Eduardo Delgado Orusco: Arquitectura Religiosa Contemporània per a tots

A l’aparador del darrer CIARC (Congrés Internacional d’Arquitectura Contemporània) celebrat a Sevilla (post) destacava un prolífic autor en llengua castellana per damunt de la resta. Es tracta del Dr. Eduardo Delgado Orusco, amb qui he estat estiuejant virtualment a través de la lectura de tres obres seves: “Entre el suelo y el cielo”, “Paisajes con alma” i, especialment, “¡Bendita Vanguardia!”. No el conec personalment, tan sols de vista, però com que també forma part del comitè científic del XXXVIIè Curset de l’AADIPA espero poder xerrar amb el proper desembre.
 “¡Bendita Vanguardia!” vindria a ser una condensació i presentació pel gran públic del primer llibre citat, “Entre el suelo y el cielo”. La seva tesi és realment provocadora i suggerent: “En un período particularmente oscuro de nuestra historia reciente, donde la cultura estaa en gran medida controlada y sometida a la censura, los afanes de modernidad de la generación de arquitectos titulada tras la guerra civil encontró su mejor cauce de expresión a través de una de las instituciones fuera de toda sospecha: la Iglesia”. A través de les seves 300 pàgines l’autor va repassant el que va ser l’arquitectura religiosa contemporània a l’Espanya del franquisme, des del 1950 al 1975. Referent a Catalunya, Eduardo Delgado diu una cosa que crec encertada (pàgs. 117-127) i és que els autors del Grup R, tot i fer un tractament modern dels elements constructius segueixen una litúrgia en general obsoleta. No hi va haver una reflexió sobre l’espai assembleari i solen repetir els esquemes lineals típics, de forma que la modernitat d’aquests edificis és relativa ja que, com apuntava Antoni Borràs sj, només podem dir que hi ha arquitectura religiosa moderna si hi ha continuïtat amb el que anava reflexionant el Moviment Litúrgic. En definitiva, un llibre absolutament recomanable i fàcil de trobar a llibreries.(seguir llegint)