The power of love, vídeo-clip nadalenc

Vaig veure aquest vídeo per casualitat i em va deixar bocavadat. El grup "Frankie goes to Hollywood" havia associat la cançó "The power of love" al misteri de Nadal... per què? com pot ser que una cançó que parla d el'amor de parella faci referència al Nadal?

Pensant-ho bé, tampoc és tan estrany. La Bíblia està farcida de metàfores de l'amor de Déu en clau de parella, valgui com a tall d'exemple el llibre del Càntic dels Càntics. Sovint es diu de Déu que és "totpoderós", però aquesta cançó ens recorda que Déu és totpoderós en l'amor. El poder de l'amor és capaç de fer grans coses, si no mireu el cas de Martin Luther King i tants d'altres!. El poder de l'amor passa per coses petites, passa per la capacitat de sorprendre's dels pastors, de deixar-se guiar per l'Estel, passa per acceptar que Déu s'ha volgut fer un de nosaltres, passa per l'adoració del pessebre... Bon Nadal! (teniu el prega_rock aquí)

Nadal de Clasificados

Bon Nadal!!!

Catalunya Religió avança

Aquesta darrera setmana ha estat una marató per a l'equip de Catalunya Religió, i per al seu director encara més!, però, al final, ha valgut la pena i ja tenim l'apartat de notícies i opinió quadrat segons el pla inicial. Avui tenim consell de redacció i acabarem de comentar aquesta marató. Ara ja toca avançar cap a una segona fase: ampliació de l'apartat de recursos i de l'àmbit de diàleg cultura-religió, és a dir, em tocarà fer un esforç. Ja sé que totes les ONG's, associacions i fundacions han sortit al carrer per acompanyar als consumidors en el recorregut de les seves compres nadalenques vestits amb petos de colors corporatius però, si us agrada el portal i ens voleu ajudar, també estareu donant suport a una bona empresa.

Deixant-me acompanyar pels Centres Diaris

Dins la Fundació Pere Tarrés m'han encarregat acompanyar i promoure els Centres Diaris, però, a vegades, tinc la sensació que són ells els que m'acompanyen a mi d'alguna manera subtil. No és que tingui el síndrome de Estocolm! no és res d'això, sinó senzillament que no deixen de sorprendre'm. "Pà muestra un botón": el divendres vaig anar a visitar un centre que no pertany a la FPT però que ens volíem conèixer i, tot i que em feia molta mandra anar fins a Vic, el viatge per conèixer l'activitat del Casal Claret va valdre la pena. Treballen aspectes que els fan semblants a l'AEI Raval (pel que fa al treball amb les famílies), d'altres són molt propers a Migra-Studium (pel que fa al component pluri-religiós que han volgut assumir des dels seus inicis), i d'altres em recorden als de Itaca-Els Vents de l'Hospitalet (pel que fa a la relació de l'activitat diària amb el centre d'esplai setmanal "de tota la vida"). Potser la FPT no és una empresa que implanti centres educatius com a xurros, però ningú negarà que és gran la diversitat i riquesa de centres arrelats al territori als quals ha ajudat i acompanyat. Un exemple d'això darrer ho vaig poder viure breument aquest dissabte, a la missa d'acció de gràcies pels 40 anys del Grup de Colònies de Ca n'Anglada, a Terrassa. Quan n'hi ha que ja donen per morta l'educació en el lleure, apareixen iniciatives noves o bé hi ha celebracions que recorden la força i el seguiment dels seus inicis. Deixar-se acompanyar per aquests centres és una molt bona forma de fer camí cap al Nadal.

La ciutat dels nens: busquem monitors de lleure (... i arquitectes)

Això de col·laborar a la Fundació Pere Tarrés dóna sorpreses agradables com la petició que ens han fet arribar del COAC (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya): busquen cinc monitors de lleure que puguin fer de suport per l'activitat...

