El gos que havia vist la llebre (IV Congrés d'Espiritualitat)

El proper 24 d'Octubre m'han convidat a donar un breu testimoni al "IV Congrés d'Espiritualitat. La mística renova el món, el testimoni de Sant Pau", que han organitzat els carmelites de catalunya al Santuari de Santa Teresina (Lleida). Després de donar-hi tombs, basaré el testimoni en la meditació de Filipencs 3, 12-31 , en diàleg amb la vida interior dels joves d’avui. He pensat que com a punt principal destacaré la dificultat del sentit de pertinença vital i afectiva amb Jesucrist. Així com per a l’apòstol el seguiment de Jesucrist esdevé una carrera paradoxalment promoguda pel mateix misteri d’amor que persegueix, en els joves es dóna el fenòmen del “sempre introduint però mai introduïts”, és a dir, el jove (i molt sovint el no-tant-jove) contínuament s’està iniciant en la vida cristiana però costa molt arribar a fer el pas de la paradoxa: seguir al Crist sabent que Ell ja l'ha atrapat per dins. La meditació del text paulí ens recorda una dita popular que resulta il·luminadora per a la pastoral actual: “en una carrera de cans tots els gossos corren darrera la llebre, però només un l’ha vist”.