diumenge, de novembre 04, 2007

Film-i-tk: Cassandra’s Dream

Fa un parell de dies en Llorenç em va convidar a acompnyar-lo al cinema a veure el film d’en Woody Allen “Cassandra’s Dream”. D’entrada he de confesar que vaig quedar parat de la profunditat de la pel·lícula, tenia el xip d’anar a veure una comèdia i em vaig trobar amb una reflexió molt interessant sobre la dinàmica de l’ambicio, el pes de la culpa i la pregunta pels límits de la consciència moral. Sí, així ho dic, tal qual.

Si hi hagués de cercar alguna analogia bíblica o de caire teològic (analogia = quelcom que s’hi assembla però que no és equivalent) apuntaria un parell d’ítems:

1_ Diu Jon Sobrino que l’enveja és el primer dels pecats (el “sereu com Déus” del Gènesi, l’enveja que va corsecant a Caín al comparar-se amb el seu germà Abel, etc). El cas que presenta la pel·lícula guarda relació amb el magnífic relat de David i Betsabé, on un desig glamurós i l’exercici del poder va portant a conseqüències nefastes, la mort premeditada d’Uríes i l’incest amb Betsabé. El que vull remarcar és la dinàmica, el procés, lògic i raonat, que es va desenvolupant al llarg de la pel·lícula.

2_ En la “Contemplació de les dues banderes” dels Exercicis Espirituals de St. Ignasi de Loiola (nº 135) es presenta un díptic on contraposa la dinàmica “del bé”, que es basa en tres “s”: el ser (vs tenir), senzillesa i servei, amb la del “mal”, que es pot resumir en les tres “p”: posseir, prestigi i poder. Doncs bé, la pel·lícula és la descripció desgarradora de la dinàmica interna d’aquestes tres “p”. Comença amb la voluntat de possessió d’un baixell per part dels dos protagonistes i acaba... que ho haureu de veure vosaltres mateixos (no diré que l’assassí és el majordom)
Res més, de moment ho deixo aquí a l’espera que algú l’hagi vista i tingui ganes de comentar-la.

4 comentaris:

ERMITA EN XARXA ha dit...

Me l'apunto per anar-la a veure!

Gràcies per compartir-ne les teves impressions, Eloi!

ERMITA EN XARXA

Cristina Estruch ha dit...

Vaig anar a veure-la divendres amb una amiga i les dues vam sortir de la sala sense dir una paraula...Certament no esperava el que vaig trobar, una història tan fatalista! Dos germans atrapats en dos carrerons sense sortida que es veuen abocats a la tragèdia(com anuncia ja el títol, val la pena recordar que Cassandra era la filla del reis de troia que tenia el do de preveure les tragèdies i la maledicció de no poder evitar-les)...Ànsia de diners i de poder,la dinàmica del tot val, la trivializació dels valors fonamentals, Cain i Abel, la renúncia als somnis(el vaixell) per l'afany d'aconseguir èxits inmediats, el pes del pecat i de la culpa, la confusió entre allò ètic i allò que condueix a la destrucció personal i de l'altre, la importància de les eleccions...vaig recordar aquelles paraules del Deut.: "et proposo d'escollir entre la vida i la mort...Tu escull la vida i viuràs"
M'ha encantat!

eloi ha dit...

Gràcies Cristina pel comentari. No hi havia caigut en això de Cassandra (a vegades, el voler cercar paral·lelismes ràpidament acaba per encegar la reflexió, a part que, tot i haver llegit la Il·líada, he de confessar que sóc un humanista pèssim, un sac de mal profit). El text del Deuteronomi és realment l'escena de "les dues pastilles" de matrix, la temptació del gènesi i tantes d'altres cruïlles en les que hom ha d'optar.

Anònim ha dit...

hola a tots,

bé, a mi la peli no em va tocar tant de ple.
És cert que la peli parla de l'amició i dels seus límits. No nego el caire profund però al meu entendre no correspont a una peli del sempre tant alabat Woddy Allen.

Em va semblar que l'argument estava molt vist i per tant molt previsible (i no sòc adivina!). sincerament, com una peli de tele del dissabte tarda.

Ara bé, si aquesta us ha impactat llavors us recomano "Match Point", també de Woddy Allen doncs crec que es més original i més impactant. Hasta aquí puedo leer....

A part d'això tinc al sensació que el Woddy Allen ara s'ha tornat com un "titella" de Hollywood. Cada any "li toca" estrenar pel·lícula i, és clar, no sempre l'encerta...és el preu de la popularitat i la productivitat desmesurada.
salutacions, roser