"LA CIUTAT DELS NENS": TALLERS D'ARQUITECTURA PER A FILLS DE COL·LEGIATS D'ENTRE 6 I 9 ANYS: el dissabte 19 de desembre de 10.30 a 13 h a la sala d'exposicions del COAC. A partir d'un plànol de Barcelona, els nens realitzaran propostes de transformació de la ciutat, de creixement, etc. El resultat s'exposarà a la sala d'exposicions fins al 6 de febrer. Hi ha 70 places

Segurament m'hi animaré perquè això de compaginar l'educació en el lleure i l'arquitectura ja fa temps que ho vaig fent (encara recordo quan vàrem fer una "mini-ermita de bellvitge" de cartró pels infants al Casal Al Vent!).

La façana, composició

Composició tripartita seguint l'esquema clàssic de base, fust i capitell.

Base: Gran obertura en planta baixa i altell a l'espai comercial. Es diferencia de la resta per un aplacat de xapa grisa que facilita el manetniment i la salubritat. Tot i que el doble espai supera els set metres es disposa un llindar als 5m d'alçada per normativa i per deixar un sòcol a les dues grans urnes.

Fust: En planta primera, segona i tercera es disposen dues grans urnes emmarcades de la mateixa mida però rotades perpendicularment. La primera gran urna-aparador es disposa horitzontalment i la segona verticalment de manera que agafa dues plantes. Es tracta de evitar la petita escala residencial i poder donar una imatge adient a un edifici comercial. El tancament vidriat de les dues grans urnes es retrassa fins als 30cm de la línia d efaçana per tal de poder disposar-hi cartells publicitaris a doble alçada sense que quedin interromputs pel forjat. Les urnes es recolzen en les restes que deixarem dels balcons actuals.

Capitell: A la darrera planta, la única que es veu a l'altra banda del riu, es disposa d'una gran obertura correguda protegida de la radiació solar per l'estructura de voladís del balcó superior, que alhora actúa com a "gorra" o cornisa de remat de la façana.

El diàleg interreligiós als centres d'esplai

No fa gaires anys es celebraven els 50 anys del naixement del MCEC (Moviment de Centres d'Esplai Cristians). D'ençà aleshores la societat ha canviat, l'entorn polític i cultural ha canviat, els ususaris han canviat... i en aquests canvis, intentant no deixar l'essència de l'educació en el lleure i les seves arrels pel camí, també s'ha donat el fet migratori i, juntament amb ell, la novetat del fet interreligiós als centres d'esplai. Els esplais del MCEC han ofert la seva experiència com a esplais confessionals i, crec jo, això ha possibilitat que famílies d'altres confessions que ténen en compte el fet religiós valoren positivament dur-los a aquests centres. És per això que des de l'Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés oferim el curs monogràfic recursos per dinamitzar el diàleg interreligiós en el lleure . Tenim un munt de iniciatives pensades, entre elles la visita a l'espai interreligiós de la Fundació Migra-Studium dedicat als infants i joves. La Pilar, la Xivi i jo, responsables pedagògics del projecte, us animem a apuntar-vos-hi!!! No us ho deixeu perdre!

Gestionant el voluntariat nostre de cada dia

Ahir vaig tenir la sort d'anara a la presenatació del Manual de gestió del Voluntariat que ha editat la Obra Social de "La Caixa", a un auditori del Caixafòrum ple de gom a gom. No me'n penedeixo gens ni mica de haver-hi dedicat unes hores perquè va valdre molt la pena, tant pel que presentaven, com per la promesa d'un programa informàtic per a la gestió del voluntariat (que m'anirà de perles per a millorar la gestió del voluntariat al MCEC, Moviment de Centres d'Esplai Cristians - Fundació Pere Tarrés), com també els ponents de la presentació i de la posterior taula rodona que em van bombardejar amb preguntes molt suggerents.

Estació d'Enllaç: la pastoral juvenil agafa l'Avant

Avui la pastoral juvenil de Catalunya agafa el tren de l'Avant perquè, després de dos anys de l'inici de les trobades d'Estació d'Enllaç a Barcelona, es celebraran dos d'aquests encontres de joves simultàneament a Lleida i a Barcelona. Serà aquesta una iniciativa que es pugui anar estenent a tot el territori? Podrem anar creant una mena de marca de "happenings juvenils" mensuals que es digui Estació d'Enllaç? Per què ha tingut bona acollida aquesta iniciativa?

