
Una de les coses que més em van agradar va ser que la matèria prima de l’activitat, el cartró, procedia de les capses de bolquers que la Sandra i en Ricard han anat a cercar en l’hospital on ella treballa d’infermera. Ha estat una fusió inter-vocacional on s’han ajuntat la professió i el lleure, l’obligació i la devoció, la realitat d’una gent gran que ja no controla el seu cos i uns infants amb mancances educatives o socials. Genial.
Gràcies, Senyor, per aquesta jornada d’esplai. Gràcies per aquestes “estructures” temporals que ens ofereix la cultura en la que ens movem. Gràcies por embrutar-nos de pintura, senyal d’encarnació i compromís, segell que ens agermana en una tasca comuna. Gràcies per la bona fe dels monitors i l’alegria d’aquests infants que confien en nosaltres. Fes que no els defraudem i que, entre pinzellada i retallada de cartró, vagi sorgint l’evangeli en les nostres vides.
3 comentaris:
endavant amb la preparació de Carnestoletes i amb l´Esplai al Vent!
eugènia
... i endavant amb el cafezoombloc i amb el coneixement d'aquesta societat tan cordial a la que vols incorporar-te!
una abraçada
Hola Eloi! Fa temps que segueixo el teu bloc i no saps com m'agrada, tant que m'has animat a fer-me el meu. Avui he posat la primera pedra,jeje. No sé com anirà, peròhi confio en que sigui un lloc per a compartir la vida i al Déu que en ella ens parla.Us espero! http://assaborim-lavida.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada