Noves prespectives

Ja ho diu el Cohèlet, tot té el seu temps, i el d'aquest bloc poc a poc també ha anat passant per vàries raons. En certa manera intueixo que "el temps s'ha acomplert".

M'he d'encarregar de dos projectes blocaires nous relacionats amb l'arquitectura tenint pendent encetar el bloc que vull fer de il·lustració; les vinyetes i el prega_rock ténen el seu espai a pregaria.cat i tskv.cat; la Companyia de Jesús ara compta amb un magífic bloc de Cristianisme i Justícia a part dels blocs dels seus membres (en Pau Vidal, Marc Vilarassau, Santi Torres i Eduard López); ja està en marxa la blocsfera cristiana de fa més d'un any i s'hi va afegint gent molt vàlida; el llibre d'Amor al Vent ja fa qüasi dos anys que rutlla i va arribant als seus destinataris; el diumenge passat vam celebrar els cinc anys del Centre d'Esplai Al Vent de Bellvitge que també funciona la mar de bé sense la meva presència; l'aparició del facebook i similars ofereix una altra manera de relacionar-se i, sobretot, ja no tinc més ganes de proporcionar "streap-tease pneumatològic" a vouyers anònims de la xarxa.

Totes aquestes raons em porten a concloure que, tot i que de moment mantindré aquest espai, la meva participació a partir d'ara serà molt puntual i sense una periodicitat estable.

Els meus clients

Avui he anat a conéixer de primera mà els meus clients principals: infants i joves, majoritàriament nouvinguts, d'entre 6 i 18 anys, residents als barris de la Torrassa, Bellvitge i el Gornal, amb mances econòmiques o socio-culturals. En d'altres paraules m'he patejat els centres oberts de la FPT de l'Hospitalet: Bocins, Esclat, Nou Quitxalles i Itaca-Els Vents. No he pogut fer massa, però per començar a projectar cal saber primer quin és el terreny de joc i he quedat gratament sorprés de la feina, la trajectòria i l'empenta d'aquests centres. El que estan fent no té preu i aquest és el problema: que no es reconeix. Aquests clients s'ho mereixen tot, espero poder ser-los d'ajuda batallant en un despatx amb les xifres i les gestions.

Arquibloggers? on estan?

El que són les coses... sabent que estava ficat en això dels blocs, a la feina m'han demanat coordinar el nou bloc del despatx. He estat cercant info sobre blocs i arquitectura i no hi he trobat massa teca. No hi ha cap blocsfera arquitectònica ni massa moguda blocaire en aquests ambients, tot i que és ben estrany perquè els arquitectes normalment s'atreveixen a parlar de tot (especialment, a preguntar-se eternament "què és la - bona - arquitectura?"). També m'he fet servir de la xarxa del facebook per recuperar vells amics de la carrera i preguntar-los sobre el tema però no hi ha hagut gaires aportacions (és fantàstic això de retrobar-se amb la gent!, saber que estan "allà", darrera la foto). En definitiva, espero que d'aquí a poc temps pogueu veure el bloc de "Grup idea. Arquitectura corporativa"!. (foto: nova imatge de les oficines de Caixa Manresa).

Vols ser un prega_rocker?

Una companya del departament de pedagosia de la fe de l'Institut de Formació de la FPT comentava l'altre dia que això de cercar el sentit de les cançons era una cosa "molt sobada". Té raó, jo no m'he inventat res però crec que l'apartat del prega_rock de pregaria.cat ofereix un bon servei. És per això que, sabent que hi ha hagut molta gent que ha fet prega_rocks en diferents àmbits de pastoral juvenil, des del principi he anat cercant companys que vulguin compartit aquesta càrrega lleugera d'anar actualitzant l'apartat del prega_rock. Al principi vaig comptar amb l'Eusebi Fortuny, però estant al noviciat ara no li toca partipar en aquesta tasca. Més endavant vaig poder comptar amb en Sergi Paramés, vinculat a la pastoral dels escoltes, i m'ha anat ajudant en diverses ocasions. Ara he fet un gran fitxatge, la Txaro Revuelta, que s'ha incorporat a l'equip i ja ha penjat un prega_rock de la Rosana. I tu... no t'animaries a col.laborar en aquesta tasca? No cal ser un geni, només vibrar per la música popular actual i per l'evangeli eternal. Només pots penjar unes poques cançons l'any? cap problema, entre tots sumarem els esforços!.

Un any de pregaria.cat

Aquest cap de setmana passat vam tenir la reunió d’avaluació del primer any de funcionament de pregaria.cat a la xarxa. Aquest és un projecte que ja es va anunciar en les seves primeres passes en aquest bloc (aquí) i que ha estat fruit d’un caminar conjuntament de diferents grups i persones aplegades sota el paraigües institucional de la Companyia de Jesús a Catalunya. En conjunt hem rebut al voltant d’unes 4800 visites mensuals, de les quals unes 510 han anat a les Vinyetes Dominicals i unes altres 500 a l’apartat del Prega_Rock, que són les seccions de les que m’encarrego (vigilant de no carregar-me massa l’evangeli). Per altra banda, aquest bloc ha proporcionat a la plana web unes 420 visites directes, tampoc està gens malament.

Més enllà de les estadístiques, el que sorgeix és un profund sentit d’acció de gràcies per poder ser útils en alguna cosa a aquesta església catalana, especialment per a aquells que se’n senten allunyats i cerquen algun lloc de referència propera. També és cert que, tot i que l’àmbit d’aquesta iniciativa és bàsica i volgudament virtual, tot i que el fet virtual ja és un grau de realitat, fóra bó anar trobant maneres de facilitar encontres presencials. En definitiva, us animo a visitar i fer difussió de la plana web i, especialment, a subscriure-us al butlletí.

T'esperàvem

"Confiem en tu", "Ets l'Eloi? ja m'havien dit que t'incorporaries", "M'han parlat molt bé de tu", "Buscàvem una persona per aquesta tasca des del Novembre", "Hem entrevistat vint-i-set persones", "Esperem molt de tu"...

Buf!, quina pressió tot de sobte!. Per baixar-me els fums i tocar de peus a terra suposo que el que van dient forma part d'una manera amable de rebre a algú. Ja arribarà el moment, des d'ara mateix, de compartir amb senzillesa les meves mancances. Per sort no estic sol davant el perill, hi ha un bon equip de persones que poc a poc vaig coneixent i la tasca s'ho val. Espero no defraudar gaire a la gent. He d'aprendre tantes coses!. En definitiva, gràcies per l'acollida.