La pregària dels periodistes

Com preguen els periodistes?, La premsa és mediació del transcendent?, Què volia dir el teòleg protestant Karl Barth quan deia que ell feia pregària amb la bíblia i un diari al costat?... Totes aquestes qüestions ténen una resposta, la plana web de "Pregària des de l'actualitat ", que recentment ha tornat a posar en marxa l'equip de la Revista Relats (joves universitaris cristians) juntament amb la Companyia de Jesús (jesuïtes) de Catalunya.

En aquesta plana hi trobareu setmanalment una notícia recollida d'algún dels mitjans de comunicació (normalment premsa) juntament amb un conjunt de comentaris i pregàries d'un ample mostrari de gent; des de joves universitaris fins a professionals de diverses tendències.

Per altra banda, avui ha aparegut, per fí, el primer portal que visibilitza el que he anat anomenant la "blocosfera eclesial". La trobareu a la plana de la revista Foc Nou. En aquest lloc, a semblança d'altres portals de blocs en català temàtics com la xarxa de blocs socialistes o bitàcoles.net i catapings.cat, trobareu blocs de temàtica més o menys explícita cristiana. Resulta interessant també la classificació que n'ha fet en Jordi Llisterri: blocs de "pastoral" (a mi aquest nom no m'agrada gens perquè no diu res, crec que caldria cercar-ne la traducció contemporània), blocs de missioners i cooperants, blocs periodístics, etc.

Súpercristman... la simbiosi d’Esparreguera

Aquesta tarda m’he quedat astorat davant el tríptic de propaganda de la Passió d’Esparreguera. Ja sé on no aniré per Setmana Santa. Què és això de presentar a Jesús volant pels aires amb el braç aixecat? No puc negar que alguns evangelis parlen de l’ascensió de Jesús però, fins ara, les pintures de l’ascensió presenten a un Jesús que és atret pel Pare, un home que es deixa a sí mateix, que s’abandona. En canvi, aquí tenim a un Jesús que s’autopropulsa vers el cel.
Cal notar que el primer dels evangelis, el de Marc, va ser qui va posar sordina a totes aquestes concepcions de Jesús com a súper-home. Aquest evangeli acaba amb una aparició de Jesús Ressuscitat a les dones (al tanto!, en aquells temps el testimoni d’una dona no era tingut com a vàlid en un judici. Jesús es dóna a conéixer als/les sense-veu)) en la que els diu que el trobaran a Galilea. “Galilea” és la terra dels pagans, el lloc de la vida ordinària. Realment oposat al Jesús que presenta aquest fulletó.

A favor dels cartellistes s'ha de reconéixer que aquest cartell fa el seu impacte i que dóna bastant joc. Encara podriem treure-li més punta, però ho deixarem aquí.

Plou sobre mullat: http://elblocdeleloi.blogspot.com/2007/02/superman-vs-jesucrist-un-amic-mha.html

Desmarca’t , Pasqua Jove Claver – tskv07
Com ja és costum, amb la quaresma arriba la campanya de la Pasqua Jove Claver’07. Us passo el text que encapçala el flyer informatiu :

Bon cop d’esperança!
(S’acosta la Pasqua!)

Els joves, per primer cop en la història, som els veritables protagoniestes. De potencials consumidors hem passat a esdevenir protagonistes principals d’aquest món en que tot es paga, tot és etiqueta, i nosaltres carn de santoral de les marques... què fort, no?

Casualitats de la vida, els joves d’ara som els més infeliços, carregats de manies i d’una desesperança que fa esfereir!!

Si sents que no tires, fot-li kanya i DESMARCA’T. DESMARCA’T de la buidor, DESMARCA’T de l’egoisme, DESMARCA’T del consum que et consumeix... dóna’t l’oportunitat, dóna sentit a la teva vida. Marcats per l’Esperit. (skamot SN)

Si voleu +info cliqueu aquí .

