Amb la Laura Mor, jove periodista, comparteixo algunes coses: l’estudi del pensament i la vida de Simone Weil, l’educació en el lleure, alguna col·laboració esporàdica a la Revista Relats (www.relats.tk) ... però d’ella m’admira la seva passió pel tercer món. Aquest estiu, després de participar als campaments del Casal “Al Vent” de Bellvitge se n’ha anat a Sierra Leona. Fa un parell de dies va enviar un e_mail anunciant el seu aterratge i unes primeres impressions. Allà van!
“Hola a tothom! Dilluns aterrava el nostre avió al Prat, després d’una pila d’hores amunt i avall. Hem arribat amb el mal d’estómac de saber-nos lluny de l’Àfrica Negra (com a mínim durant els propers mesos) i, de cop i volta, massa a prop d’unes terres fredes, còmplices de la misèria absoluta dels que malviuen al Sud. La diferència és abismal i entendreu que necessitem encara temps per païr-ho...Això sí, encantants de respondre al “què coi heu fet durant aquests 40 dies?”. Doncs, dir-vos que ben poca cosa. El Luis i jo ens hem limitat a perdre el temps amb la gent de Madina, un poblet al nord del país, enmig de la selva, tocant la frontera amb Guinea Conakry. I, per estrany que pugui semblar, perdre el temps també pot ser un valor en sí mateix. M’explico.
Per nosaltres té un valor incalculable el passejar pel mercat, fent broma del nostre anglès macarrònic, amb els xavals que van viure un dels conflictes més bàrbars dels últims temps, fossin civils o rebels. I els partits de futbol sota el sol fulminant i també sota la pluja torrencial, les converses sobre la%
1 comentari:
la Laura és tant "gran" que inclús es mereix que hagis posat el post dos cops... falten moltes laures en aquest món; gent disposada a donar la seva vida pels altres sense complexes i amb total gratuitat... Em fa pensar en l'anterior post: no ens podem sentir a gust, sempre més pel RdD!
Publica un comentari a l'entrada