Nostalgia postpasqual
A voltes, després d’una activitat intensa amb joves, m’entra la nostàlgia. Crec que no és mala senyal perquè indica que m’he implicat en la tasca i he fet lligams però em creia que això només passava als adolescents després d’un camp de treball, un recés o experiències similars.
Aquesta setmana santa ha estat molt especial. Ho heu pogut comprovar perquè no he tingut ni temps per penjar cap post fins avui. La sortida amb els infants d el’esplai va ser genial tot i el mal temps. Mai haviem fet una sortida tan llarga ni tan arriscada però, gràcies a Déu, la jugada ha sortit bé. Ha sortit tan bé que els xavals se’ns han enfadat perquè el divendres sant no hi havia esplai!.
Pel que fa a la Pasqua Jove Claver... buff, costa de definir. Els dies de la pre-pasqua (de dilluns a dimecres de la setmana santa) són molt intensos, amb molta feina pel davant, molta convivència i estones de pregària al capvespre.
Jo em vaig tancar a un “zulo” del Col·legi Claver i m’he dedicat a pintar i dissenyar tot el que l’equip de litúrgia o l’equip de creatius em demanava. Durant la pasqua he tingut temps de tornar al meu “axis mundi”, un monolit de pedra picada situat entre el camp de vinyes i el cementiri que representa una pietat de forma abstracta i que em té el cor robat. Cada any m’assec allà davant i m’abandono a Déu tot meditant la passió de Crist el divendres sant. També m’he pogut reconciliar i guarir velles ferides que demanaven ser sanades feia molt de temps, massa temps. L’esclat d’alegria va venir també per la celebració de la pasqua, a la parròquia de Sant Ignasi de Loiola (Lleida), on en Roger i jo vam rebre les “ordres menors” (un previ al diaconat) i on en Jona (un jove equatorià dels del grup de confirmació de Bellvitge) va rebre la primera comunió als seus setze anys.
Avui en Roger i jo hem anat a explicar què és això de la Pasqua Jove a la Comunitat de Llúria (la casa “mare” dels jesuïtes catalans) i els hem deixat força impressionats. No es pensaven que l’activitat mogués tan i a tantes persones. Gràcies, Jhs, per tot plegat... Regina Caeli Letare, aleluya!!!!
A voltes, després d’una activitat intensa amb joves, m’entra la nostàlgia. Crec que no és mala senyal perquè indica que m’he implicat en la tasca i he fet lligams però em creia que això només passava als adolescents després d’un camp de treball, un recés o experiències similars.Aquesta setmana santa ha estat molt especial. Ho heu pogut comprovar perquè no he tingut ni temps per penjar cap post fins avui. La sortida amb els infants d el’esplai va ser genial tot i el mal temps. Mai haviem fet una sortida tan llarga ni tan arriscada però, gràcies a Déu, la jugada ha sortit bé. Ha sortit tan bé que els xavals se’ns han enfadat perquè el divendres sant no hi havia esplai!.
Pel que fa a la Pasqua Jove Claver... buff, costa de definir. Els dies de la pre-pasqua (de dilluns a dimecres de la setmana santa) són molt intensos, amb molta feina pel davant, molta convivència i estones de pregària al capvespre.
Jo em vaig tancar a un “zulo” del Col·legi Claver i m’he dedicat a pintar i dissenyar tot el que l’equip de litúrgia o l’equip de creatius em demanava. Durant la pasqua he tingut temps de tornar al meu “axis mundi”, un monolit de pedra picada situat entre el camp de vinyes i el cementiri que representa una pietat de forma abstracta i que em té el cor robat. Cada any m’assec allà davant i m’abandono a Déu tot meditant la passió de Crist el divendres sant. També m’he pogut reconciliar i guarir velles ferides que demanaven ser sanades feia molt de temps, massa temps. L’esclat d’alegria va venir també per la celebració de la pasqua, a la parròquia de Sant Ignasi de Loiola (Lleida), on en Roger i jo vam rebre les “ordres menors” (un previ al diaconat) i on en Jona (un jove equatorià dels del grup de confirmació de Bellvitge) va rebre la primera comunió als seus setze anys.Avui en Roger i jo hem anat a explicar què és això de la Pasqua Jove a la Comunitat de Llúria (la casa “mare” dels jesuïtes catalans) i els hem deixat força impressionats. No es pensaven que l’activitat mogués tan i a tantes persones. Gràcies, Jhs, per tot plegat... Regina Caeli Letare, aleluya!!!!
2 comentaris:
Mercès pel comnetari al meu blog. Doncs sí hi vaig anar expressament per convencem que hi ha joves il·lusionats...per "Ser llum..." i en vaig sortir reconfortat perquè l'important és reconèixer l'Amor misericordiós de Jesús. I estic segur que tot aquells joves i també de segur els teus del col·legi claver i de l'esplai ho creuen així perquè han "experimentat" aquest Amor...que és el importa a pesar de tants entrebancs que sovint hi posem els humans. Una abraçada
Comparteixo el que dius,molta intensitat i poques paraules per expressar-ho. Dues coses: 1. M'he permès la confiança de "robar-te" la foto pel meu post. 2. Al final no hi ha hagut foto de blocaires!
Bé, una abraçada.
Cris e.
Publica un comentari a l'entrada