Esplai “Al Vent”: Carnestoltes

Aquest passat diumenge, el Centre d'Esplai "Al Vent" vam participar a la Rua de Carnestoltes del barri. Era la primera vegada que hi participàvem i vam anar-hi més d’espectadors “pardillos” que cap altra cosa. Tot i que van venir pocs infants ens ho vam passar molt bé i vam poder socialitzar-nos i presentar-nos a les altres entitats del barri perquè només fa dos anys i escaig que vam engegar aquest centre d'esplai nocturn. Bé... “todo se andará” si Déu vol (que, sembla que sí).

Vespres-Rock

Ahir va tenir lloc a l’Església de Llúria el “Vespres-Rock”, una fusió de la pregària de les vespres (allò que resen als monestirs) i cançons de rock que acompanyaven els salms. Després d’haver-ho intentat, ara toca fer l’avaluació. De moment només dir que, tractant-se d ela primera vegada, no va estar malament però es podenn millorar moltes coses. Així i tot, moltes gràcies a tots aquells que vau venir a pregar amb nosaltres (Cris, Carme, Xavi, Nani, Héctor...) i també al Manolo per la seva dedicació i disponibilitat. Si voleu baixar-vos el guió de la pregària cliqueu aquí

Superman vs Jesucrist

Un amic m’ha passat aquesta comparació sobre Superman i Jesucrist. Fa una mica de “rabieta” però, la veritat, dóna molt joc.

Per una part tenim a un superman forçut, amb la barbeta cap amunt i les vens de les mans marcades. S’estripa la camisa i del seu pit en surt una “S”, de súper-home. Després farà un salt i se n’anirà volant a usar els seus superpoders a favor de la humanitat i, encabat, tornar a amagar la seva identitat. Ara bé, en el fons la seva acció no mostra cap camí de vida autèntic, no sana el cor ni consola la nostra feblesa perquè el seu “súper” ens fa deutors. En el fons practica el paternalisme.

Per una altra part tenim a un home que, més que esquinçar-se el vestit, mostra amb sencillesa el seu secret, el seu cor. És un cor gran però també espinat (“Que no te vendan amor sin espinas” canta en Sabina), també és fràgil i no pas pel poder de la kriptonita. D’ell no en diem un súper home, sinó Déu. No l’identifica una “S”, sinó un “JHS” (Jesús-Home-Salvador), i la seva “S” no és súper, però salva. Jesús no practica el paternalisme, quan fa alguna guarició diu “la teva fe t’ha salvat”...

... vols seguir comparant?, amb quin et quedes?, vols ser un superman o un fan de Jesús?

“Qui prega cantant, prega dues vegades” ( atribuït a St. Agustí)

Es pot pregar amb el rock, o el que avui en diríem “música popular contemporània”?, Què tenen a veure el cantautor canari Pedro Guerra i el salm 123?, i Els Pets amb el Càntic del Magníficat?, o el grup de “Los Planetas” amb l’Himne d’Efesis?... i què hi pinta amb tot això la promoció de la justícia que la fe exigeix?

Si voleu descobrir-ho us convido a l'Escola de Pregària "Des del clam dels oprimits l'enyoranya del Pare", que organitza el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia , Càritas Diocesana, Secretariat Diocesà de Pastoral Social i Justícia i Pau, que dirigiré jo mateix. Serà a l’Església del Sagrat Cor (Casp 27), el proper dilluns 19 de Febrer, de les 20:45 a les 21:35
Fins aleshores, doncs!
amDg

El Concurs Bíblic va a Radio Estel

Aquesta tarda m’he passat per Radio Estel per gravar un programa que emetran en antena demà, dimecres, cap a les 22:00h, sobre el Concurs Bíblic Universitari . Hem estat convocats alguns dels premiats de les dues darreres edicions. Al final hem comparegut tres: en Florin (estudiant de teologia hongarès, de tradició oriental), la jove Germana Clara (que va guanyar el Concurs Bíblic del 2005 amb un treball sobre el paper de la dona a la Bíblia) i el qui us escriu (premiat en un parell d’ocasions). El programa l’ha dirigit l’Ignasi.

