La Capella de la Pilarín Bayés. Sobre l’espai de culte i els infants.

Serà per la paternitat, o bé perquè ara ens han encarregat la reforma d’un petit oratori escolar, o potser perquè ja porto molts anys dibuixant vinyetes dominicals per adolescents, però un dels temes que més m’apassiona és pensar com ha de ser un espai de culte adaptat per infants i joves. N’hi ha prou amb les imatges “dels grans” o bé, fins a quin punt, els infants i els joves es poden apropiar i adaptar l’espai sagrat?. Diuen que “la gràcia no substitueix a la natura, sinó que la perfecciona”, aleshores, per què no proposar espais sagrats “naturalment” infantils?.
Ja fa temps, passejant per les sales del romànic del MNAC, veient aquella mena de “còmics” amb imatge i lletra incorporada, em va ballar pel cap la possibilitat d’adaptar espais religiosos específics per aquestes edats. Penso, per exemple, en l’espai de la “peixera” que tan sovint freqüento els dissabtes al vespre a la Parròquia e Sant Ignasi de Loiola, a Lleida. Es tracta d’una habitació insonoritzada però connectada visualment amb l’espai celebratiu a través d’un gran pany vidriat. Allà els infants poden ser ells mateixos sense molestar a la resta mentre els pares seguim la celebració a través dels altaveus i la finestra interior, fet que dóna una gran tranquil·litat. Què costaria incorporar-hi una porta d’accés més petita a aquesta “peixera” (que és com l’anomenen els parroquians) a l’estil de les botigues de l’Imaginàrium? Això seria tota una metàfora de la porta estreta (Lc 13,24) o del convit a esdevenir infants per accedir al RdD (Mc 10,15). Què costaria també que aquest petit espai estigués adaptat amb un mobiliari “litúrgic” adient a infants, com ara uns coixins, amb material pedagògic com dibuixos per pintar de l’evangeli dominical, i amb uns “còmics” o una iconografia religiosa infantil?. (seguir llegint)