Després dels discursos inicials a l’atri vam passar en processó a l’interior del temple. La feligresia estava realment entusiasmada... “Oh, què maco!”, “A veure com ho han deixat?”, “Caram!, quin canvi!”... El temple es va empetitir per moments i estava a rebentar, amb ocupació total, fins i tots a les capelles laterals on ens vam refugiar. Què dir de la litúrgia? Impecable! Amb en Mn. Serra a per totes emmarcat per un retaule imponent però també amb la mesura escaient, tot restant a l’espera que s’hi disposin les pintures que ja estan en procés i que arribaran, si tot va bé, abans de Nadal. Mentrestant ja es poden veure a escala petita en el plafó de presentació que es va deixar al temple. Sí, va ser una festassa que va tenir continuació en el sopar dels soterranis parroquials. A vegades cal l’empenta de mossens com en Pere Dalmau, que viu allà mateix i ha anat supervisant amb cel totes les obres, per donar passes significatives com aquesta. (totes les fotografies aquí)
(seguir llegint)
1 comentari:
Me ha gustado mucho tu blog y te doy la enhorabuena por el trabajo que haces con el. Es estupendo.
Un saludo
Micky
http://ejerciciofisicoybienestar.blogspot.com.es/
http://motorafons.blogspot.com.es/
Publica un comentari a l'entrada