dimarts, de setembre 16, 2008

Sprint cap a l'acomiadament?

Aquest matí parlava amb un amic al bar de l'Escola d'Arquitectura sobre la qüantitat d'acomiadaments que s'estan donant en diferents despatxos d'arquitectura. Tots dos coneixem casos de gent que ha acabat la carrera fa poc i ja s'ha quedat al carrer. Fins i tot m'ha parlat d'un despatx que han passat de vint-i-quatre a set treballadors!!!

Tant ell com jo estem amb la incertesa sobre la nostra continuïtat als despatxos on treballem respectivament però, així i tot, sabem que no podem demorar ja més la nostra situació acadèmica. Continuem treballant perquè tenim contracte d'estudiants i encara sort perquè el taulell d'ofertes per als estudiants realment feia pena. On abans hi havia tota una paret folrada d'ofertes ara hi ha uns pocs papers espaialment ben disposats.

Cinc mesos i ja s'haurà acabat el malson de la carrera. Cal fer un sprint i hi estic ben disposat, però em fa por pensar que sigui un sprint cap a l'acomiadament quan encara he d'aprendre moltes coses d'arquitectura "real". Anyway... todo se andará! Caldrà una nova manera de veure la (millor, "les") feina/es.

3 comentaris:

Yuri ha dit...

Ànims que només falta un sprint final ! Jo ja he acabat la meva i ara estic una mica desorientat, però ja trobarem el camí. De moment que sàpigues que reactivo el Blog d'en Yuri !

Txaro ha dit...

L'Albert també explica molts casos d'aquestos... ell també està entre els pocs que té la sort "de moment" de mantenir la feina (com tu, conveni). Però no us desanimeu!... això va una mica a "ratxes" i tot lo que baixa, tard o d'hora acaba pujant!!! Això sí, molta força amb el projecte perquè realment val la pena treure-s'ho quan abans millor!!

Tu pots!!!

eloi ha dit...

De moment... a ser obedient al present! gràcies als dos!