dissabte, d’octubre 15, 2016

Patrimoni eclesiàstic i col·laboració institucional, algunes dades i reflexions

"L'Església catòlica, com a titular d'una part molt important del patrimoni cultural català, ha de vetllar per la protecció, la conservació i la difusió d'aquest patrimoni i, amb aquesta finalitat, ha de col·laborar amb les diverses administracions públiques de Catalunya. Una comissió mixta entre l'Administració de la Generalitat i l'Església catòlica ha d'establir el marc de col·laboració i coordinació entre les dues institucions i fer-ne el seguiment. Reglamentàriament s'ha de determinar, si s'escau, la col·laboració amb l'Administració local." (Article 4 de la "Llei del Patrimoni Cultural". DOGC núm. 1807, d’11.10.1993)
(E. Aran) El passat dilluns 26 de setembre va tenir lloc la setena sessió del Seminari Intern de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall on, motivats per l'esfondrament del campanar de Rosselló, vàrem abordar el tema de la restauració del Patrimoni Arquitectònic de l'Església. En aquesta ocasió vàrem comptar amb una primera ponència teòrica a càrrec de la Sra. Elsa Ibar Torras, arquitectaSubdirectora General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic; i una segona part de casos pràctics per part d'Antoni Martí i Falip, arquitecte autor de la restauració de l'Església de Sant Domènec de Cervera, l'Església de Sant Pere a Santa Fe, i Santa Maria de Gualter. Com que les intervenció d'Antoni Martí bé es mereixen una visita i un comentari propis em dedico avui a fer un breu comentari a les aportacions de l'Elsa Ibar Torras. (seguir llegint)