dissabte, de maig 30, 2009

Noves prespectives

Ja ho diu el Cohèlet, tot té el seu temps, i el d'aquest bloc poc a poc també ha anat passant per vàries raons. En certa manera intueixo que "el temps s'ha acomplert".

M'he d'encarregar de dos projectes blocaires nous relacionats amb l'arquitectura tenint pendent encetar el bloc que vull fer de il·lustració; les vinyetes i el prega_rock ténen el seu espai a pregaria.cat i tskv.cat; la Companyia de Jesús ara compta amb un magífic bloc de Cristianisme i Justícia a part dels blocs dels seus membres (en Pau Vidal, Marc Vilarassau, Santi Torres i Eduard López); ja està en marxa la blocsfera cristiana de fa més d'un any i s'hi va afegint gent molt vàlida; el llibre d'Amor al Vent ja fa qüasi dos anys que rutlla i va arribant als seus destinataris; el diumenge passat vam celebrar els cinc anys del Centre d'Esplai Al Vent de Bellvitge que també funciona la mar de bé sense la meva presència; l'aparició del facebook i similars ofereix una altra manera de relacionar-se i, sobretot, ja no tinc més ganes de proporcionar "streap-tease pneumatològic" a vouyers anònims de la xarxa.

Totes aquestes raons em porten a concloure que, tot i que de moment mantindré aquest espai, la meva participació a partir d'ara serà molt puntual i sense una periodicitat estable.

4 comentaris:

Ana ha dit...

Moltes gràcies, Eloi.
Ha estat molt maco poder seguir-te i llegir-te durant aquest temps.

Anònim ha dit...

Hola Eloi,
M'agradaria molt no perdre el contacte amb tu per allò de: "Qui troba un amic troba un tresor".

El teu bloc s'ha convertit per mi i per la meva família en un punt de lectura, de comentaris, d'ajuda...etc.

No se si podria escriure't al teu e-mail o seguir-te en el bloc d'il·lustració o enviar-te el meu e-mail.

Bé ja hem comentaràs què puc fer per no perdre el contacte.

Una abraçada.
Roser i famíla.

anna santi ha dit...

Ara que estàvem tan ben acostumats! jaja.
Gràcies per escriure gairebé cada dia!
Era una bona lectura diària!

Petons!

Anònim ha dit...

Eloi, és un greu... però si Déu et demana això, endavant. Una abraçada des de Roma, Marta