El proper dimecres 15 d'octubre a les 12:10 faré una xerrada amb el títol "Arquitectura i evangelització" a la 4ª hora dels dimecres de la Facultat de Teologia de Catalunya... t'hi apuntes? Parlaré de la relació entre l'arquitectura i el que s'ha anomenat "nova evangelització" presentant casos paradigmàtics d'Europa i alguns dels que hem desenvolupat al despatx T113-Taller d'Arquitectura
dimarts, d’octubre 07, 2014
Ens veiem a la FTC?
Etiquetes de comentaris:
Arquitectura,
Espiritualitat i Teologia
diumenge, de setembre 28, 2014
Carta de bateig a la meva filla
"Això ho has de publicar!" m'ha dit en RT. No crec que n'hi hagi per tant però, donat que pot fer servei a algú (de fet, un amic em va preguntar sobre temes de bateig aquesta mateixa setmana), publico aquí la carta de bateig que hem escrit per la meva filla (que hem batejat aquest cap de setmana) per si serveix a algú treient les dades personals. Ja ho vàrem fer pel nostre primer fill i hem cregut maco poder fer-ho també ara:
"Estimada (...),
Quan vas néixer ens va tocar anar al Registre Civil
ben aviat per fer saber a instàncies legals que existia una tal “(...)”,
nascuda a Barcelona un (...) de 2014, filla d’uns tals (...) i germana d’un tal
(...). Va ser la primera gestió de tot un seguit d’altres, com fer-te la
targeta sanitària o empadronar-te a la teva ciutat, que volien protegir, acollir i fer créixer
una vida que feia nou mesos que s’estava gestant a la panxa de la mare, sota
l’atenta i pacient mirada de totes les persones que t’estimen.
Ara que ja tens cinc mesos i escaig, ben a punt de fer
mig any!, hi ha una altra gestió pendent absolutament transcendental per a la
teva vida, i no es tracta d’inscriure’t al Club Súper 3 o a la revista del
Cavall Fort, això ja arribarà!, sinó entrar a la Colla d’Amics de Jesús, això
que tècnicament es diu “Església” i que és més que els edificis que s’encarrega
de reformar el papà fora d’horari escolar amb els seus amics del despatx. Aquí
no et donaran una targeta per acumular amb tantes altres, tot i que ho portaràs
ben dintre teu, al fons del teu cor, perquè l’Esperit de Jesús ha vingut per
quedar-se amb tu per sempre.
Ben aviat, d’aquí a uns dies, també començaràs a anar
a la Llar d’Infants, encetant el teu camí formatiu de forma lúdica. T’esperen
companys de camí, cançons, colors, materials, exercicis de psicomotricitat, els
“bits” famosos... aprendràs tantes coses! Ens faràs tan contents quan comencis a
parlar, a caminar i a descobrir aquest món! Així mateix va ser amb el teu
germanet que tant t’estima i et protegeix. Ara bé, també esperem que aprenguis
molt de la Colla d’Amics de Jesús. A vegades t’ensenyaran històries magnífiques
del Poble d’Israel, o contes sobre llavors que cauen en bona terra i donen molt
fruit, però aviat aniràs descobrint allò que diuen que “la tribu educa”, és a
dir, que l’amistat en Jesús et farà descobrir i mirar les persones com Déu les
mira, amb veritat i bondat, amb els ulls del cor. Només cal que et fixis, per
exemple, com el teu germà estima a la tieta (...) o com les besàvies (...)
s’alegren quan anem a veure-les: amb tendresa, naturalitat, sense
grandiloqüències enmig de les fragilitats quotidianes... això és evangeli!
Estimada (...), estem tan convençuts d’això que et
diem i ho vivim com una certesa tan evident que entendràs que no ens haguem
esperat a que siguis més gran per poder-t’ho donar. Temps tindràs per anar
fent-ho teu, per anar-ho confirmant, per anar-t’hi confiant tu també. Per això
t’ajudarem des de casa i també t’acompanyaran en aquest camí els teus padrins
de bateig, el padrí (...) i la tieta (...) que tant t’estimen. Amb el teu germà
(...) ens hem adonat que, a vegades, una joguina no es descobreix i es valora
fins que no ha passat un cert temps després de ser regalada. Amb la fe passa
una cosa semblant, és un regal que a voltes incomoda i no saps què fer-ne (no
és una joguina previsible d’aquelles que saps què passarà quan pitges un botó) però,
alhora, es redescobreix una i altra vegada donant joc i moguda a la vida. La
Colla d’Amics de Jesús és com aquell joc de peces del Duplo que es van
combinant de mil maneres per donar una resposta creativa a un projecte que és
el “Regne de Déu”, que no és altra cosa que construir “Un món com Déu mana”.
Sí, creiem que formar part de la Colla d’Amics de
Jesús és una gran sort per a tu. No perquè et faci millor que els altres o
perquè t’aporti alguna mena de privilegi, de fet no et faran cap descompte en
cap botiga com quan tinguis el “carnet jove”!, sinó precisament perquè
t’ajudarà a treure el millor de tu al servei dels altres si deixes que
l’Esperit que avui entra a la teva vida creixi dins teu. Amb el temps veuràs
que als de la Colla d’Amics de Jesús els encanta trobar-se cada diumenge per
celebrar el que són, (potser fins i tot et resultarà estranya o pesada aquesta
afició!) però no es tracta pas d’un club exclusiu de selectes ni de persones
perfectes, sinó de gent normal i corrent que moguts per Aquell qui és la Vida
volen comunicar i donar vida a tothom.
Quan llegeixis aquesta carta segurament rondarà per
casa algun àlbum de fotografies perdut en alguna prestatgeria del menjador on
trobaràs les imatges del dia d’avui. Busca’l i cerca les imatges del dia del
teu bateig. Sí, els papàs eren més joves i, segurament, també més guapos; el teu
germà (...) estava la mar de pinxo (...); i els padrins i tiets feien molt de
goig juntament amb la gent que, potser sense esperar-ho, es va trobar que batejaven
una criatura en una missa dominical. També hi veuràs uns senyors vestits de
blanc llençant-te aigua pel damunt, al costat dels pares i dels padrins de
bateig sostenint la llum d’un petit ciri ben engalanat. Aquests senyors són (...),
uns bons amics dels teus pares que, de ben segur, et recordaran i pregaran per
tu amb tota la gent que hi veus representada.
