No vaig poder resistir-me i me'l vaig estar fullejant tot i que era molt tard.
Després, mig endormiscat, vaig deixar el còmic al terra com si fos un d'aquells Astèrix que em llegia de petit ...
i he apagat el llum preguntant-me si, com el protagonista, jo també aniré perdent la memòria arribant al punt que...
no recordaré haver deixat el còmic al terra abans d'apagar el llum,
ni recordaré aquells Astèrix que llegia de petit,
com tampoc si era gaire tard o d'hora quan me'l vaig fullegar,
i, el que és pitjor, no recordar-la quan em va donar el llibre per Sant Jordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada