Arquiset, vine d'arqui-safari!

Demà s'inaugura l'arquiset, la setmana de l'arquitectura, amb un munt d'activitats interessants que m'hauré de perdre perquè el pfc'n'cia apreten. Així i tot podré gaudir, si més no, formant part de l'espectacle doncs el proper divendres dia 3 d'Octubre, dins del marc d'aquestes activitats, un conjunt de despatxos d'arquitectura fan jornada de portes obertes i al despatx on treballo ens hi hem apuntat, així que si voleu venir de safari arquitectònic segurament trobareu un especímen d'arquitectònicus-eloiensis darrera una pantalla, tranquils estic força domesticat i no mossegaré a ningú. A més a més, qui vingui i en vulgui es podrà endur uns objectes corporatius força interessants. Què, us hi apunteu?

El recurs ets tu

El Curs d'Animació de pastoral juvenil d'ahir em va deixar molt bon regust de boca. Vam fer un bon taller de prega_rock (teniu el resultat aquí!!!) i van sortir força inquietuds i també ajudes de cara a la tesca dels participants. Llàstima que no em va donar temps de fer el taller sobre blocs, anava massa refiat amb el temps. Si m'he de quedar amb una frase em quedo amb la del Toni Torrelles: "El recurs ets tu" perquè sovint ens manca autoestima i creure que nosaltres podem fer grans coses si estem conectats a l'evangeli. Cal situar l'esperança dins nostre i no tant en "materials pedagògics redemptors".

Animar l'invisible

L'altre dia una amiga em comentava que li costa molt la tasca de màrqueting, que preferia fer tasques més tangibles i concretes de secretaria perquè amb això del màrqueting mai es sap si tindràs resposta o no. Jo no li vaig dir res però pensava per mi mateix "noia, això és el que he fet jo intensivament durant els darrers anys: intentar comunicar una cosa tan personal i a voltes intangible com la fe en Jesús, de la qual no pots fer cap judici i no saps realment qui en te o a on la te".

I amb aquestes m'he trobat aquest matí repassant el que he de fer demà com a professor en un Curs

d'Animació de Pastoral Juvenil, que han muntat conjuntament la Fundació Pere Tarrés i la Delegació de Pastoral de Joventut del Bisbat de Barcelona. D'entrada ja costa animar a algú que faci un curs amb aquest títol (quina mania té la gent amb la paraula "pastoral"!, com si estiguèssim encara en l'època preindustrial! Fins i tot la blocsfera cristiana classifica alguns blocs com a "pastorals"... serà que encara no hem actualitzat la paràbola del Bon Pastor), però penso gaudir comunicant coses que m'apassionen i que m'han anat formant tal com sóc. Segurament parlaré del prega_rock, les vinyetes i el món de la blocsfera, però el que m'interessa no és tant aquestes concrecions "pastorals" sinó poder passar als participants del curs (32 persones!!! no està gens malament!) la motivació de fons d'aquesta creativitat, l'evangeli. És el de sempre, que la gent no es quedi amb el dit (la mediació) sinó amb la direcció que apunta.

BCNmp7: El pop també s'escolta

Ahir, com un caramel de premi al sortir de la feina, vaig assistir al CCCB a un acte ben curiós anomenat "El pop també es llegeix". Ben parapetrats en l'escenari muntat en el hall del CCCB, un conjunt de cantants, després de dues magnífiques i suficientment breus xerrades introductòries, van recitar, pregar i declamar les lletres de cançons pop que per a ells eren significatives. Em va agradar força el posat d'en Roger Mas, encara no el coneixia, i les lletres que va presentar d'en Lou Reed, ratllant el nihilisme i l'entrada al transcendent... "Magic&Lost" total!. També em va agradar la lletra de SanjoSex que va recitar el Sr. Chinarro que tractava sobre la bellesa de la plana del Ter i Torroella de Montgrí, on estiuejo.

L'acte d'ahir em va reconfirmar el que ja vaig anar exposant de forma matussera al quadernet d'EIDES "Prega Rock. Música popular contemporània i educació en el Transcendent" .Les lletres de les cançons pop poden ser moltes coses, però també poden ser el salteri que acompanya les nostres vides forçosament en constant pelegrinatge. Shemà Israel (escolta Israel)... el pop també s'escolta, el pop també és memòria existencial del quotidià.

Sprint cap a l'acomiadament?

