Operació bikini? XL !!! (Els Pets)

S'atansa la operació bikini, com ja apuntava na Maria Escalas al post "Sirena o balena", i és la ocasió per escoltar la cançó "XL" del darrer treball dels de Constantí. Teniu el prega_rock aquí i el text que proposo de Zaqueu (que no era gras, però era baixet), aquí. Finalment he posat de text complementari un article d'en Quim Monzó que que Sinsa va recollir a La Vanguardia, no té pèrdua.

PFC: Simplificació de l’espai litúrgic

A mesura que vaig avançant en el projecte final de carrera (PFC) m’adono que m’he deixat endur per formalismes i simbolismes que no duien enlloc mentre que, quan m’he guiat per criteris més funcionals o merament arquitectònics, han desencallat molts dels problemes que tenia. Aquests dies estic gaudint molt perquè estic duent una sèrie de reformes que, després de tant de temps, apunten cap a la darrera etapa del procés: la simplificació.
Per exemple en l’àmbit litúrgic hi ha hagut una evolució notable. No sé si es veuran gaire les dues imatges que penjaré però ho explico. A dalt hi teniu la planta antiga: posava un baptisteri a l’entrada en forma octogonal cercant un nou centre en el llarg recorregut de la nau de l’església actual que no resolia el tema del baptisme i complicava l’espai sobremanera. La capella del santíssim conectava amb l’església creuant un vestíbul que conectava la plaça de l’església i el nou claustre del centre parroquial. Tota la nova actuació seguia una rígida geometria hexagonal que jo mateix m’havia autoimposat simulant les composicions orgàniques d’en Frank Lloyd Wright. Al passadís nord hi disposava un joc de plafons plegats apareguts “per la patilla”, purament per jugar amb la composició hexagonal i oferir un mural alllarg de la nau central, etc.

Ara (dibuix de dalt) tot ha quedat simplificat (i enriquit!). El baptisteri queda al presbiteri (té la seva lògica com participació en el sacerdoci comú dels creients, etc). El vestíbul que disposava entre la capella del santíssim i l’església queda de nou reformulat i ampliat en el seu lloc original (a més d’adaptar-lo a la normativa de circulació). La capella del santíssim s’encasta al creuer sud i enllaça amb el recorregut del nou claustre, deixant l’espai restant com a jardí contemplatiu sense hipotecar-lo a passos innecessaris. La geometria s’adapta a les directrius del solar, sense més complicacions. El passadís nord resta tot tancat com espai d’instal·lacions i magatzem del temple, creant un espai d’aïllament tèrmic i oferint una façana acústica a la nau central a part de facilitar el pas d’instal·lacions, etc.

Menjar, contemplar, treballar

Estaven allà, tots exposats, tots interessants, tots seductors darrera la vitrina de la Llibreria de La Central del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, vora la Plaça del Rei. Llibres d’urbanisme, de reflexió social, etc.

En altres temps m’hagués lamentat de no poder llegir-los mai, de la meva poca i cada vegada més conscient escassa cultura, però aquesta vegada no, aquesta vegada em va envair una gran alegria perquè, senzillament, tot allò existia, tot aquell tresor existia i, encara que no me’l pugui menjar, mereix la pena ser contemplat. Com la meva amiga Etty Hillesum, no puc devorar la saviesa, l’he d’anar fent meva mica en mica, treballar-la des de la gratuïtat de cada cosa apresa:

“Devorar els llibres, com he fet des de la més tendra infància, no és més que una mena de mandra. Deixo als altres la tasca d’expresar-se per mi. Cerco per totes bandes la confirmació d’alló que fermenta i actua en mí, però hauria d’intentar veure-ho clar amb les meves pròpies paraules. He de llençar per la borda molta mandra, però sobretot moltes inhibicions i incerteses, per a arribar a mí mateixa. I per arribar als altres a través de mí. Cal que tingui clar aquest punt i acceptar-me a mí mateixa. Tot en mí és tan pesat i jo voldria ser tan lleugera!... des de fa anys, no faig res més que emmagatzemar un gran dipòsit, però tot el que emmagatzemo un dia haurà de sortir a la llum; del contrari, tindré la impresió d’haver viscut per a no res, d’haver despullat la humanitat sense donar-li res a canvi. A vegades tinc la impresió de ser un paràsit; d’aquí aquests accessos de profunda depressió i de dubte en quant a la utilitat de la meva vida. Potser la missió que em correspon sigui explicar-me, tindre-me-les de veritat amb tot el que em fustiga, m’atormenta i m’exigeix desesperadament solució i formulació.” (4 agost 1941, p 75)

