estudis, concloïa que un alumne atent és una ànima que prega. Quan estem atents al nostre objecte d’estudi, centrats i abandonats en ell, ens obrim a l’alteritat i, aquesta, en darrer terme i en sentit fort, apunta a l’Alteritat, el Misteri, Déu en definitiva. Així docs, l’aula pot esdevenir lloc de trobada amb el transcendent, molt en consonància amb allò tan ignasià de “trobar a Déu en totes les coses”, però això tampoc descarta que aquesta mateixa atenció es pugui aplicar al mateix saber i viure explícitament religiosos, concretament en un espai per a la pregària escolar. Una capella o oratori escolars han de seguir aquesta mateixa dinàmica que porta l’alumne en el seu quotidià i que ja hem descrit: una atenció concentrada en l’objecte d’estudi orienta a l’ànima a l’Alteritat.
 
D’aquí en traiem dos verbs: Concentrar i Orientar. Què és l’Església sinó una assemblea (concentració) que respon a una crida externa (orientació)? Aquest doble moviment respon també a la dinàmica eucarística: ens apleguem en Nom d’Algú Altre que ens ha convocat i posteriorment ens torna a dispersar. Es podria entendre fins i tot la dinàmica del quotidià de la comunitat educativa també en aquest doble moviment: Déu ens crida (convocació) a una tasca educadora-evangelitzadora i, en ella, hi trobem una Presència que és el sentit (orientació) de la nostra vida. Aquests dos verbs traduïts a mode espaial equival a conjuminar planta central (“tots entorn de”) i la planta longitudinal (“tots cap a”). 
 
Estat actual de l’oratori del Col·legi Jesuïtes-Clot.
 Aquesta reflexió és la que apliquem ara a l’encàrrec que ha fet la “Comunitat Cristiana Sant Pere Claver - El Clot” al despatx “T113-Taller d’Arquitectura” per la reforma de l’oratori del Col·legi Jesuïtes - El Clot. L’actual espai de l’oratori de l’escola respon al que en el seu moment era l’oratori de la comunitat de jesuïtes que hi residia. Està situat dins del que eren les dependències de “clausura” de la comunitat, fins i tot encara resta a la paret del passadís d’accés un penjador del moment, a la planta primera de l’edifici antic. La capella, de planta quadrada (5x5m) per 4m d’alçada, molt probablement va ser dissenyada en el seu moment pel P. Jordi Roca sj, la familiaritat dels materials i la composició emprada així ho testimonien, que també va fer, per exemple, la Capella de Sant Ignasi de la Residència sacerdotal de la Cúria Provincial, al carrer Llúria núm.13. (seguir llegint)