Jo volia ser professor, compartir el mateix fervor que la Cristina per l’educació, i per això m’havia pre-inscrit al CAP (Curs d’Adaptació Pedagògica) de la UPC. M’havien assegurat que no hi hauria cap problema, que tindria plaça segura, però ahir vaig descobrir que no puc fer el CAP perquè, degut a la por al futur màster pedagògic que properament es dissenyarà i exegirà per a poder donar classe a batxillerat, aquest any s’ha inscrit un munt de gent que, per ser ja llicenciada, tenen preferència sobre els pobres desgraciats com jo que ens falta acabar el PFC (Projecte Final de Carrera).Em sap molt greu, la veritat, però què hi farem!. Miraré de trucar altres portes a d’altres universitats però, al no ser la UPC, demanen el títol de llicenciat i qui els explica que la carrera d’arquitectura és llarga i blà, blà, blà?, i què importa que ja sigui teòleg (total, no és una carrera civil i té el mateix pes que haver fet estudis d’astrologia!, quin desastre!)? Així i tot “Nada te turbe, nada te espante, quien a Dios tiene nada la falta... sólo Dios basta” (Sta. Teresa) i tira endavant.
4 comentaris:
Aui venia pensant que quan hi ha portes que es tanquen, sempre hi ha algun altre camí a prendre (encara que sigui no prendre'n cap) que t'obre a altres possibilitats, altres persones, altres instants, que també t'ajuden a crèixer, a aprendre, a sorprendre't.
Ànims amb el PFC!!
Continua lluitant i ho aconseguiràs!
Petons, educador!
Anna
Bé, doncs a esperar un any o a fer el master aquest que dius no? Ànims en tot cas i sort! (és que m'ha fet molta gràcia el post perquè a mi també m'agradaria ser professor algun dia..)
T'entenc.. no se si et servirà de consol però hi ha molts estudiants com tu i com jo que s'han fet moltes preguntes com les que et fas. És tan absurda la burocràcia i, en particular, la de les universitats.. Des dels crèdits de lliure elecció al mamoneo dels papers per fer l'Erasmus fins convalidar-lo... En fi, tot acaba solucionant-se gràcies a Déu.
Publica un comentari a l'entrada