Les coques de xocolata, les croquetes de porc senglar, el trívial pursuit versió "furor" fins a les tantes, la passejada fins al castell, el guitarreo, el catxondeo i el bon humor... però també l'estona de pregària personal, el comunicar i deixar-se interpel·lar la vida a fons, etc. Tot això ha estat el que s'ha esdevingut aquest cap de setmana amb el grup de revisió de vida a una masia d'osona que em fa donar les gràcies per tanta vida.
Sant Ignasi de Loiola, en els punts de preparació per a fer els exercicis espirituals, parla de començar amb una actitut de "grande ánimo y liberalidad", és a dir: amb ganes i generositat, i crec que els que ens hem acabat aplegant en aquest grup hem pogut constatar-ne la certesa. Som ben diferents. Ja tenim una edat i carreguem diferents responsabilitats i projectes personals i/o compartits, però aquest cap de setmana ha estat en certa manera "fundacional" perquè hem posat les cartes de les nostres vides sobre la taula amb senzillesa i confiança. Hem aprés tant els uns dels altres!. Ja ho deia en Sòcrates "Només una vida examinada té sentit".
3 comentaris:
Feia dies que no passava per casa teva... una abraçada! I si... quanta vida!
Dijous passat em vaig veure en la tessitura d'haver d'explicar què és un grup de revisió de vida a una noia que no és "del ram", i no se si me'n vaig poder sortir o es va quedar amb una idea equivocada.
M'apunto la frase de Sòcrates, a veure si a la propera me'n surto millor
Hola Maria, sí, no és fàcil d'explicar això de un grup de "revisió de vida". Revisió de vida... segons quins criteris? i quan dius "segons l'evangeli" queda, inevitablement, una karkada però és el que hi ha. Jo crec que si "la gent" ho conegués seria quelcom estimable.
Publica un comentari a l'entrada