Funky Business ?, “El talento mueve al capital”? Mai m’hauria llegit aquest llibre si no fos perquè ara al despatx ens donen “lectures espirituals” i ens encoratgen de tal manera que al final me l’he acabat comprant i pulint en un cap de setmana. La tesi del llibre és que ara el nostre món ha passat dels àtoms (la matèria, el producte, l’objecte) als bytes (la informació, la idea) i això és una oportunitat de cara a la nostra llibertat que, ens agradi o no, hem d’assumir o ja podem plegar. Hi ha hagut moments en els que he estat a punt de deixar la lectura per no estar d’acord amb algun dels punts del que van exposant però ha estat un encert seguir fins al final perquè te exploracions antropològiques i altres coses molt aprofitables i, fins i tot, algunes afirmacions són calcades al que jo he pogut anar veient en els meus anys de formació en la pedagogia ignasiana (els jesuïtes) i que es poden resumir en l’escrit modèlic “El nostre mode de procedir” de la Congregació General 34. (aviat podreu consultar-ho aquí).
De "Funky Business" valoro positivament la seva redacció totalment postmoderna, que tant pot anar citant els exemples empresarials de Starbucks, Microsoft o la General Motors com parlar-te de Dionís l’Aeropagita, Martí Luter, Adam Smith, Maslow o Karl Marx. Per a un mig teòleg i filòsof com jo resulta molt estimulant. Tot plegat és força pedagògic i estimulant.
El llibre es podria resumir amb la cita de Baudelaire aquella de “fes el que vulguis, però fes-ho apassionadament”, a les antípodes del racionalisme calculador aristotèlic que predica la virtut com a “mesotés” (“meso” és “el punt mig, punt d’equilibri”... per exemple “Meso-potamia”= entre dos rius) entre dos extrems com ara la prudència com a virtut entre la temeritat i l’esporuguiment. Aquesta rauxa també es troba en el “magis” (l’anar a més) de la pedagogia ignasiana: “(...) vale más un acto intenso que mil remisos; y lo que no alcanza un flojo en muchos años, un diligente suele alcanzarlo en poco tiempo” (Carta a los hermanos estudiantes del colegio de Cohimbra, Roma 1547. “Obras de San Ignacio de Loyola”. Edit BAC. Pag 798)
Com a punt crític dir que aquesta valoració de la idea per damunt de tot ens porta a un neoplatonisme de caire empresarial que no té prou en compte conceptes com “quotidianeitat”, encarnació, dolor... apuntala les activitats però no suficientment les passivitats, i també cal molt estoicisme per saber "entomar" la situació econòmica actual. Paral·lelament a la lectura de “Funky Business” caldria llegir el “No-logo” de la Naomi Klein com a advertència de les víctimes que una mala lectura d’aquest llibre pot generar (ep!, ja els mateixos autors parlen de la coherència ètica en un món transparent, però el "sigues tu mateix" està sempre a punt de caure en el menyspreu dels altres).
2 comentaris:
Aquesta cultura del yo me mi conmigo és molt curiosa i cau en contradicció dins d'una empresa perque les empreses aquestes estan fetes de persones, grups humans, que si no treballen en equip (encara que sigui tenint a treballadores precaris) la feina no surt. És demanar l'individualisme dins d'una col·lectivitst. No és contradictori? Jo hi penso sovint. Donaria per a una cervesa!
Sí, això de conjuminar la passió individual i la grupal és tasca complicada. El llibre parla de cercar el "mínim denominador comú" del grup de persones, la focalització del grup, i a partir d'aquí... canya. De fet, no és tant diferent al que passa en tots els grups de persones o "tribus" urbanes.
Publica un comentari a l'entrada