Aquest matí parlava amb un amic al bar de l'Escola d'Arquitectura sobre la qüantitat d'acomiadaments que s'estan donant en diferents despatxos d'arquitectura. Tots dos coneixem casos de gent que ha acabat la carrera fa poc i ja s'ha quedat al carrer. Fins i tot m'ha parlat d'un despatx que han passat de vint-i-quatre a set treballadors!!!

Tant ell com jo estem amb la incertesa sobre la nostra continuïtat als despatxos on treballem respectivament però, així i tot, sabem que no podem demorar ja més la nostra situació acadèmica. Continuem treballant perquè tenim contracte d'estudiants i encara sort perquè el taulell d'ofertes per als estudiants realment feia pena. On abans hi havia tota una paret folrada d'ofertes ara hi ha uns pocs papers espaialment ben disposats.

Cinc mesos i ja s'haurà acabat el malson de la carrera. Cal fer un sprint i hi estic ben disposat, però em fa por pensar que sigui un sprint cap a l'acomiadament quan encara he d'aprendre moltes coses d'arquitectura "real". Anyway... todo se andará! Caldrà una nova manera de veure la (millor, "les") feina/es.

Funky Business, de la mediocritat aristotèlica a la platonització económica.

Funky Business ?, “El talento mueve al capital”? Mai m’hauria llegit aquest llibre si no fos perquè ara al despatx ens donen “lectures espirituals” i ens encoratgen de tal manera que al final me l’he acabat comprant i pulint en un cap de setmana. La tesi del llibre és que ara el nostre món ha passat dels àtoms (la matèria, el producte, l’objecte) als bytes (la informació, la idea) i això és una oportunitat de cara a la nostra llibertat que, ens agradi o no, hem d’assumir o ja podem plegar.

Hi ha hagut moments en els que he estat a punt de deixar la lectura per no estar d’acord amb algun dels punts del que van exposant però ha estat un encert seguir fins al final perquè te exploracions antropològiques i altres coses molt aprofitables i, fins i tot, algunes afirmacions són calcades al que jo he pogut anar veient en els meus anys de formació en la pedagogia ignasiana (els jesuïtes) i que es poden resumir en l’escrit modèlic “El nostre mode de procedir” de la Congregació General 34. (aviat podreu consultar-ho aquí).

De "Funky Business" valoro positivament la seva redacció totalment postmoderna, que tant pot anar citant els exemples empresarials de Starbucks, Microsoft o la General Motors com parlar-te de Dionís l’Aeropagita, Martí Luter, Adam Smith, Maslow o Karl Marx. Per a un mig teòleg i filòsof com jo resulta molt estimulant. Tot plegat és força pedagògic i estimulant.

El llibre es podria resumir amb la cita de Baudelaire aquella de “fes el que vulguis, però fes-ho apassionadament”, a les antípodes del racionalisme calculador aristotèlic que predica la virtut com a “mesotés” (“meso” és “el punt mig, punt d’equilibri”... per exemple “Meso-potamia”= entre dos rius) entre dos extrems com ara la prudència com a virtut entre la temeritat i l’esporuguiment. Aquesta rauxa també es troba en el “magis” (l’anar a més) de la pedagogia ignasiana: “(...) vale más un acto intenso que mil remisos; y lo que no alcanza un flojo en muchos años, un diligente suele alcanzarlo en poco tiempo” (Carta a los hermanos estudiantes del colegio de Cohimbra, Roma 1547. “Obras de San Ignacio de Loyola”. Edit BAC. Pag 798)

Com a punt crític dir que aquesta valoració de la idea per damunt de tot ens porta a un neoplatonisme de caire empresarial que no té prou en compte conceptes com “quotidianeitat”, encarnació, dolor... apuntala les activitats però no suficientment les passivitats, i també cal molt estoicisme per saber "entomar" la situació econòmica actual. Paral·lelament a la lectura de “Funky Business” caldria llegir el “No-logo” de la Naomi Klein com a advertència de les víctimes que una mala lectura d’aquest llibre pot generar (ep!, ja els mateixos autors parlen de la coherència ètica en un món transparent, però el "sigues tu mateix" està sempre a punt de caure en el menyspreu dels altres).

Per què faig voluntariat?

Ja porto un temps anant a dormir, molt de tant en tant, a la Barceloneta (sí, aquest barri que ara li ha agafat per muntar patrulles urbanes!) amb d’altres voluntaris i els sis usuaris del Projecte Sostre i crec que no està de més intentar formular el per què d’aquest voluntariat. Aquí va una mena de decàleg vivencial un tant desendreçat.

