Quan el present fa honor al seu nom.
Quan el present fa honor al seu nom el dia passa amb intensa discreció
El que podria ser llegit com a “no-res-en-especial” es transmuta en “Vida Plena”
El passat es revela com a promesa callada
I el futur es presenta com el que val la pena.
Quan el present fa honor al seu nom... és això: un present.
Concretant aquesta pregària poètica avui et dono gràcies, Senyor, per la trobada amb en Genis. Hem quedat un moment en una sorollosa terrassa de la carretera de Sants per explicar-li què és això de fer de monitor, revisar agendes, aclarir dubtes... gràcies per la tasca i l’empenta d’aquest jove universitari, per la donació d’aquest temps seu tan preciós i tan preuat per la societat de l’oci en que vivim. Ell, i tants d’altres, són el que podria haver estat aquell jove ric de l’evangeli si hagués optat per Tu (Mt 19, 16-23).
amDg
eloi
2 comentaris:
Et vaig llegint. M'agrada. Tot i que coincidim poc.
Jo no et coneixia, m'he passejat pel teu bloc i m'agrada l'actitut que tens amb els avis, lo de la taberna i la timba de cartes... la vida tal qual amb una mica de sal, que sempre fa falta!
atentament
eloi
Publica un comentari a l'entrada