dimecres, d’octubre 25, 2006

La blogosfera catalana, un temple en el no-lloc.

Aquesta tarda he estat estudiant el llibre de Marc Augé “Los no lugares, espacios del anonimato” i ha resultat molt estimulant. Resumint i retallant bona part del llibre aquest vindria a dir que als llocs humanitzats “de tota la vida” ara se li sobreposa un nou no-lloc representat per la usuarització, la solitud, la efimiritat i l’anonimat de les persones. Els exemples proposats són els de les autopistes, els trens de llarg recorregut, els viatges en avió o els centres comercials.

Apliquem-ho al bloc ni que sigui per a fer un exercici mental. La blogosfera és un no-lloc en tant que el lloc és pura temporalitat i les mediacions vénen textualitzades. Puc fer referència a espais i temps, però aquests són per a vosaltres com les indicacions d’una autopista, una nota en el vostre recorregut. També és un no-lloc en tant que la blogosfera viu del present i no de la història. No hi ha monuments que ens vinculin amb la memòria. També és no-lloc en tant que hi ha un cert llenguatge contractual, una codificació...


La gran diferència de la blogosfera catalana respecte els no-llocs rau en que, al meu entendre, no som “usuaris” sinó que es comparteix una mena de sentiment comunitari que va més enllà de un “grup d’usuaris”. Al bloc s’hi fa política, la paraula vol ser performativa (que dient, fa). Bitàcoles.net o Catapings.com són com les places del mercat o l’àgora dels llocs antropològics. La blogosfera catalana, a diferència d’altres comunitats virtuals, pot arribar a ser un “templum” (lloc de sentit) en el no-lloc. Bé, ho he d’estudiar més a fons.Avui només tocava apuntar-ho.