1_ Faig voluntariat perquè crec que és important mantenir un pal de paller de gratuïtat enmig de la rutina. Fer quelcom perquè m’ho crec i ho considero important. Això reforça altres aspectes de la vida.

2_ Faig voluntariat per recordar-me de quins són els preferits del meu Déu, per qui es desviu. Cercant simpatia (sim + pathos, “patir i sentir amb algú”) amb els amics del Natzaré.

3_ Faig voluntariat com qui va a l’escola, a aprendre el que els usuaris del projecte sostre em vulguin ensenyar amb la seva actitut i la seva història. Ni que sigui per un breu espai i temps aquesta tasca m’obre, em descentra del meu melic i em fa estar atent a la resta.

4_ Faig voluntariat sabent que he rebut molt i que vull aportar alguna cosa en aquest món, que seria injust no fer res i que és ben poca cosa el que faig.

5_ Faig voluntariat per cercar uns lligams amb un estrat social i unes persones que, si seguís la pròpia inèrcia i la del meu entorn, no em trobaria. Ja sé que hi ha el perill del paternalisme i precisament per això vull conéixer a uns iguals que han vist el rostre a la dissort.

6_ Faig voluntariat sabent-me part d’un engranatge més gran, que formo part d’un equip que porta ja una història al darrera i que compta amb gent que hi desenvolupa la seva tasca professionalment. Això em guareix de triomfalismes messiànics i em sitúa al meu lloc.

7_ També faig voluntariat per véncer les meves manies personals, els meus “fàstics”, per ser més abnegat. Tot això no per a ser una mena de súperman, sinó per poder véncer els problemes que em pugui trobar i poder estimar una mica millor.

8_ Faig voluntariat perquè, com diu l’evangeli, “fa més feliç donar que rebre”. És a dir, malgrat hi hagi dies que tot plegat m’entristeixi o em toqui els nassos, em fa feliç.

9_ Faig voluntariat perquè ara ja no no tinc l’excusa de pertànyer a tal o qual institució religiosa per tapar la meva mandra personal. Si m’ho crec i puc, ho he de fer.

10_ Faig voluntariat perquè no vull que s’apagui el “Shemà Israel” que ressona dins meu.

I tu, vols fer voluntariat? T’animes al Projecte Sostre? A la columna de la dreta tens l’apartat “mides solidàries” per si vols donar-hi un cop d’ull.

De Pura Sang!

Avui que és diumenge m'ha vingut de gust fer un prega_rock del pal eucarístic. He escollit la cançó "Pura Sangre" de Jarabe de Palo. Teniu el prega_rock aquí:http://www.pregaria.cat/index.php?sec=prock&op=2&id=261 i podeu escoltar-la en una versió que he trobat al you-tube. Bon Diumenge!

Creacions ergòdiques o el “procés espaguetti”

A la trobada de blocaires de catalunya es va parlar molt dels blocs com a creacions ergòdiques (“ergòdic”, del grec ergo+odos = obra en camí), en tant que prima la cronologia, és a dir el procés del que es va escrivint i esdevenint en aquest espai virtual. L’encert d’aquesta concepció és que es basa en la vida mateixa. Tots podríem anar dibuixant línies temporals, camins personals, que van passant per diferents etapes i paisatges.

Recordo una dinàmica del grup de joves de la parròquia en la que havíem de plasmar la nostra vida amb un tros de fil. Alguns hi feien nusos en els punts importants, d’altres cremaven el cordill simbolitzant dificultats o discontinuïtats, d’altres hi penjaven pinces, etc.

Tot això ve a resultes del currículum que envia un arquitecte com un “espaguetti processual” que us adjunto en una imatge. Cadascú de nosaltres podria fer milers d’espaguettis conceptuals d’aquests i al despatx on treballo, inspirats per la cita del llibre “Funky Business” que us adjunto a baix, estem dibuixant també els espaguettis dels diferents processos creatius en els que anem participant. De fet, crec que hauria de dibuixar-me jo també els meus “espaguettis” creatius!

"Al igual que ocurre con una olla de espaguettis hirviendo, parece imperar el caos y el desorden, pero és fácil extraer un espagueti y seguirlo de principio a fin" (Funky Business pag 178-179).