Aleshores, estimada nostra, esperant que en el rostre d’una
adolescent que ara desconeixem s’hi dibuixi un somriure, reviu el moment en que
Déu et va dir que t’estimava i que estava immensament feliç de poder estar amb
tu i comptar amb tu per transmetre al teu entorn la força del seu amor. L’amor
que t’hem donat i del qual tu has sortit és el mateix del qual participa tota
aquesta gent que veus a les imatges del teu bateig. És el mateix amor que fa
que hi hagi una Colla d’Amics de Jesús. És el mateix amor del Déu de la Vida
que, creu-t’ho, fa moure el món.
Ja ho veus, petiteta, per tot això t’hem batejat avui,
a (...), a (...), un dissabte (...), a la missa de les (...), on els teus pares
i el teu germanet acostumen a participar perquè, per nosaltres, donar-te el
millor és donar-te allò que ens dóna la vida.
T’estimem amb força,
(...)"
Etiquetes de comentaris:
Credos i Confessions,
Educació i pedagogia,
Espiritualitat i Teologia
Eduardo Delgado Orusco: Arquitectura Religiosa Contemporània per a tots
A l’aparador del darrer CIARC (Congrés Internacional d’Arquitectura Contemporània) celebrat a Sevilla (post) destacava un prolífic autor en llengua castellana per damunt de la resta. Es tracta del Dr. Eduardo Delgado Orusco, amb qui he estat estiuejant virtualment a través de la lectura de tres obres seves: “Entre el suelo y el cielo”, “Paisajes con alma” i, especialment, “¡Bendita Vanguardia!”. No el conec personalment, tan sols de vista, però com que també forma part del comitè científic del XXXVIIè Curset de l’AADIPA espero poder xerrar amb el proper desembre.
“¡Bendita Vanguardia!” vindria a ser una condensació i presentació pel gran públic del primer llibre citat, “Entre el suelo y el cielo”. La seva tesi és realment provocadora i suggerent: “En un período particularmente oscuro de nuestra historia reciente, donde la cultura estaa en gran medida controlada y sometida a la censura, los afanes de modernidad de la generación de arquitectos titulada tras la guerra civil encontró su mejor cauce de expresión a través de una de las instituciones fuera de toda sospecha: la Iglesia”. A través de les seves 300 pàgines l’autor va repassant el que va ser l’arquitectura religiosa contemporània a l’Espanya del franquisme, des del 1950 al 1975. Referent a Catalunya, Eduardo Delgado diu una cosa que crec encertada (pàgs. 117-127) i és que els autors del Grup R, tot i fer un tractament modern dels elements constructius segueixen una litúrgia en general obsoleta. No hi va haver una reflexió sobre l’espai assembleari i solen repetir els esquemes lineals típics, de forma que la modernitat d’aquests edificis és relativa ja que, com apuntava Antoni Borràs sj, només podem dir que hi ha arquitectura religiosa moderna si hi ha continuïtat amb el que anava reflexionant el Moviment Litúrgic. En definitiva, un llibre absolutament recomanable i fàcil de trobar a llibreries.(seguir llegint)
“¡Bendita Vanguardia!” vindria a ser una condensació i presentació pel gran públic del primer llibre citat, “Entre el suelo y el cielo”. La seva tesi és realment provocadora i suggerent: “En un período particularmente oscuro de nuestra historia reciente, donde la cultura estaa en gran medida controlada y sometida a la censura, los afanes de modernidad de la generación de arquitectos titulada tras la guerra civil encontró su mejor cauce de expresión a través de una de las instituciones fuera de toda sospecha: la Iglesia”. A través de les seves 300 pàgines l’autor va repassant el que va ser l’arquitectura religiosa contemporània a l’Espanya del franquisme, des del 1950 al 1975. Referent a Catalunya, Eduardo Delgado diu una cosa que crec encertada (pàgs. 117-127) i és que els autors del Grup R, tot i fer un tractament modern dels elements constructius segueixen una litúrgia en general obsoleta. No hi va haver una reflexió sobre l’espai assembleari i solen repetir els esquemes lineals típics, de forma que la modernitat d’aquests edificis és relativa ja que, com apuntava Antoni Borràs sj, només podem dir que hi ha arquitectura religiosa moderna si hi ha continuïtat amb el que anava reflexionant el Moviment Litúrgic. En definitiva, un llibre absolutament recomanable i fàcil de trobar a llibreries.(seguir llegint)
dimarts, de setembre 16, 2014
Vols conèixer l’arquitectura religiosa contemporània d’Escòcia? Viatja amb l’AADIPA!
Sigui quin sigui el resultat del referèndum sobre la independència d’Escòcia, i dins del marc del XXXVIIè Curset de l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic), que du per lema “Patrimoni sacre: Permanent innovació” i se celebrarà de l’onze al catorze de 2014, es proposa un viatge per conèixer l’arquitectura religiosa contemporània escocesa.
Com s’indica en el seu blog: “Aquest any es proposa un viatge a Escòcia, del 8 d’octubre al 12 d’octubre de 2014, que inclou la visita a diversos edificis sacres que destaquen per la seva singularitat arquitectònica i l’ús variat que proporciona el seu espai. Una gran part dels projectes corresponen a esglésies que conserven el seu aspecte original, com St Andrew’s Clerminston Church o St Charles of Borromeo, mentre que d’altres han afegit nous espais al seu interior o els han annexionat, com a Greenbank o St Teresa’s. L’església de St Paul’s and St George’s ha estat remodelada completament en el seu interior mantenint l’ús litúrgic. (seguir llegint)
(Imatge: Reconversió de l'església de Erskine en edifici d'oficines)
dimarts, de setembre 09, 2014
Sant Pere Claver i els jesuïtes “a/de” Catalunya
Avui és Sant Pere Claver, patró de la ex-província tarraconense de la Companyia de Jesús a
Catalunya. Ex-província perquè, com ha passat amb tantes altres ordes, s’ha
acabat fusionant en una sola província espanyola. Va ser cap al 2008 que,
reunits els provincials de cada zona amb els superiors de les comunitats
respectives, el mateix dia a la mateixa hora (!!!), obrien un sobre arribat de
Roma per fer comunicar a tothom l’inici del procés de la unificació provincial
que ha culminat aquest any.
Avui és Sant Pere
Claver i no puc deixar de pensar en els meus amics jesuïtes. Certament, quan un
entra a l’orde entra a “la Companyia Universal” i no pas a una província
determinada perquè el caràcter missioner fonamenta al grup. Així va ser ja des
dels inicis: un grup d’estudiants de diferents contrades que s’havien trobat a
París sota el lideratge de Sant Ignasi de Loiola a través dels Exercicis
Espirituals (Pere Favre, Francesc Xavier, Ignasi...) i així segueix sent tenint en Pau Vidal i l'Àlvar Sánchez al Sud Sudan. De igual manera que es
diu, amb raó i amb una certa tensió característica de l’Església, que no hi ha
una “Església catalana” sinó una “Església a Catalunya” suposo que St. Pere
Claver segueix sent model universal i particular per a tots els jesuïtes que
treballen a Catalunya i dels jesuïtes catalans que estan a fora.