En total la xerrada deu haver durat una mitja hora, potser no hi ha arribat, i ha resultat una estona molt cordial i agradable en la que ens hem sentit molt còmodes comunicant l’experiència d’haver participat i haver estat premiats en el Concurs Bíblic. Ha resultat molt interessant poder xerrar d’aquestes coses perquè a vegades els concursants ens trobem molt sols lliurant un treball del que no rebem cap més altre ímput que l’haver estat premiats o no pel jurat.

Per a mi la participació en el Concurs Bíblic m’ha estat...

1_ una excusa "pastoral" per a donar pautes de pregària i eines per a la revisió de vida als joves amb els que tracto.

2_ m’ha ajudat a prendre’m seriosament la tasca de teòleg, de donar raons de la meva esperança (1 Pere 3, 15), de Jesucrist en definitiva. No pas com un mer subjecte passiu que repeteix com un lloro continguts veritablement cordials en recipients caducats o il·legibles per a l’home contemporani, sinó prenent-me seriosament la tasca de la transmissió de la fe, de rebre i augmentar el que en la teologia s’anomena “el dipòsit de la fe”.

3_ Finalment, per acabar amb alguna cosa més, el Concurs Bíblic és una eina magnífica per construir un esglaó intermig entre una teologia d’alta volada que “patina” en la cultura actual, i un desconeixement de l’Escriptura generalitzat.

Anem al gra. Estimat lector, si estàs en edat universitària i t’interessa posar en diàleg la Bíblia amb la teva vida i el món que t’envolta, no t’ho pensis més: mira’t les bases del Concurs Bíblic d’enguany i comença a robar estones mortes per oferir un bon treball. Potser no seràs premiat, però la tasca que hauràs fet no te la traurà ningú i potser descobriràs un Déu més sorprenent del que et pensaves.

La fórmula sinodal: ortodòxia i ortopràxi són proporcionalment ortopèdiques.
El mot “sinodal” prové de la contracció dels mots grecs “syn” (amb) i “hodos” (camí) i es tradueix com “caminar junts”. L’església es defineix com a “sinodal” en tant que l’assemblea (que d’aquí prové el mot eklesia, ser convocats) de creients, constituïda per l’actualització (present) del Misteri Pasqual (passat) que la mena a la Plenitud dels Temps (futur), camina en comunió “com un sol home”, en una mateixa carn.

Quines són les dues cames de la sinodalitat? La ortodòxia (el que s’ha anomenat “fe”) i l’ortopraxi (el que s’ha anomenat “costums”, manera de viure). A vegades, en virtut de la unitat de fe, s’ha accentuat la ortodoxia en detreniment de la ortopraxi. D’altres vegades ha passat al contrari, en virtut de la ètica, s’ha accentuat la ortopraxi en detreniment de la ortodòxia.

L’accent de la ortodòxia va lligada a corrents teològiques que cauen en l’espiritualisme, el ser, les “dretes”, les polítiques identitàries i, duent-ho a l’extrem, al gnosticisme: Déu sí, Humanitat no.

L’accent de la ortopraxi va lligada a corrents teològiques que dissolen el transcendent, el fer, les “esquerres”, les polítiques materialistes i, duent-ho a l’extrem, al pelagianisme: Déu no, Humanitat sí.

Conclusió: menystenir una d’aquestes dues dimensions és caminar coixos. No es tracta només de fer o ser, de dretes o esquerres, de carques o progrés, d’espiritualistes o materialistes... En el camí de la comunió cordial (la sinodalitat) la ortodòxia i la ortopraxi són proporcionalment ortopèdiques.

Esplai Al Vent: Preparació del Carnestoltes

Aquest any, el Centre d’Esplai Al Vent hem decidit presentar-nos a la Rua de Carnestoltes del barri per diversos motius: major inserció i socialització de l’esplai en la xarxa social del barri, motivar a tots els infants de l’esplai en una mateixa tasca, treballar en equip, estimular l’oci alternatiu, etc. Ahir vàrem començar a preparar les disfresses. Va ser un “catxondeo” general, però tots plegats ens ho vàrem passar prou bé i, poc a poc, crec que aconseguirem els nostres objectius.