Estació d'Enllaç és un projecte que va nèixer des de la constatació de la fragmentació de la pastoral juvenil de l'Església. Tothom tenia la seva capelleta muntada però no hi havia espais de visibilització conjunta, mancava un cert sentit d'unió (aquell carisma sacerdotal de Jn 17, 21-22 : "Que tots siguin u") i la urgència de la transmisió de la fe no es podia permetre aquests luxes. Ara bé, la gràcia va ser que aquesta iniciativa interdiocesana i intercongregacional no va ser quelcom imposat, com tampoc va ser d'aquelles iniciatives aduladores que només cerquen el major nombre d'adeptes per quedar bé davant els representants eclesials i seguir fent el que volen. Estació d'Enllaç és realment una suma d'esforços de molts, un veritable treball en equip i això, avui en dia, dins del marc eclesial és quelcom que no te preu.

A Barcelona el lema de la trobada d'aquest mes és "Reconstruïm Jesús a través del cinema" i ho conduirà l'especialista de cinema a casa nostra Peio Sánchez, que ja te un espai de crítica a universitaties.net i organitza la Setmana de Cinema Espiritual. Teniu més informació al web de la Delegació Pastoral de Joventut de Barcelona.

A Lleida, que celebren la seva primera Estació d'Enllaç, comptaran amb la presència d'un grup musical i de l'actuació de Reivaj, un mag jesuïta vingut de l'oriental Barcelona, que ja va actuar en una altra Estació d'Enllaç de la capital. Trobareu la informació al seu bloc de joves del bisbat de Lleida . Us deixo amb el seu vídeo promocional.

La vida isostàtica

M'agradaria que la meva vida fos com una estructura hiperestàtica, on tot queda ben lligat, sense sorpreses, planificada, previsible, de nova planta, modèlica...
però sovint m'adono que la meva vida és, benauradament, una estructura isostàtica, com tantes i tantes velles construccions muràries que no saps com s'aguanten però miraculosament s'aguanten, tot recolzant-se solidàriament les unes a les altres, aguantant mil i una reformes, amb estintolaments perillosos que seguen els peus i amb esquerdes que parlen d'una història d'assentament, fetes amb els materials de la terra, etc.
Aquests són els pensaments que m'assalten quan la meva neurona ja porta tot el dia tancada al curs intensiu de rehabilitació d'edificis!

El voluntariat mandrós

Aquesta nit em feia una mandra tremenda anar a dormir a la Barceloneta, el meu voluntariat mensual. En el fons és una mandra semblant a la d'anar a veure un parent estimat, perquè els usuaris del projecte poc a poc també van esdevenint familiars a la meva vida. Però a vegades passa que allò que semblava més costerut acaba sent d'una planeitat mesetària, fet que tampoc implica un encefalograma pla. En fi, ja ho diu el salm 126... "Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega". El voluntariat passa per aquests camps.

Fem un Cyber K-Fe d'Advent?

Cyber K-Fe d'Advent? Potser sona molt "snob", però així hem volgut titular aquest curset del "K-Fe" (Formació en la Fe) que la Fundació Pere Tarrés ofereix gratuitament a professors, catequistes i altres agents de la pastoral juvenil, perquè hem volgut donar recursos per l'Advent des del que ens poden oferir els websites de pastoral juvenil catalana. Tant la Emma com l'Estefano i jo, ens hem estrenat com a professors d'aquests cursets i ens ha agaradat molt poder fer pinya entorn aquest projecte que se'ns ha encomanat des del Departament de Pedagogia de la Fe (Institut de Formació de la FPT). La idea és ben senzilla: agafar com a taulell de joc expositiu el típic calendari d'advent tot canviant la llaminadura per un recurs pastoral. Llàstima que el fet de la gratuitat de la matrícula implica que es presentila meitat de la gent que s'hi havia inscrit!. Per a tots aquells que no heu pogut venir al CCU (Centre Cristià dels Universitaris) i us pugui interessar trobareu el dossier del Cyber K-Fe d'Advent aquí. Espero que us pugui fer servei!

