Amidaments estimatius

Preparant la sortida de 7mana Santa (strés quaresmal?)

Estic “jinyat”. Demà marxo per un parell de dies amb 30 infants de l’Esplai Nocturn Al Vent a Planoles (Pirineu). Tinc aquella sensació que hi ha alguna cosa que no controlo i aquesta inseguretat augmenta perquè molts dels infants és la primera vegada que passen una nit fora de casa.

Avui, tot i tenir un examen (història de la teologia? Molt interessant però jo sóc la història de la Paraula Vivent en aquesta pobra vida meva), m’he hagut de quedar tot el dia a la parròquia preparant la sortida. A la foto teniu el mega tauler sobredimensionat de “L’Oca de la pau”, que és un joc de l’oca “tunejat” usant el símbol de “no a la guerra” com a base de taulell de l’oca. Vaig jugar-hi per primera vegada quan estava acampat contra la guerra, allà al Pla de Palau (Pla de la Pau) i, des d’aleshores, modificant alguna de les proves, ho he fet servir en diverses ocasions. Mentre pintava he coincidit amb els “Txispes” (l’equip de manteniment) de la parròquia i he compartit amb ells el café de mig matí. Ha estat una descoberta molt interessant. Sovint pensem que les coses “es fan soles”, però resulta que hi ha un grapat de gent que de forma més o menys anònima o discreta fa possible que las parròquia funcioni. És el de sempre... calen trenta anys de vida oculta per a fer-ne tres de vida pública (i tres dies per a ressuscitar!).

Després m’he passat pel centre de treball de disminuïts del barri, els Tallers Bellvitge , una imprenta, on ja he encarregat alguna de les feines de “disseny-pastoral-pirata” (com el pòster de Migra-Studium) per preguntar si podrien fer el llibre d’en Luís. Resulta que no fan llibres però m’ho miraran. Ara serà qüestió de trobar una subvenció per fer un tiratge curt de l’obra d’aquest gran poeta del barri.

Per la tarda han anat passant moltes més altres coses que no explicaré per no atabalar al personal. Tan sols em queda restar en pau i deixar-ho tot en mans de Jesús i “que Déu hi faci més que nosaltres”!