WallE, apunts teològics

Nota: SI NO HAS VIST LA PEL·LÍCULA NO LLEGEIXIS AQUEST POST. Aquestes notes són una analogia teològica, cercar semblances i diferències entre l’evangeli i la pel·lícula i, per tant, remarcar que no són equivalències sinó dissemblances.

1_ WallE, 700 anys de vida oculta.
WallE porta 700 anys de vida oculta com els 30 anys de Jesús a Natzaret. Aquests són anys de formació interna, de cultivar la sensibilitat vers les coses belles i curioses (com tot el que en WallE emmagatzema), de forjar la personalitat. WallE viu com un ermità, obedient a la seva feina manual i al seu ritme de treball, però viu “obert” al seu entorn. Està molt bé que bona part de la pel·lícula tracti aquesta etapa.

2_ EVA, la missió
Si WallE representa la part oculta i interior (la contemplativa, la passiva), EVA representa la part activa, la missió i l’enviament, a semblança del Jesús que es sap enviat per l’Esperit a tornar la llibertat als captius o a donar vida en abundància. Quan arriba a la terra, Eva s’afanya a cercar-hi vida vegetal i no li interessa gens en WallE però el mutu coneixement i l’amor que es genera crea un equip capaç d’acomplir una missió mútua: retornar els homes a la terra. WallE i EVA conjuguen la vida passiva i la vida activa en el seguiment de l’evangeli.

3_ La bona nova incompresa
Eva porta una bona notícia: els homes poden tornar a casa, com el fill pròdig que retorna a casa del pare. Però, com també li passa a Jesús, aquesta bona nova no és acceptada i alguns la volen silenciar. És una veritat incòmoda, que trenca l’estabilitat i l’ordre de les coses, com també passava en la època de Jesús.

4_ El “Regne dels cels” que aliena
La humanitat viu alienada en un “creuer espacial” que simula el cel, però un cel de l’oci i prou. En aquest cel no hi ha llibertat, ni responsabilitat, ni esforç, ni desig de progrés, ni memòria històrica, ni personalitat. Tot queda diluït en un etern present ociós que no porta enlloc i que ens hauria de fer pensar sobre el nostre model de vida i el que ens ofereix el pensament “new-age”, el consumisme i altres filosofies orientals (o no) egoistes que només miren pel “benestar interior” alienador. L’autèntic “Regne dels cels” passa per retornar a la terra i jugar el partit de la Història.

5_ Els amics, els exclosos
WallE i EVA troben ajuda en tot ser de bona voluntat, però especialment en el conjunt de robots “tarats” que estan exclosos en un recinte de seguretat. Els amics de Jesús són també gent de bona voluntat, però especialment els pobres en tots els sentits.

6_ Procés de conversió del capità i de la humanitat
“La veritat us farà lliures”. El capità s’adona de la seva limitació, que ha estat enganyat i que cal tornar a la terra. Podria haver optat per la seguretat i el “dolce fare niente” (el dolç no fer res) però pren responsabilitat. També es van donant casos de conversió en els passatgers (i robots) en la mesura que aquests van contactant amb WallE i EVA.

7_ L’Amor ressuscitador
En un moment crucial de la pel·lícula WallE i EVA “davallen als inferns”, a les escombraries de la nau i són a punt de passar al buit estel·lar. En aquest moment EVA està a punt de deixar la missió per en WallE, però ell l’esperona a seguir i acomplir-la. En aquest acompliment WallE mor. A l’arribar a la Terra EVA “refà” en WallE com un Frankenstein, amb peces d’altres robots, fins i tot canviant la seva memòria. Al principi WallE no reconeix a EVA, sembla un altre, un desmemoriat, però el contacte amb la mà d’ella li retorna la memòria. M’agrada aquest punt perquè lliga la “ressurrecció” amb la “corporalitat”. És el que deia Unamuno a “El sentido trágico de la vida”, els petons que fem no poden morir.

8_ Nou Gènesi
La pel·lícula engalta amb una constant bíblica: la reiterativa oferta de salvació de Déu en la Història. WallE i EVA com a nova parella prototípica. WallE es trobava sol com el primer Adam i EVA apareix “baixada del cel” com un immens regal. Junts tenen la missió de tenir cura de la creació (el que en el Gènesi diu “domineu la terra” equival a fer-se’n responsable).