La darrera vinyeta

http://www.pregaria.cat/index.php?sec=vinyetes

Aquest és el darrer mail-post general als vinyetaires. Moltes adreçes ja han canviat, d'altres no n'he obtingut feed-back i, principalment, ara ja podreu anar trobant TOTES les vinyetes (dels tres cicles litúrgics) a la adreça de dalt (a mesura que les vagi penjant), al portal de recursos de pregària en català "pregaria.cat" . De moment no tinc previst modificar-les a curt termini. Potser d'aquí a un temps aniré posant-ne de noves perquè l'evangeli sempre dóna de sí, sempre es poden fer més lectures, més vinyetes... però "ara toca" fer un parèntesi.

El nou portal "pregària.cat" està molt bé. Ja veureu que us podeu descarregar la imatge (clicant sobre ella i guardant-la com qualssevol imatge d'internet) o podeu imprimir-vos el pòster en format pdf i a tamany dinA3 o dinA4. També incorpora un cercador de paraules que pot ajudar, juntament amb l'índex litúrgic, el text de l'evangeli, etc. Sé que era més còmode que us passés directament aquests materials setmana per setmana, però, després de 7 anys, això havia de canviar. També hi trobareu l'apartat de prega_rock que porto conjuntament amb l'Eusebi Fortuny i que alguns també havieu anat seguint. Si algú estigués interessat/da en participar en la secció del prega_rock que m'ho faci saber perquè seria interessant que fos un apartat més dinàmic i participatiu.

Per altra banda, tampoc les penjaré al meu bloc personal (aquest és el darrer post de la secció de "Vinyetes i propòsits 7manals", doncs). Crec que el lloc de les vinyetes és el portal de pregària i no pas el meu bloc. Fins ara ho he anat fent perquè tot plegat estava en situació "d'interinatge" com ja us vaig fer saber a principis de curs.

Moltes gràcies a tots i totes per tant de temps d'aguantar els enviaments setmanals. Espero que el nou portal faci MOOOOOLT de servei personal, familiar o a les pastorals parroquials o escolars respectives.

Si em voleu contractar com a il·lustrador ja sabeu on sóc i què puc oferir. Si bé les vinyetes sempre han estat fetes de franc (i les podeu fer servir sempre que volgueu gratis, això sí, citant la font) ara em plantejo poder rebre una mínima remuneració per aquest "hobbie" que s'ha anat professionalitzant amb els anys, com ja us deia fa un parell de posts.

att
eloi
pd: a qui li interessi, les tinc també TOTES traduïdes al castellà.
... "convé que Ell creixi i jo minvi" diu St Joan

Menys és més!!!!

Sí senyor!, en Mies Van der Rohe tenia raó, “menys és més”!. Per què tant programa parroquial faraònic? Per què edificar tant si el primer principi ecològic és no construir allò que no cal? Per què mantenir l’esquema teològic del trpartit liturgia-kerigma-diakonia quan no hi ha manera que quadri amb els esquemes funcionals més simples? Per què edificar volums de dues plantes si amb una em basta?...

Tot això m’ha dut a fer el “crac” definitiu del projecte final de carrera:
1_ tots els espais que dónen al claustre són pabellons en planta baixa. D’ús i climatització puntual. Estructura:mur (que dóna al nord o limita amb el carrer) de formigó sobre el que es recolzen les bigues de fusta laminada que descansen en una estructura de pilars metàl·lics que dóna ritme i unitat al claustre.
2_ El pabelló gran polivalent, segueix el mateix principi estructural: mur de formigó al nord amb armari corregut a l’interior (major aïllament tèrmic i acústic), bigues de fusta laminada i pilars metàl·lics a sud que suporten també el parament de projetecció solar a sud.
3_ Tots els altres usos més estàtics i perllongats en el temps, que necessiten un altre tipus de requeriment climàtic (com són la rectoria, la recepció, sala d’espera, despatxos, botiga de càritas, etc) es concentren en un edifici de dues plantes d’estructura de formigó i tancaments amb major inèrcia tèrmica. Només aquest edifici tindrà els passos climatitzats.
4_ Les articulacions entre els pabellons del calustre, l’edificació de dues plantes i l’església, també seguiex l’esquema estructural de pilars metàl·lics i fusta, facilitant una geometria més adaptable i on es produeixen els accessos, la recepció i la nova capella del santíssim.
Ja està!
Mans a la feina!(foto, una maqueta ja caducada)