Avui a primera hora
de classe he posat la pel·lícula que tant t’agradava, “De dioses y hombres”. La
mateixa pel·lícula que tu comentaves en el teu testimoniatge d’acompanyament en
el dol i la malaltia. Què els diré als alumnes aquest any quan els passi el teu llegat audiovisual i em preguntin “Com
està el teu amic?” i hauré de respondre “Ja no hi és, va morir aquest octubre
passat...” i hauré d’aguantar-me les llàgrimes com sempre m’he hagut d’aguantar
quan he passat el teu testimoni.
Aquests dies s’ha
parlat molts dels màrtirs, els de la guerra civil, però algú recordava que “màrtir”
vol dir, precisament, “testimoni” (Torralba)
i el teu “martiri” ha estat gran, així ho mostren les activitats que duies a
terme a Lleida, les vocacions que et són deutores o la infinitat de tasques “cyberpastorals”
com el blog de les teves
homilies. Vas anar donant-te i morint en tot el que feies, acomplint aquella
cançó que tant ens agrada de “Gastar
la vida” (Lluís Espinal). Relacionat amb el blog, una de les moltes coses
per donar-te gràcies va ser prestar-te a corregir les homilies que van fer els
alumnes de l’ISCREB per l’assignatura de “Animació
Bíblica”.
Sé que no et va
sentar bé la meva sortida de la Companyia de Jesús, procés del qual vas estar
al corrent des dels inicis, però això no et va privar d’acollir-me sempre i de
seguir conspirant plegats, o bé de co-presidir el meu casament a l’església que
tant ens agrada del Col·legi Claver, obra de l’altre company jesuïta i
arquitecte Enric Comas. L’arquitectura, la pastoral i la comunicació de l’Evangeli
ens van seguir unint, com aquell dia de les vacances de Nadal en el que vàrem
estar parlant d’arquitectura religiosa pel treball de la beca de la FJM o la restauració de l’ermita
de Sant Josep pel Magis
l’estiu del 2011 (a la fotografia).
Finalment ha
esdevingut el que tots temíem i que no volíem veure després de veure’t bé
aquest estiu. Ara ja estàs a la Casa del Pare. Reposa en pau, missioner!
Marc Vilarassau,
gràcies per tot i prega per nosaltres. AMDG 4ever!
PS: Ja són les 20:30 del vespre i el dia ha anat seguint el seu curs. Alguns companys de l'escola m'han preguntat per tu, per si et coneixia.... Bé, d'aquí a uns moments començo una xerrada sobre "Fe i art. L'espai de la fe: arquitectura, art i religió" a la parròquia de Sant Esteve, a Granollers. Tu també podries haver donat aquesta xerrada perfectament. Com tantes altres vegades, cada cop que mor un jesuïta es mor una figura irremplaçable, Aquí està la gràcia de la Companyia de Jesús. Així i tot intentaré fer-ho el millor possible. Aquesta va per tu Marc!
PSS: Si voleu llegir alguna cosa seva... "He tingut un somni"
PS: Ja són les 20:30 del vespre i el dia ha anat seguint el seu curs. Alguns companys de l'escola m'han preguntat per tu, per si et coneixia.... Bé, d'aquí a uns moments començo una xerrada sobre "Fe i art. L'espai de la fe: arquitectura, art i religió" a la parròquia de Sant Esteve, a Granollers. Tu també podries haver donat aquesta xerrada perfectament. Com tantes altres vegades, cada cop que mor un jesuïta es mor una figura irremplaçable, Aquí està la gràcia de la Companyia de Jesús. Així i tot intentaré fer-ho el millor possible. Aquesta va per tu Marc!
PSS: Si voleu llegir alguna cosa seva... "He tingut un somni"
1 comentari:
Havia conegut molt breument, i casualment, al Marc fa molts anys, abans que entrés a la Companyia de Jesús, perquè vivíem al mateix carrer. I algun cop em vaig interessar per saber què havia estat d'ell, i llegia coses molt maques, d'aquestes que arriben ben endins. Aquest matí se m'han encongit les entranyes en llegir la notícia de la seva mort al facebook de CatalunyaReligió.cat I ara estava cercant al google notícies sobre ell, i he ensopegat amb el teu escrit. I penso que, tot i el dolor immens que haveu de sentir els més propers, els qui el coneixieu tant bé, i com el trobareu a faltar, que 'afortunats' també per haver-lo conegut.
Publica un comentari a l'entrada