Havia sortit a prendre alguna menja fora del despatx i així esbargir-me amb la contemplació dels guiris i d'altres autòctons pels entorns de la Plaça de St. Jaume. Vaig entrar a un libanés, aquell que està al costat de la Fundació Migra-Studium, amb els qui havia col·laborat i, oh, sorpresa!, tenien penjat el pòster sobre el diàleg interreligiós que els hi vaig fer. Em podia haver callat, però tenia ganes d’entaular conversació amb el simpàtic amo del local i li vaig desvetllar l’autoria del dibuix que tenia penjat al restaurant. Em resulta molt estrany parlar amb un desconegut sobre una obra “meva” mentre anava preparant el “falafel” amb destresa. Em satisfà que uns gargots puguin desvetllar simpaties, que presentin el món amb amabilitat, etc. També em resulta estrany el retrobar-me amb obres que resten en l’oblit de forma més o menys inesperada. No ho sé, però tot plegat m’ha fet recordar que ja fa temps que no estic dibuixant res “còmic - il·lustratiu” i això no pot ser. M’hauré de posar les piles i cercar més formació i feina.
diumenge, de juny 29, 2008
Gargots, pedagogia i records
Havia sortit a prendre alguna menja fora del despatx i així esbargir-me amb la contemplació dels guiris i d'altres autòctons pels entorns de la Plaça de St. Jaume. Vaig entrar a un libanés, aquell que està al costat de la Fundació Migra-Studium, amb els qui havia col·laborat i, oh, sorpresa!, tenien penjat el pòster sobre el diàleg interreligiós que els hi vaig fer. Em podia haver callat, però tenia ganes d’entaular conversació amb el simpàtic amo del local i li vaig desvetllar l’autoria del dibuix que tenia penjat al restaurant. Em resulta molt estrany parlar amb un desconegut sobre una obra “meva” mentre anava preparant el “falafel” amb destresa. Em satisfà que uns gargots puguin desvetllar simpaties, que presentin el món amb amabilitat, etc. També em resulta estrany el retrobar-me amb obres que resten en l’oblit de forma més o menys inesperada. No ho sé, però tot plegat m’ha fet recordar que ja fa temps que no estic dibuixant res “còmic - il·lustratiu” i això no pot ser. M’hauré de posar les piles i cercar més formació i feina.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Permetem la llibertat de dir-te, amb tot l’afecte: Tens raó, això no pot ser. A veure si espaviles! Els talents no es poden enterrar.
Sí, d'acord... però caldrà trobar alguna mena d'encàrreg abans, no? el món de l'il·lustrador també té les seves complicacions. Ara per ara, l'únic encàrreg fix que tinc és el dibuix mensual de "Fauna Parroquial" al Foc Nou.
Publica un comentari a l'entrada