La façana

Mai pots dir "d'aquesta aigua no en (tornaré) a beure". Per mostra un botó: el despatx on estava treballant com a estudiant, Grup Idea, m'ha fet el vot de confiança a l'encarregar-me un projecte d'una façana en el casc antic d'una capital catalana. Ara toca moure's, trepitjar terreny, ajuntament i normatives. D'entrada se m'acut que, donades les característiques de l'edifici, la façana podria ser quelcom semblant a la que vaig projectar en un curs de projectes amb el Prof. Illescas a l'ETSAB (imatge).

Cercar la màxima uniformitat amb l'entorn amb una composició pétrea en plantes superiors i deixar una gran obertura en PB+altell pels locals comercials. En el fons és el mateix que han fet els de la nova botiga de Benetton al Portal de l'Àngel, només que han estintolat tota la planta baixa i han deixat la façana pre-existent.

Dr. House i el curs de rehabilitació

Tranquils, no estic en cap procés de desintoxicació, més aviat faltava acabar la frase "Curs de rehabilitació... d'edificis!" i és que això de la formació mai s'acaba i, quan no és acabar la carrera, és apuntar cap on especialitzar-se. Pensant en la gran quantitat d'edificis que s'han construit durant els darrers doscents anys i donat que el camp de l'arquitectura religiosa molt sovint té relació amb la intervenció en el patrimoni, ja fa un mes que vaig optar per apuntar-me a un "Programa d'intensificació en rehabilitació d'edificis d'habitatge" que fa l'Escola Sert (l'escola del Col·legi d'Arquitectes) tots els dilluns fins al mes de Març.

Tot i que hi ha sessions més entretingudes que d'altres, en general m'està agradant prou. Al menys prou per poder aguantar vuit hores de classe sense desenganxar el cul de la cadira (algú ha calculat el coeficient de fregament? o l'assentament muscular? o la flexió d'aquesta llosa continua de conglomerat de fusta anomenada cadira?). Ara vaig passejant pel carrer intentant endevinar de quina època és cada edifici i quines patologies són visibles, com si fos un Sherlock Holmes urbanista. Diuen que els autors de la serie "House" (que està molt interessant aquesta temporada, per cert!) es van basar en el famós detectiu i crec que també podrien fer una sèrie d'algun arquitecte dedicat a la rehabilitació perquè, grosso modo, l'arquitecte que es dedica a aquest camp no deixa de ser un metge de la construcció. Un metge que té la responsabilitat que edificis com el d'aquesta setmana de Palma de Mallorca no col·lapsin ni enterrin a ningú en vida, que no és poc.

"Notas de un cura rockero", Pare Jony

No he anat mai a cap concert del Pare Jony. Potser perquè tot i compartir amb ell aquesta doble passió pel r'n'r i l'evangeli hi havia quelcom estètic que em tirava enrera. Clergyman i caçadora de cuir no m'acabava de lligar del tot. O una cosa o l'altra, pensava jo.

Malgrat els meus prejudicis, el passat dijous vaig anar a la presentació del llibre "Notas de un cura rockero" del Pare Jony a la Sala Casaldàliga de la llibreria Claret per tal d'aconseguir un exemplar dedicat a una persona que n'és fan i no hi podia anar. El públic assistent a la presentació era majoritàriament gent gran i no superàvem la vintena, fet que em va estranyar donada la mediatització de l'autor, però el que més em va sorprendre va ser la sencillesa de l'exposició del Pare Jony, que va anar desmontant els meus prejudicis i vaig poder sentir-me molt proper d'una persona capaç de parlar amb naturalitat i integració de l'evangeli, el rock i l'acció social. En la seva exposició no hi havia lluiment personal, sinó un anar apuntant les coses que el mouen: "Pau, Jesús i Rock'n'Roll" és el seu lema i, més enllà de la estranyesa que pot suscitar, és un lema que es pot viure. "Notas de un cura rockero" no és, en definitiva, un llibre de un cura que és "un notas".

