dissabte, de març 24, 2012

ITF... a l'escolta del cantus firmus

ITF són tres sigles que podrien dir qualsevol cosa, però en aquest cas volen dir Institut de Teologia Fonamental, un centre d'estudis teològics eregit per la Santa Seu, vinculat a la Facultat de Teologia de Catalunya, i que dirigeix la Companyia de Jesús a Catalunya, als locals del Centre Borja, de Sant Cugat. Què hi tinc jo a veure? Doncs que estic cursant la llicència en teologia fonamental en aquest centre des del curs passat i la raó d'aquest post és que a voltes no deixo de preguntar-me per què punyetes m'entesto a seguir estudiant teologia. Jo, que sóc un seglar "d'anar a peu" com qualsevol altre i que no puc gaudir d'un temps ni un pressupost especial per aquests estudis i me les he "d'apanyar" com puc per rescatar hores d'on no en tinc a expenses de la vida familiar o professional, dedicant-li, per exemple, els meus dissabtes per la tarda.


Però el motiu d'aquestes ratlles no és una queixa, sinó tot el contrari. Crec que segueixo entestat en fer la llicenciatura perquè considero que poder estudiar i llegir teologia com mai havia fet és un autèntic privilegi que m'agradaria poder compartir amb més gent. Tinc la cartera plena dels llibres que em va recomanr un dels professors. No sé si arribaré a llegir-los tots però sí sé que estic gaudint de poder abstraure'm de tot i endinsar-me en el tema proposat mentre pico i repico el teclat de l'ordinador en una terrassa primaveral de Lleida. 


M'aturo, penso en el que he llegit i m'assalten mil coses que podria dir als meus alumnes (ja grandets) de l'IREL, o intento pensar com transmetre-ho a través del meu blog educatiu als alumnes de batxillerat i de l'ESO que em canten el "Benedicto: equis, uve, palito" a classe. De sobte apareixen links mentals amb l'arquitectura religosa i penso en articles que podria escriure pel blog "Betel. Arquitectura, art i religió"... però el temps passa i tot això haurà de quedar al calaix perquè m'esperen uns bolquers que canviar. I així fins la propera, fins que pugui tenir una altra estona per escoltar aquest "cantus firmus" que travessa la meva vida: la comunicació de l'evangeli.

2 comentaris:

El blog de l'Avi ha dit...

Endavant Eloi! El meu marit, Ignasi Miranda, està estudiant Teologia a l'ISCREB, i també combina bolquers, estudis, pressupost limitat i falta de son...
Endavant! L'Esperit Sant us ajudarà en el vostre camí! El Senyor sempre ens retorna el cent per u.
Prego per tu i per tots els estudiants madurs.
Montse Roset

Xavier Garí de Barbarà ha dit...

Eloi, endavant, felicitats pels bolquers i pels llibres... Ja saps que jo també estic estudiant a l'ISCREB, la feina a Secundària no deixa respir, i què et dic si canvio bolquers a tres nens que 'diuen' que sôn fills meus i que me'ls estimo com res a la vida. Igual que no es pot estudiar Teologia sense tenir una mà estesa entre els pobres, tampoc se pot saber gaire del Déu Pare sense tastar el pedaç i participar de la seva Creació essent pares...!!!

Sort, força i empenta... que, com molt bé diu la Montse Roset, Déu torna el cent per u... O, potser ja no "torna" res perquè ens ho té tot donat..., ai si fóssim tan conscients d'això com el propi Jesús!! No tindríem por de res..., i seríem ben lliures inclús canviant tants bolquers al cap del dia...

Una abraçada, Eloi, felicitats i enhorabona!!

Xavier Garí.