Pregària del televisor

Senyor, aquesta nit et demano una cosa especial: Converteix-me en un televisor. 
Voldria ocupar el seu lloc per poder experimentar el que viu el televisor de casa meva:  
Congregar tots els membres de la família al meu voltant.  
Ser el centre d’atenció al quals tots volen escoltar sense ser interromputs ni qüestionats.  
Que em prenguntin seriosament quan parlo.  
Sentir la cura especial que rep el televisor quan alguna cosa no funciona.  
Tenir la companyia del meu pare quan arriba a casa, encara que arribi cansat de la feina. 
Que la meva mare em busqui quan es trobi sola i avorrida, en comptes d’ignorar-me. 
Que els meus germans es barallin per estar amb mi. 
Divertir-los a tots, encara que de vegades no els digui res. 
Viure la sensació que ells ho deixen tot per passar uns moments al meu costat. 
Senyor, no et demano pas gaire. Tot això ho viu qualsevol televisor… 


(Pregària d’un nen del segle XXI, inspirada en un text de José Luís Martín 
Descalzo)