Una de les coses que més em van agradar va ser que la matèria prima de l’activitat, el cartró, procedia de les capses de bolquers que la Sandra i en Ricard han anat a cercar en l’hospital on ella treballa d’infermera. Ha estat una fusió inter-vocacional on s’han ajuntat la professió i el lleure, l’obligació i la devoció, la realitat d’una gent gran que ja no controla el seu cos i uns infants amb mancances educatives o socials. Genial.

Gràcies, Senyor, per aquesta jornada d’esplai. Gràcies per aquestes “estructures” temporals que ens ofereix la cultura en la que ens movem. Gràcies por embrutar-nos de pintura, senyal d’encarnació i compromís, segell que ens agermana en una tasca comuna. Gràcies per la bona fe dels monitors i l’alegria d’aquests infants que confien en nosaltres. Fes que no els defraudem i que, entre pinzellada i retallada de cartró, vagi sorgint l’evangeli en les nostres vides.

Esplai Al Vent: Som com aquests nens, un Cirineu més.
(Us faig un altre avançament del llibre "Amor Al Vent" que vaig preparant a estones mortes)

En Daniel ha vingut esgotat a l’acabar la jornada de monitor al Casal-Menjador d’Estiu. Està sorprès per les rabietes dels infants, els seus capricis, els seus plors, la seva violència. Hem estat xerrant una estona llarga sobre cadascun d’ells, de la creu prematura que els ha tocat carregar, com un Cirineu[1] menor d’edat, per la seva situació familiar o personal. També hem parlat de les seves alegries, d’aquell moment en que, per uns instants, tot semblava anar bé fins que un nou incident ha trencat l’harmonia del grup. Al cap d’una estona hem passat llista. Ja no són uns infants aliens a nosaltres, tenen un nom, una història i un rostre concret. Nosaltres els coneixem perquè els estimem i estem disposats a deixar-nos guanyar per ells i acompanyar-los fins on calgui.

Davant teu, Senyor, som com aquests infants. També nosaltres tenim rabietes, capricis, plorem i ens violentem. Però Tu saps els nostres noms, coneixes la nostra història i ens estimes[2]. Quan deies “deixeu que els infants s’acostin a mi” [3] o que calia fer-se com un infant per entrar al Regne de Déu [4], crec que ens donaves a entendre la nostra petitesa davant el misteri, el necessari abandó i confiança al Pare com el millor dels monitors possible [5]. Si ells són un petit Cirineu carregant una creu imposada en el seu camí diari, nosaltres també som cridats a carregar amb aquesta seva creu com ens mostra la imatge del pintor flamenc Sieger Köder.

Penso ara en aquella pregària que en Pere Casaldàliga va fer inspirant-se en Sant Joan de la Creu i el “examen de amor”: “Al final de la vida me preguntaran ¿Has vivido?, ¿Has amado?, y yo, sin decir nada, abriré un saco lleno de nombres”. Nosaltres també volem arribar a la meta[6] duent amb nosaltres un sac de noms tal com diu en Pere Casaldàliga. Així mateix ho va fer Sant Francesc Xavier, el missioner modern, que va arribar a la illa deserta de Sancià per a morir-hi duent amb ell un saquet penjat del coll amb les signatures de les cartes que els seus companys li havien anat enviant des de la llunyana Europa: “Y para que jamás me olvide de vosotros, por continua y especial memoria, para mucha consolación mía, os hago saber que tomé de las cartas que me escribísteis vuestros nombres, escritos por vuestras manos própias, juntamente con el voto de la profesión que hice, y los llevo continuament conmigo por las consolaciones que de ellos recibo... “ [7]. Fes, Senyor, que duem amb nosaltres els noms d’aquests infants ben a prop del nostre cor, perquè així mateix tens Tu els nostres noms en el teu ser[8].

Amor endins, carrega la teva motxilla:
1_ Quina experiència tens d’haver acompanyat en el dolor, en la creu, dels altres?
2_ En què creus que els altres t’acompanyen? Què és allò que els altres “carreguen” de tu?
3_ T’has sentit alguna vegada acompanyat en el teu dolor per Jesus?