Avui és Sant Pere
Claver, i la seva festa mereix ser celebrada per tota la família ignasiana que
segueix sent una comunitat en missió. Penso especialment en les obres que porta
entre mans la Companyia de Jesús a Catalunya. Ahir es feia públic el nou nomenament d’en Xavi
Casanovas com a nou director de Cristianisme
Justícia. És una molt bona notícia.
Us deixo amb la
vinyeta de St. Pere Claver que he fet per la pàgina “Serjesuita” (que esperem que s’actualitzi!).
És una visió contemporània del sant “esclau dels esclaus”. Avui Sant Pere Claver
estaria a Lampedusa o als Centres d’Internament per Estrangers.
dissabte, d’agost 30, 2014
Un baldaquí tecnològic
Ja hem tornat de vacances i mica en mica tornem a estar operatius en els projectes que duem entre mans. Aquesta setmana ja hem elevat el nou baldaquí al ell mig de l’església parroquial de Santa Madrona del Poble-Sec... o hauria de dir-ne simplement “truss” (estructura en gelosia)? Potser ho podríem deixar en “baldaquí tecnològic” però certament que la visió de l’element en suspensió, a cinc metres del terra existent i garantint la visibilitat de la imatge de la titular, resulta suggerent per la seva sinceritat estructural i pel seu protagonisme espaial.
És interessant copsar con un element industrial, que vam muntar a mode de mecano como si fos un moble de l’IKEA, sense cap pretensió que la d’oferir un servei tècnic, pot resultar un element simbòlic. (seguir llegint)

És interessant copsar con un element industrial, que vam muntar a mode de mecano como si fos un moble de l’IKEA, sense cap pretensió que la d’oferir un servei tècnic, pot resultar un element simbòlic. (seguir llegint)
dijous, de juliol 31, 2014
Una capella per Sant Ignasi de Loiola, o com visualitzar els Exercicis Espirituals
Per la festivitat de Sant Ignasi de Loiola (31 de juliol) tinc per costum, si puc, fer alguna referència a l’arquitectura de la Companyia de Jesús. Altres anys havia parlat de La Saint Ignatius Chapell de Seattle o del llibre “La arquitectura de los jesuitas”. Aquest any presento un projecte no realitzat que hem fet aldespatx durant aquest curs per la reforma de la Capella de Sant Ignasi de la ex-Cúria Provincial, al carrer Llúria, núm. 13. Esperem que pel proper curs pugui trobar sortida i viabilitat perquè, com podreu observar, és una plasmació arquitectònica dels mateixos Exercicis Espirituals de Sant Ignasi.(seguir llegint la descripció del projecte)
Etiquetes de comentaris:
Arquitectura,
Companyia de Jesus_jesuites
dilluns, de juliol 21, 2014
Reus, Riudoms... Torredembarra! (fi de les inauguracions d’aquest curs a Tarragona)
El passat dimarts va tenir lloc la dedicació del temple i la consagració de l'altar major, coincidint amb la festa del Quadre de Santa Rosalia, patrona de la vila, deSant Pere Apòstol de Torredembarra (llegir nota de premsa de l’Arquebisbat de Tarragona aquí i CatalunyaReligió aquí). Va ser una festa solemne, molt participada i plena de joia en un poble que malauradament ha estat notícia darrerament per casos de corrupció. L’Equip del despatx de T113 (Giacalone, Viladot, Aran i Panadés) ens vam situar en un lateral del creuer, amb vistes directes a la restaurada Capella del Santíssim, amb el rerefons del quadre de Sta. Rosalia, i el nou presbiteri ben ple. Obres de les quals ja vaig parlar aquí.
(Seguir llegint)
(Seguir llegint)
diumenge, de juliol 13, 2014
Santa Madrona: Renovar l’espai al servei de l’Església, el barri i la cultura.
El temple parroquial de Santa Madrona, conegut popularment com la “Catedral del Poble Sec”, és un edifici neogòtic de finals del s.XIX realitzat a imatge de la Basílica de Nostra Senyora de Lourdes, França. El 2013 es va clausurar el temple degut als despreniments de diferents elements metàl·lics situats a les claus de volta. Un cop sanejades les voltes, des de l’Arquebisbat de Barcelona es va veure la oportunitat de redissenyar l’espai interior per tal que s’hi poguessin acollir altres activitats pastorals tot mantenint el seu ús litúrgic, esdevenint així un espai de referència. (seguir llegint)
diumenge, de juliol 06, 2014
Què passa a Santa Madrona? Vine a la presentació del projecte!
Ja farà cosa d’un any que, degut a uns despreniments d’elements metàl·lics situats a les voltes de creueria, es va clausurar el temple parroquial de Santa Madrona del Poble Sec. D’aleshores ençà, un cop sanejades les voltes, es va encarregar al despatx “T113-Taller d’arquitectura” (que ja havíem reformat la rectoria parroquial inhabitada per transformar-la en el Casal dels Moviments Obrers d’Acció Catòlica) una proposta d’actuació que, amb una intervenció mínima i fins i tot amb un cert caràcter de reversibilitat o efímer, compatibilitzés l’ús litúrgic amb altres usos pastorals tot respectant el caràcter sacre de l’edifici. (seguir llegint)
dissabte, de juny 28, 2014
Cristians pel Dret a Decidir? Sí
Independentment del que arribi a votar en la suposada consulta del 9N, tot esperant que es pugui dur a terme, sempre he cregut en el dret d'autodeterminació dels pobles, més encara si aquesta és democràtica i pacífica, des d'un tarannà evangèlic en definitiva. Per això tinc previst assistir a la trobada de Cristians pel Dret a Decidir (info aquí).
diumenge, de juny 15, 2014
Un projecte bonic: la nova capella de Sant Lluc a Torre Baró
“Que belles són les ciutats que, fins en el seu disseny arquitectònic, són plenes d’espais que connecten, relacionen, afavoreixen el reconeixement de l’altre!” (Papa Francesc. Evangelii Gaudium. Núm. 210)
El passat dissabte 14 de juny va tenir lloc la inauguració de la nova Capella de Sant Lluc a Torre Baró amb un eucaristia presidida per l’Arquebisbe de Barcelona,Mons. Lluís Martínez Sistach, comptant també amb els capellans de l’arxiprestat i els representants dels salesians i dels escolapis a Catalunya, a part dels membres de T113 i una gran quantitat de fidels que van fer petita la capella per uns moments.

