"Gran Torino", quina gran pel.lícula!

Diuen que serà la darrera pel.lícula de Clint Eastwood com a protagonista i, certament, pot ser el seu darrer gran llegat. Us deixo amb uns quants apunts.

1_ El caçador caçat. Com un Sant Pau que passa de perseguir cristians a ser-ne un apòstol, o com en Robert de Niro a "La Misión" que passa d'esclavitzar guaranís a donar la vida per ells, Clint Eastwood fa una metamorfosi semblant amb els seus veïns asiàtics. Ell, que havia lluitat a la guerra de Corea, no s'acaba convertint en un d'ells però ells, en certa manera, el redimeixen.

2_ Qui és el meu germà? li pregunten a Jesús (Mt 12, 46-50) i ell respon que els llaços familiars autèntics són en Déu i no en la sang. Això també ho veiem en aquesta pel.lícula, on es va fent una comparança entre els fills i nets d'en Clint Eastwood i el seu veïnatge estranger. Qüasi es pot dir que el seu més gran tresor passa a qui considera realment fill seu, tot i ser un "fill espiritual".

3_ Mestratge. El vell ranci i tossut d'en Clint Eastwood, en la seva manera de ser i veure el món, va educant a un jove del barri (potser és la part més divertida de la pel.lícula) i, atenció, també al jove capellà de la parròquia. La seva vida ensenya perquè és coherent i la lliura amb autenticitat. Ell serà qui ensenyi al jove capellà què és la vida.

4_ Americanisme. Amb aquest nom es coneix una heretgia que vindria a ser una mena de "pelagianisme 2" que es caracteritza per una fe desmesurada en el progrés basat en l'esforç i la pròpia evolució de la persona (tancada a la gràcia). En Clint Eastwood hi ha quelcom d'això, de "self-made man", però no es queda tancat en ell mateix perquè hi ha trobada de l'Altre en l'altre.

Hi hauria encara un munt de temes més a tractar (per exemple: sobre la mort i el suïcidi, degradació en barris marginals, la tensió entre els avis i les famílies, les bandes, els valors que incorporen diferents religions, la violència com autoritat...) però només vull animar-vos a que l'aneu a veure. Segurament riureu, potser fins i tot plorareu, però no us deixarà indiferents.