Vinc d'un funeral que m'ha deixat el cor encastat al paladar per uns moments. Us deixo amb el text atribuit a Sant Agustí que ens han donat la recordatori (algú sap d'on l'han tret?). Brutal!
"La mort no és res, no he fet més que passar a l'altra banda.
Jo segueixo sent jo, tu segueixes sent tu.
Allò que érem l'un per l'altre, ho seguim sent.
Dóna'm elnom que sempre em donares,
parlam com sempre em parlares.
No facis ús d'un to diferent.
No adoptis una expressió solemne ni trista.
Segueix rient d'allò que ens feia riure plegats.
Prega, somriu, pensa en mi.
Prega amb mi.
Que el meu nom es pronuncii a casa com sempre fou,
sense cap mena d'èmfasi, sense cap mena d'ombra.
La vida és el que fou, el fil no s'ha tallat.
Per què hauria d'estar jo fora dels teus pensaments?
Només perquè estic fora de la vostra vista?
No estic pas tant lluny. Tan sols a la volta del camí...
Ho veus? Tot està bé.
Tornaràs a trobar el meu cor,
tornaràs a robar la seva tendresa depurada
Eixuga les teves llàgrimes i no plories més si m'estimes."
5 comentaris:
Trobo que és un text espectacular. No només pel que diu sinó pel que és capaç de dir. Gràcies.
tx
Si no vaig errat aquest text és de la carta que santa Mónica, la seva mare, li envia a Agustí i que ell recull a les seves obres.
Sis segles i manté fresca la seva actualitat !!
Sí, Miquel, hi ha hagut una altra font que també m'ha dit el mateix. Moltes gràcies!
att
eloi
Gràcies Eloi, no coneixia aquest text, gràcies per compartir-lo. Vist aquest agost que ha estat dur en quant a morts de coneguts, familiars i amics, un darrera l'altre, aquest text és una gran aportació.
Gràcies.
Moltes gràcies, per la teva publicació.
Ara estic aquí, preparant el comiat de la meva mare.
El món és dels valents.
Salut !!.
Publica un comentari a l'entrada