Es podria pensar que els projectes d’arquitectura religiosa són tots iguals però res més lluny de la realitat, cada projecte té les seves característiques i aquest no ha estat una excepció (llegir memòria del projecte aquí). Es tracta d’una capella, sí, però situada als baixos d’un dels nous blocs d’habitatges del barri, que incorpora despatx i tres sales de catequesis a part dels altres espais servidors corresponents i ha estat executada en un temps rècord (de setmana santa a ara), comptant també pel mig amb un mini-concurs per trobar l’artista adient que realitzés el mural ceràmic del presbiteri, el disseny dels vinils a mode de vitrall (llegir document adjunt 2) o pensar com ha de ser la visualització d’uns locals eclesials en planta baixa que donin a entendre que “aquí no venem pollastres” (llegir document adjunt 1).
Si bé és cert que l’acompliment de les tres “b” (bo, bonic i barat) satisfà a la institució, les cares i els comentaris de satisfacció dels seus usuaris durant la celebració ho pagaven tot. Aquesta capella és per a ells un reconeixement d’una vida esforçada i lliurada (“Piensa que hace unos años hacíamos las necesidades en el monte, con eso ya te lo he dicho todo”, em va comentar un feligresa), alhora que és una nova oportunitat evangelitzadora per a l’església local. De fet, a la inauguració ja hi van assistir nous veïns atrets per l’esdeveniment i el divendres passat, quan un noi de color va passar pel davant, es va interessar per la capella i es va mostrar molt content de poder tenir un espai així prop de casa seva. (seguir llegint)
El passat dissabte 14 de juny va tenir lloc la inauguració de la nova Capella de Sant Lluc a Torre Baró amb un eucaristia presidida per l’Arquebisbe de Barcelona,Mons. Lluís Martínez Sistach, comptant també amb els capellans de l’arxiprestat i els representants dels salesians i dels escolapis a Catalunya, a part dels membres de T113 i una gran quantitat de fidels que van fer petita la capella per uns moments.
Es podria pensar que els projectes d’arquitectura religiosa són tots iguals però res més lluny de la realitat, cada projecte té les seves característiques i aquest no ha estat una excepció (llegir memòria del projecte aquí). Es tracta d’una capella, sí, però situada als baixos d’un dels nous blocs d’habitatges del barri, que incorpora despatx i tres sales de catequesis a part dels altres espais servidors corresponents i ha estat executada en un temps rècord (de setmana santa a ara), comptant també pel mig amb un mini-concurs per trobar l’artista adient que realitzés el mural ceràmic del presbiteri, el disseny dels vinils a mode de vitrall (llegir document adjunt 2) o pensar com ha de ser la visualització d’uns locals eclesials en planta baixa que donin a entendre que “aquí no venem pollastres” (llegir document adjunt 1).
Si bé és cert que l’acompliment de les tres “b” (bo, bonic i barat) satisfà a la institució, les cares i els comentaris de satisfacció dels seus usuaris durant la celebració ho pagaven tot. Aquesta capella és per a ells un reconeixement d’una vida esforçada i lliurada (“Piensa que hace unos años hacíamos las necesidades en el monte, con eso ya te lo he dicho todo”, em va comentar un feligresa), alhora que és una nova oportunitat evangelitzadora per a l’església local. De fet, a la inauguració ja hi van assistir nous veïns atrets per l’esdeveniment i el divendres passat, quan un noi de color va passar pel davant, es va interessar per la capella i es va mostrar molt content de poder tenir un espai així prop de casa seva. (seguir llegint)
dimarts, de juny 10, 2014
Abadia de Riudoms: Reformar la casa per reformar el cor
“En aquesta perspectiva emergeix sobretot el paper de la parròquia com presència de l’Església al territori en el qual viuen els homes, “font de la plaça”, com li agradava d’anomenar a Joan XXIII, on tots hi poden anar a beure i trobar-hi la frescor de l’Evangeli” (Missatge final al Poble de Déu del Sínode dels Bisbes sobre La nova evangelització per la transmissió de la fe cristiana. Núm. 8)
El passat diumenge 18 de maig Mons. Jaume Pujol va inaugurar la nova Casa de la Parròquia de Riudoms, juntament amb el jove rector Mn. Josep Mateu, l’alcalde de Riudoms Josep Mª Cruset i el Sr. Francesc Roig, director de Càritas Diocesana (notícia aquí). També hi vam assistir els membres del despatx “T113 - Taller d’Arquitectura” (Giuseppe Giacalone, Maria del Mar Viladot, Eloi Aran, Roger Panadés i Anna Mallén) amb tot el conjunt familiar. L’acte va constar d’una primera visita privada (a l'esquerra, en Peppe Giacalone explica el projecte), celebració eucarística (amb una església absolutament plena), obertura de la nova Casa de la Parròquia al Poble (estava plena de gom a gom, així que crec que hem passat la prova de resistència dels forjats! Felicitem al constructor, el Sr. Carles Bono!) i dinar popular amb més de 300 persones... un esdeveniment que, ben segur, donarà per parlar durant una bona temporada al poble.

Del projecte presentat a finals de 2012 (veure-ho aquí) a ara hi ha hagut algunes modificacions, com el fet de portar a façana les obertures de la remunta o incorporar una rampa d’accés per l’exterior, però bàsicament s’ha mantingut la idea original. Estem satisfets amb el resultat arquitectònic i els espais aconseguits, però també perquè, com deia Mons. Jaume Pujol a l’homilia, reformar la casa és, en certa manera, una oportunitat per reformar el cor i, amb ella, donar un nou impuls pastoral a Riudoms. A vegades es deixen de fer projectes amb l’excusa que “aquest espai no s’utilitza”, però caldria pensar en tot el potencial que pot tenir un espai ben pensat i ben projectat com ha estat aquest cas. Així mateix ho testimonia Mn. Josep Mateu: (seguir llegint)
El passat diumenge 18 de maig Mons. Jaume Pujol va inaugurar la nova Casa de la Parròquia de Riudoms, juntament amb el jove rector Mn. Josep Mateu, l’alcalde de Riudoms Josep Mª Cruset i el Sr. Francesc Roig, director de Càritas Diocesana (notícia aquí). També hi vam assistir els membres del despatx “T113 - Taller d’Arquitectura” (Giuseppe Giacalone, Maria del Mar Viladot, Eloi Aran, Roger Panadés i Anna Mallén) amb tot el conjunt familiar. L’acte va constar d’una primera visita privada (a l'esquerra, en Peppe Giacalone explica el projecte), celebració eucarística (amb una església absolutament plena), obertura de la nova Casa de la Parròquia al Poble (estava plena de gom a gom, així que crec que hem passat la prova de resistència dels forjats! Felicitem al constructor, el Sr. Carles Bono!) i dinar popular amb més de 300 persones... un esdeveniment que, ben segur, donarà per parlar durant una bona temporada al poble.