[1] Jc 23, 26: “Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell”
[2] Salm 139: “Senyor, has penetrat els meus pensaments”
[3] Mc 10, 14
[4] Lc 18, 17
[5] Salm 23, El Senyor és el meu pastor.
[6] Fp 3, 12
[7] citat a “San Francisco Javier. Itinerario místico del apóstol”, de Xavier Léon-Dufour sj, capítol 3.
[8] Is 49, 16: “Et duc gravada a la palma de les mans”. Déu du els nostres noms tatuats a les seves mans com un pres el de la seva estimada.

La pregària “on-line” es posa les piles

Aquest matí he tingut una reunió llarga (tres hores!) però molt interessant. Ens hem trobat a la “central jesuítica” (Casp cantonada Llúria) en Santi Torres, en Manuel Hernández, en Marc Antonijoan, la Montse Girbau i jo (l’ordre dels noms respon a la fotografia excepte jo que no hi surto) per parlar sobre el futur de les diverses eines per a pregar que oferim des de la web dels jesuïtes(espai sagrat, la pregària virtual, pregar des de l’actualitat , prega_rock , les homilies dels diumenges , etc). Hem constatat que s’obren nous camins per a la sinèrgia i l’actuació de tots aquests materials al servei de l’Església de Catalunya, esperem saber respondre amb encert.
amDg

Cafezoombloc, les religioses del Sagrat Cor de Jesus es posen "on-line"

Ja tenim per aquí el segon bloc de religioses de Catalunya! (després del bloc de la beneta de Montserrat, la Germana Regina Goberna i Julià). Es tracta de "Cafezoombloc", muntat des de l'àmbit familiar de religioses del Sagrat Cor de Jesus . No sé per on anirà però conec a l'Eugenia i , de ben segur, serà molt interessant. Amb l'Eugenia fa temps que ens coneixem, és una "jove de la meva edat" (ratllant els trenta), molt implicada amb Cristianisme i Justícia - a on el curs passat va muntar una sèrie de xerrades sobre joves cristians en diferents àmbits (cristians universitaris, joves professionals, joves religiosos...) - i la CVX (Comunitat de Vida Cristiana) de Fòrum Vergés Joves. Benvingudes, doncs, a la blogosfera eclesial catalana!

Pregar amb els U2

Amb el títol “L’Església Anglicana fitxa als U2” apareixia ahir un petit article a La Vanguardia en el que es deia que els fidels anglicans han format un “Coro U2” que versionarà cançons d’aquest grup en alguna part de les celebracions litúrgiques. Un bisbe anglicà, anomenat Timothy Ellis, defensa aquesta iniciativa i argumenta que “El rock pot ser vehicle d’una gran espiritualitat”.

Jo no sé fins a quin punt es pot incorporar el rock a la litúrgia però, certament, l’espiritualitat cristiana no és un element aliè als músics irlandesos de U2. De joves, en els inicis del grup, el grup de músics rockers es posaven a tocar després d’haver fet una estona de pregària. Els U2 mai s’han amagat d’aquest fet i tenen força cançons on es fa menció explícita de Déu com “Pride”, “When I look at the world”, “Yahwe”, etc. Alguns crítics fan broma d’aquesta component religiosa i els anomenen el “rock dels escolanets” o diuen que “si els àngels cantéssin ho farien com els U2”. Bé, això donaria bastant de sí però ho deixarem aquí. Us passo els prega_rock (apunts per pregar a partir de cançons de grups actuals) que vam fer uns amics a partir dels treballs “All that you can’t leave behind” i “How to desmantle an athomic bomb” dels U2

Recordeu que el proper dilluns 19 de Feberer a l'Església del Sagrat Cor de Jesus (c/ Casp, 27), dins del cicle d'escola de pregària "Des del clam dels oprimits a l'enyorança del Pare" - muntada per Càritas Diocesana, Cristianisme i Justícia, i Justícia i Pau entre d'altres- hi haurà una pregària muntada per l'equip del Prega_Rock, de 20,45 a 21.35 h.