“Però
alguna gent vol veure a Déu amb els mateixos ulls que veu una vaca i volen
estimar a Déu com qui estima una vaca, a la que estimes per la seva llet, el seu
formatge i els beneficis que n’obtens. Així fan tots aquells que estimen Déu per
les seves riqueses exteriors o pel seu consol
interior; però aquests no estimen Déu rectament, més aviat estimen el seu interès
personal” (Mestre Eckhart. "El fruit del no-res")
Això de estudiar per la Llicència en Teologia Fonamental a voltes fa un pal increïble però, enmig de lectures denses sobre "la no-dualitat en el cristianisme", de tant en tant trobes alguna perla que fa gràcia i dóna per estimular la neurona. Aquesta citació que he trobat llegint el Mestre Eckhart m'ha fet xafar de riure perquè és ben certa, més encara en aquells que, com jo, ens hem dedicat a "coses de Déu" (fer de profe de religió, dissenyar portals de TIC i religió, fer reformes a esglésies i rectories, etc). Crec que aquesta orientació de servei és lícita i "santificant" però cal anar alerta sempre per no acabar convertint-ho en un negoci o una mena de "nínxol de mercat religós".
1 comentari:
Quantes vegades caiem en estimar aquest déu que ens fa servei. Fins i tot establim intercanvis, que sovint fan riure: "Senyor, Tu m'aproves l'examen i jo aniré caminant a Montserrat".
L'error més profund, el d'estimar Déu pel consol o satisfacció interiors que ens dóna, per la tranquil·litat que tenim de saber que tot és a les seves mans... Aquestes maneres d'estimar-lo costen més d'eradicar...
Publica un comentari a l'entrada