Del projecte presentat a finals de 2012 (veure-ho aquí) a ara hi ha hagut algunes modificacions, com el fet de portar a façana les obertures de la remunta o incorporar una rampa d’accés per l’exterior, però bàsicament s’ha mantingut la idea original. Estem satisfets amb el resultat arquitectònic i els espais aconseguits, però també perquè, com deia Mons. Jaume Pujol a l’homilia, reformar la casa és, en certa manera, una oportunitat per reformar el cor i, amb ella, donar un nou impuls pastoral a Riudoms. A vegades es deixen de fer projectes amb l’excusa que “aquest espai no s’utilitza”, però caldria pensar en tot el potencial que pot tenir un espai ben pensat i ben projectat com ha estat aquest cas. Així mateix ho testimonia Mn. Josep Mateu: (seguir llegint)
dimarts, de juny 03, 2014
CV conceptual actualitzat
Per aquells que els interessin els mapes conceptuals i les seves aplicacions, si cliqueu aquí teniu el meu CV actualitzat mitjançant l'eina del Cmap Tools:
dissabte, de maig 31, 2014
Obert el “call for papers” del 37è Curset dedicat al Patrimoni Sacre
Com ja es va informar en el seu moment aquí, de l’onze al catorze de desembre de 2014 tindrà lloc a Barcelona el XXXVIIè Curset de l’AADIPA (grup sectorial del Col·legi d’Arquitectes) sobre Patrimoni Sacre. Aquest “Curset”, tot i ser presentat en “diminutiva”, és el major esdeveniment de reflexió sobre patrimoni sacre arquitectònic a Barcelona des d’aquelles “Conversaciones sobre arquitectura religiosa” del 1963, on hi van participar entre d’altres el recentment difunt Mons. Pere Tena o Oriol Bohigas. En definitiva, tot i conservar el títol originari de “curset”, podem afirmar que es tracta d’un Congrés Internacional en tota regla.
La preparació del XXXVIIè Curset està en marxa de fa temps a mans del Dr. Ricardo Gómez Val i ja està visible la seva plana web patrimonisacre.wordpress.com, on hi trobareu anunciat el “call for papers” de cara a aquells que vulguin presentar-hi comunicacions (imatge de la dreta). Recordeu que els resums seran enviats al comitè organitzador abans del 15 de juliol de 2014, ja que a partir d’aquesta data es publicarà quines han estat les seleccionades. (seguir llegint)
La preparació del XXXVIIè Curset està en marxa de fa temps a mans del Dr. Ricardo Gómez Val i ja està visible la seva plana web patrimonisacre.wordpress.com, on hi trobareu anunciat el “call for papers” de cara a aquells que vulguin presentar-hi comunicacions (imatge de la dreta). Recordeu que els resums seran enviats al comitè organitzador abans del 15 de juliol de 2014, ja que a partir d’aquesta data es publicarà quines han estat les seleccionades. (seguir llegint)
dimecres, de maig 28, 2014
Arquitectures empeltades en l’espai sacre, dos exemples catalans a la 14ª Biennal d’Arquitectura de Venècia
Segons informa l’Institut Ramon Llull, consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, Catalunya participa a la 14a Biennal d'Arquitectura de Venècia amb el projecte "Arquitectures Empeltades / Grafting Architecture", comissariat per Josep Torrents i Alegre amb el comissariat adjunt de Guillem Carabí Bescós i Jordi Ribas Boldú. El concepte d’empeltar consisteix en inserir una part d’un arbre proveïda d’una o més gemmes en una branca o tronc d’un altre arbre de manera que s’estableixi entre ambdós una unió permanent. Aquesta idea és represa metafòricament des de l’arquitectura, en tant que hi ha intervencions sobre el patrimoni que empelten el vell i el nou per produir un nou espai.

De les quinze obres que es presentaran a la 14a Biennal de Venècia n’hi ha dues que mereixen atenció en tant que són intervencions dins del patrimoni sacre: La Capella de l’Hospitalet (1981-1984, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur, a Eivissa. Imatge superiors) i l’Auditori a l’Església del Monestir de Sant Francesc (2003-2011, David Closes, a Santpedor. Imatge inferior). Totes dues intervencions també són actuals i interessants de cara al proper 37è Curset promogut per l’AADIPA, dedicat al Patrimoni Sacre, del qual ja vaig parlar-ne aquí.

Les dues intervencions presenten característiques comunes malgrat la diferent dimensió: es tracta de rehabilitar espais d’antiga funció sacra per reconvertir-los en espais culturals. En el primer cas els elements afegits són mínims i pràcticament es refereix als acabats de l’espai, mentre que en el segon cas, donat el seu estat ruïnós, sí que hi ha una aposta per inserir nous elements moderns dins l’espai sacre que recorden la recent intervenció a l’església del convent de les Jerònimes a Brihuenga realitzada per Adam Bresnik. (seguir llegint)

De les quinze obres que es presentaran a la 14a Biennal de Venècia n’hi ha dues que mereixen atenció en tant que són intervencions dins del patrimoni sacre: La Capella de l’Hospitalet (1981-1984, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur, a Eivissa. Imatge superiors) i l’Auditori a l’Església del Monestir de Sant Francesc (2003-2011, David Closes, a Santpedor. Imatge inferior). Totes dues intervencions també són actuals i interessants de cara al proper 37è Curset promogut per l’AADIPA, dedicat al Patrimoni Sacre, del qual ja vaig parlar-ne aquí.

Les dues intervencions presenten característiques comunes malgrat la diferent dimensió: es tracta de rehabilitar espais d’antiga funció sacra per reconvertir-los en espais culturals. En el primer cas els elements afegits són mínims i pràcticament es refereix als acabats de l’espai, mentre que en el segon cas, donat el seu estat ruïnós, sí que hi ha una aposta per inserir nous elements moderns dins l’espai sacre que recorden la recent intervenció a l’església del convent de les Jerònimes a Brihuenga realitzada per Adam Bresnik. (seguir llegint)
dimarts, de maig 20, 2014
Arquitectura, ciutat i evangelització: entre el llast patrimonial i la recerca pastoral
Avui comença el Congrés Internacional de Pastoral a les Grans Ciutats, amb un cartell excepcional, i del qual especialment celebro la presència de Marc Augé que va ser el forjador de la reflexió sobre els “no-llocs” o els espais d’anonimat (en vaig parlar a la Comunicació del III CIARC a Sevilla: “De la arquitectura utópica a la evangelización en los no-lugares”). Malauradament no hi podré assistir perquè he cregut que els meus alumnes 2on de batxillerat que es preparen per les PAU no en tenien cap culpa, així que em quedaré a l’aula escolar, que no deixa de ser una petita “Aula Magna” en algunes ocasions de lucidesa.
Del que s’ha anat dient i desenvolupant sobre la nova evangelització m’agradaria aturar-me en aquestes dues citacions que fan referència al fet arquitectònic:
“Les nostres ciutats exhibeixen la riquesa del geni arquitectònic que en el curs dels segles ha realitzat obres úniques. Sentim fortament la responsabilitat de conservar i transmetre aquest patrimoni a les generacions futures per fer-los conèixer i amb elles compartir la cultura de què som alhora fills i pares” (Mons. Rino Fisichella. La nova evangelització. Pàg 97)
“El Sínode ha constatat que avui les transformacions d’aquestes grans àrees i la cultura que expressen són un lloc privilegiat de la nova evangelització. Això requereix imaginar espais de pregària i de comunió amb característiques innovadores, més atractives i significatives per als habitants urbans” (Papa Francesc. Evangelii Gaudium. Núm 73)
Fixem-nos en els dos accents d’aquestes citacions: el primer parla de la conservació dels espais arquitectònics, el segon de la creació de nous espais arquitectònics. Aquesta és la tensió que realment hi ha respecte l’arquitectura i la pastoral. Fent una caricatura, n’hi ha que només veuen l’edifici sacre i l’estimen com una mòmia o una peça de museu i, d’altres, es planyen perquè encara no ha arribat la nova arquitectura sacra que resoldrà tots els problemes del futur (només caldria rellegir el manifest fundacional de la Bauhaus en clau eclesial). (Seguir llegint)
Del que s’ha anat dient i desenvolupant sobre la nova evangelització m’agradaria aturar-me en aquestes dues citacions que fan referència al fet arquitectònic:
“Les nostres ciutats exhibeixen la riquesa del geni arquitectònic que en el curs dels segles ha realitzat obres úniques. Sentim fortament la responsabilitat de conservar i transmetre aquest patrimoni a les generacions futures per fer-los conèixer i amb elles compartir la cultura de què som alhora fills i pares” (Mons. Rino Fisichella. La nova evangelització. Pàg 97)
“El Sínode ha constatat que avui les transformacions d’aquestes grans àrees i la cultura que expressen són un lloc privilegiat de la nova evangelització. Això requereix imaginar espais de pregària i de comunió amb característiques innovadores, més atractives i significatives per als habitants urbans” (Papa Francesc. Evangelii Gaudium. Núm 73)
Fixem-nos en els dos accents d’aquestes citacions: el primer parla de la conservació dels espais arquitectònics, el segon de la creació de nous espais arquitectònics. Aquesta és la tensió que realment hi ha respecte l’arquitectura i la pastoral. Fent una caricatura, n’hi ha que només veuen l’edifici sacre i l’estimen com una mòmia o una peça de museu i, d’altres, es planyen perquè encara no ha arribat la nova arquitectura sacra que resoldrà tots els problemes del futur (només caldria rellegir el manifest fundacional de la Bauhaus en clau eclesial). (Seguir llegint)
dimarts, de maig 13, 2014
Els espais de culte de les religions a l’aula
(AUDIR) Agafant el tema d’enguany, dedicat a l’arquitectura del sagrat, l’AUDIR(Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós) i l’Escola Pia de Catalunyahan elaborat un material pedagògic en format pòster per donar a conèixer el sentit, característiques i significat de les diferents religions per a les escoles. Aquests pòsters es poden adquirir a la Llibreria Claret. Laguia didàctica ha estat elaborada perJosefina Jou, Carme Guàrdia i Pere Vilaseca (Escola Pia de Catalunya); i els autors dels continguts són: Oscar Craviotto, Said Karam, Elisabeth Lheure, Manuel Pérez, Francesc Torradeflot (coord.) i Pere Vilaseca.
Els espais i pòsters per treballar a l’aula són: El temple hindú, l’església cristiana catòlica, l’Stupa del budisme, el Gurdwara del sikhisme, l’església cristiana ortodoxa, la mesquita de l’islam, l’església cristiana evangèlica, lasinagoga del judaisme i els monestirs cristians.
(seguir llegint)
Els espais i pòsters per treballar a l’aula són: El temple hindú, l’església cristiana catòlica, l’Stupa del budisme, el Gurdwara del sikhisme, l’església cristiana ortodoxa, la mesquita de l’islam, l’església cristiana evangèlica, lasinagoga del judaisme i els monestirs cristians.
(seguir llegint)
Etiquetes de comentaris:
Arquitectura,
Educació i pedagogia
diumenge, de maig 11, 2014
Visitant els clients, o una missa a Torre Baró
“Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist.” (1 Pe 2,5)
Sempre m’ha semblat que, tot i que està molt bé respondre als requeriments que es fan als arquitectes des de l’arquebisbat, també cal “trepitjar terreny” i conèixer la comunitat real que ha de rebre les obres que anem fent des del despatx, que és una forma més d’encarnar el projecte de forma reeixida. Per això aquest matí he anat a missa d’onze a la capella actual de Sant Lluc, al barri de Torre Baró. El petit local en planta baixa estava a petar i el caliu era més que notable. Pietat popular, una bona homilia, proximitat, senzillesa, animació dels cants per la comunitat de salesians del barri... tot plegat un bon lloc per l’evangelització que es mereix, certament, uns nous locals. (seguir llegint)
Per cert... el proper diumenge 18 de maig inaugurem la nova Casa de l'Església de Riudoms!
Sempre m’ha semblat que, tot i que està molt bé respondre als requeriments que es fan als arquitectes des de l’arquebisbat, també cal “trepitjar terreny” i conèixer la comunitat real que ha de rebre les obres que anem fent des del despatx, que és una forma més d’encarnar el projecte de forma reeixida. Per això aquest matí he anat a missa d’onze a la capella actual de Sant Lluc, al barri de Torre Baró. El petit local en planta baixa estava a petar i el caliu era més que notable. Pietat popular, una bona homilia, proximitat, senzillesa, animació dels cants per la comunitat de salesians del barri... tot plegat un bon lloc per l’evangelització que es mereix, certament, uns nous locals. (seguir llegint)
Per cert... el proper diumenge 18 de maig inaugurem la nova Casa de l'Església de Riudoms!
dimecres, d’abril 30, 2014
Habemus artista: Lau Feliu!
Estant reunits Mn. Joan Cuadrench, Mn. Joaquim Querol i Mn. Isidre Serdà, per la part eclesiàstica, i els socis del despatx T113-Taller d’Arquitectura (Giuseppe Giacalone, Maria del Mar Viladot i Eloi Aran) per la part tècnica, a la Parròquia de Sant Sebastià del Verdum el dia 30 d’abril de 2014, hem acordat unànimement confiar l’encàrrec del mural pel presbiteri de la nova Capella de Sant Lluc de Torre Baró a l’artista Lau Feliu. La imatge de la proposta presentada és la següent:

Memòria explicativa:
“Relleu fet en fang reflectari , amb tocs de policromia esmaltalda. Format per peces de uns 50cm x 50 cm (per facilitar la cuita al forn). Retaule presentat com un tríptic; En el cos central les imatges de Sant Lluc i la Mare de Déu. Tant el nen con el llibre (evangeli) irradien unes línees que s'expandeixen, ( com símbol d'evangelització) i la mare que presenta al nen i a l'hora amb la ma el protegeix. A l'esquerra la representació de la realitat del barri amb unes figures de treballadors i una semblança de cases d'autoconstrucció. A la dreta "el món nou". Un sol naixent dóna llum a tota l'escena, a on les mans dels diferents personatges es relacionen, volen simbolitzar que al compartir la vida, la fem nova i plena. Per acabar d'arrodonir-ho acompanyen l'escena els ocells, les plantes i les flors que són fruit d’aquest esclat de llum.” (seguir llegint)
Memòria explicativa:
“Relleu fet en fang reflectari , amb tocs de policromia esmaltalda. Format per peces de uns 50cm x 50 cm (per facilitar la cuita al forn). Retaule presentat com un tríptic; En el cos central les imatges de Sant Lluc i la Mare de Déu. Tant el nen con el llibre (evangeli) irradien unes línees que s'expandeixen, ( com símbol d'evangelització) i la mare que presenta al nen i a l'hora amb la ma el protegeix. A l'esquerra la representació de la realitat del barri amb unes figures de treballadors i una semblança de cases d'autoconstrucció. A la dreta "el món nou". Un sol naixent dóna llum a tota l'escena, a on les mans dels diferents personatges es relacionen, volen simbolitzar que al compartir la vida, la fem nova i plena. Per acabar d'arrodonir-ho acompanyen l'escena els ocells, les plantes i les flors que són fruit d’aquest esclat de llum.” (seguir llegint)
dissabte, d’abril 19, 2014
Busquem un artista per la nova Capella de Sant Lluc a Torre Baró
Des del despatx T113-Taller d’Arquitectura estem cercant un artista que pugui fer una pintura o objecte artístic per al presbiteri de la nova Capella de Sant Lluc que estem fent al barri de Torre Baró, Barcelona. Per això plantegem un petit concurs per tal d’escollir la millor proposta.
Les bases són les següents:
Les bases són les següents:
- Dimensions: El mural hauria de fer 5 metres de llarg per 2,5 metres d’alçada.
- Temàtica: l’Evangeli i la figura de Sant Lluc contemporaneitzats al barri de Torre Baró. Cal notar que en aquest evangeli la figura de la Mare de Déu és molt important, així com l’accent en la misericòrdia o el que avui anomenaríem “opció fe-justícia”. Caldria que hi hagués també alguna referència a l’evangelització del barri obrer de Torre Baró.
- Tècnica: Lliure. Cal pensar que s’ha de poder pintar o penjar a la paret del presbiteri. És imprescindible que l’artista pugui portar la seva obra enllestida per plafons i col·locar-la “in situ”, és a dir, no podrà treballar al lloc del presbiteri perquè aquest estarà en construcció.
- Termini: La obra hauria d’estar llesta i col·locada al seu lloc abans del 7 de juny de 2014.
- Pressupost: A determinar. Es valorarà la seva economicitat. (seguir llegint)
dimecres, d’abril 02, 2014
El Papa Francesc i Simone Weil.
"Veig
a l’Església com un hospital de campanya després d’una batalla. Què inútil és preguntar-li al ferit si té
alts els nivells de colesterol o el sucre!. Cal guarir les ferides. Ja parlarem
després de la resta. Guarir ferides, guarir ferides... I cal començar per allò
més elemental”. (Papa Francesc. Entrevista publicada a La Civiltà Cattolica. 19 de setembre de 2013).
El setembre de 2013,
el Papa Francesc sorprenia a tot el món amb una entrevista publicada a la
revista de la Civiltà Cattolica on
afirmava desitjar una Església semblant a un hospital de campanya després d’una
batalla. Abocar la institució a una situació d’urgència pot resultar xocant en
una benestant i adormida Europa, però també deuria resultar xocant per a la
societat romana el plantejament que oferia una nova religió que propugnava la
vinguda imminent de la fi dels temps. Amb aquesta metàfora de l’hospital, Francesc
es recupera una perspectiva escatològica del cristianisme que sempre ha
resultat incòmoda per als mateixos cristians, tot i ser plenament viscuda pel
seu fundador.
Heus aquí, però,
que va haver-hi una persona que, des de la seva aconfessionalitat, va intentar
viure el que proposa el Papa Francesc per al futur de l’Església, una
institució a la qual ella es va resistir a incorporar-s’hi tot i
desitjar-ho. Estem parlant de la filòsofa d’origen jueu Simone Weil qui, l’any 1940,
plantejant quin era el seu paper a la guerra, va proposar el “Projecte de
formació d’infermeres a primera línia”. Aquest projecte, situat també dins d’un
marc d’urgència, volia donar resposta immediata a la necessitat de guarició a tots
els soldats que resultaven ferits i va ser la gran passió de l’autora fins que va
morir a Londres el 1943, a causa d’una tuberculosi agreujada pel seu capficament
de no menjar més del que ella creia que feien els seus compatriotes francesos.
Ni el Papa Francesc
ni Simone Weil, que jo sàpiga, tenen formació mèdica o han estudiat infermeria,
tots dos es mouen a primera vista en un camp intel·lectual, més encara ara que el
Papa Francesc figura entre els pensadors més influents de l’actualitat (Notícia
aquí),
però tots dos comparteixen una mateixa passió per atendre als més dissortats que
els mou més enllà del que es podria esperar. Si alguna cosa ens ensenyen les vides
del Papa Francesc i Simone Weil és que la recerca de la Veritat no pot anar deslligada
d’una vida lliurada i atenta als més petits i febles, que no és altra cosa que acceptar
carregar amb les creus del món i guarir-ne les nafres.
dimecres, de març 26, 2014
Conferència sobre “Espais interreligiosos: Necessitats i requeriments” al COAC.
Aquest proper divendres, a la sala d’actes del COAC (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya), a les 18:00h, tindrà lloc la conferència “Espais Religiosos: Necessitats i requeriments”, a càrrec d’Amin Egea, membre de la comunitat Bahà-i, arquitecte tècnic i historiador.
Es comptarà també amb la intervenció de Maricarmen Márquez Muriel, responsable del Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa de l’Àrea de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que ens parlarà de l’espai interreligiós recentment obert a l’hospital. (segir llegint)
Es comptarà també amb la intervenció de Maricarmen Márquez Muriel, responsable del Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa de l’Àrea de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que ens parlarà de l’espai interreligiós recentment obert a l’hospital. (segir llegint)
dimarts, de març 18, 2014
La AADIPA visitarà les noves intervencions en patrimoni sacre a Tarragona.
Dins del marc del proper XXXVIIè Curset de l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i Intervenció del Patrimoni Arquitectònic), que té per lema “Patrimoni sacre: Nous espais, nous usos” (en vaig parlar aquí), el Dr. Ricardo Gómez Val i Mercè Griñó i Boix, vocal de l’AADIPA per Tarragona, organitzen una sortida el dissabte 22 de març d’enguany per visitar les obres recents que s’han dut a terme en patrimoni sacre a l’Arquebisbat de Tarragona. Com a darrer acte hi ha la visita a l’Església Parroquial de Sant Joan Baptista de Reus, que vam reformar T113 (Per cert, trobareu un article de la intervenció al darrer número de la revista de l’Arquebisbat de Tarragona). Teniu tota la informació al blog de l’AADIPA i encara esteu a temps d’apuntar-vos-hi!. (llegiu més aquí)
dilluns, de març 17, 2014
10 anys del CE Al Vent (Crònica d’un sant record).
Aquest
dissabte es va celebrar a la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge els 10 anys del
Centre d’Esplai Al Vent amb una ginacana i una missa amb piscolabis final (mai
pot faltar el menjar en els esdeveniments parroquials!, és una dinàmica que no
falla!). La veritat és que em va emocionar tornar al barri on vaig viure-hi
durant cinc anys. Aquells infants s’han fet grans i, alguns d’ells, ara són
monitors. Molts noms i moments em van retornar a la memòria i la realitat que
veia era tota una acció de gràcies. Per què va néixer aquest centre d’esplai?
No vam fer res més que intentar respondre al que hi havia, un grup d’infants
que apareixien per la parròquia cap als vespres dels divendres. No hi ha èpica,
tan sols un oferiment sincer, total i senzill.
La
lectura de l’evangeli va ser la de la Transfiguració
al Mont Tabor. Aquesta eucaristia també va ser un moment de “Tabor”, una “estona
de cel” com canta aquella cançó de Els Pets. És ben cert, a la nostra vida cal
ser “contemplatius en l’acció”, com deia Sant Ignasi, però també “celebratius
en l’acció” perquè en la celebració, especialment en l’eucaristia, es fa
present la Glòria de Déu que ens dóna una respir per afrontar amb amor el que
ens espera en el quotidià, encara que sigui un quotidià allargassat en el temps
durant deu anys. És des d’aquesta perspectiva d’agraïment que també vaig escriure
el meu primer llibre, “Amor al vent. Motxilla d’un educador en el lleure”, que
espero encara pugui oferir un servei als monitors que duen endavant aquesta
tasca i als quals agraeixo l’haver-me convidat en la celebració.
En fi... "Vós m'ho heu donat, a vós Senyor ho torno"...
dimecres, de març 12, 2014
Rehabilitar i pensar nous usos, de l’església de les Jerònimes a Brihuenga a l’església de la Pietat de Vic.
En Peppe Giacalone em passa l’enllaç d’una intervenció molt interessant, la rehabilitació i adaptació per nous usos de l’Església del Convent de les Jerònimes de Brihuega, realitzada recentment per Adam Bresnik Arquitectes(podeu mirar la fitxa tècnica al primer enllaç). Ens trobem davant un cas típic, una església del s.XVI abandonada pel seu estat ruïnós al s.XX. Davant d’aquesta situació es va prendre una filosofia molt encertada: una rehabilitació coherent amb l’edifici que respectés el pas del temps i, per altra banda, oferir tres espais diferenciats amb una intervenció minimalista.

El primer espai correspon al cimbori i la cúpula, que s’han deixat lliures i estan presidits per un lluernari circular, apte per a les celebracions litúrgiques (tot i que li mancaria la creu) i d’altres. El segon espai es desenvolupa sota un cos en voladís en la part central de la nau, aquest cos superior rebaixa l’alçada i ofereix un espai de vestíbul a l’anterior, justificat per l’accés lateral a la nau. El tercer espai allotja els altres usos, serveis i comunicacions verticals. És des d’aquest darrer espai que es pot accedir al cos en voladís que actua com un nou cor. Es tracta de la idea de la “matrioska”, les nines russes, on un contenidor acull nous espais més petits en el seu interior. Adjunto algunes fotografies amb el permís del seu autor, el gironí Eugeni Pons. (seguir llegint)

El primer espai correspon al cimbori i la cúpula, que s’han deixat lliures i estan presidits per un lluernari circular, apte per a les celebracions litúrgiques (tot i que li mancaria la creu) i d’altres. El segon espai es desenvolupa sota un cos en voladís en la part central de la nau, aquest cos superior rebaixa l’alçada i ofereix un espai de vestíbul a l’anterior, justificat per l’accés lateral a la nau. El tercer espai allotja els altres usos, serveis i comunicacions verticals. És des d’aquest darrer espai que es pot accedir al cos en voladís que actua com un nou cor. Es tracta de la idea de la “matrioska”, les nines russes, on un contenidor acull nous espais més petits en el seu interior. Adjunto algunes fotografies amb el permís del seu autor, el gironí Eugeni Pons. (seguir llegint)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