"I, a vegades, ens en sortim" (Manel)

Ja us ho dic... els Manel no deixen de sorprendre'm... teniu el prega_rock aquí.

Albert Nolan, de la política a l'espiritualitat

En general no m'agrada que els grups de revisió de vida esdevinguin "clubs de lectura", perquè trobo que es deixa perdre l'oportunitat de posar en joc la vida amb l'evangeli, però he de reconèixer que tenia ganes de tornar fer "lectures sapiencials", és a dir, d'aquelles que són per alimentar l'ànima, paraules per remastegar i pair lentament. El llibre que hem consensuat és "Jesús , hoy. Una espiritualidad de libertad radical" de l'Albert Nolan i és realment tant suggerent com aquell altre llibre seu "¿Quién es ese hombre?, Jesús antes del cristianismo" que fa temps també havia llegit.

És interessant el gir i el nou enfoc que ha fet l'autor. En la seva obra anterior, de la qual diu que l'obra actual n'és la seva continuació, la narració de l'Albert Nolan era marcadament teològica (concretament cristològica) i amb un accent polític notable propi de la influència de la teologia de l'alliberament dels anys vuitanta. Aquesta nova obra no renega de l'anterior, però ell mateix diu que el seu enfoc no és tant político-teològic com espiritual, no es centra tant a fer un estudi sobre la figura del Jesús Històric i la seva manera d'actuar sinó que es centra més en allò que movia a Jesús, en la seva espiritualitat. Trobo que és una evolució molt encertada, que ha aprofondit vers una espiritualitat compromesa que a voltes semblava ofegada per "ideologies alienes a la fe" (és l'eufemisme que el meu professor de moral social de la facultat de teologia feia servir per referir-se al comunisme... com si no ho fos també el capitalisme!) o per l'activisme social. Que sigui un llibre sobre espiritualitat no li treu res de realisme, al contrari, de moment he llegit la primera part del llibre, setanta pàgines, i l'autor es dedica a escrutar signes dels temps actuals (Recerca d'espiritualitat, Individualisme, Alter-globalització, nous paradigmes científics...) i resulta molt clar i pedagògic... en definitiva, us el recomano.

Àgora-fobies i l’espai de la religió.

Imagineu-vos l’escena: Les portes de la gran biblioteca d’Alexandria cedeixen per força mentre els savis recullen llibres i, els que poden, fugen mentre la resta són assassinats violentament per una turba incendiària... formada per impietosos soldats romans sota les ordres de l’emperador Aureli l’any 273 dC!... com canvia la pel·lícula d’Àgora, eh? Ara resulta que els grans enemics de la filosofia no són un turba de fanàtics cristians sinó l’imperi. Doncs això és el que diu que va passar, entre d'altres saquejos posteriors, a la wikipèdia i posa de manifest la lectura, si més no, tendenciosa de la història que fa la pel·lícula de l’Alejandro Amenábar...

(Nota: Fa uns moments havia escrit aquí una cosa... no m'agrada escriure enfadat ni ressentit, així que ho he tret. Aneu a veure la pel·lícula i, si no us fa massa mal, en parlem).

Vers un espai d’arquitectura religiosa on-line

Estic al darrera de poder oferir, d’aquí a poc temps, un espai on-line sobre arquitectura religiosa, extensible també a les altres arts. Penso en un espai que tingui una clara voluntat de servei, és a dir, que pugui donar pautes, idees i ajudes a les comunitats religioses de catalunya (doncs aquest seria el marc territorial tot i estar obert també a d’altres aportacions foranies), ja siguin comunitats parroquials, congregacions o associacions. Les tasques a desenvolupar serien les següents:
1_ Una primera tasca seria recollir aquelles iniciatives que es desenvolupen o es projecten en l’actualitat, com ara parròquies de nova planta (per exemple la de Sant Quirze del Vallès) o bé oratoris (com el nou espai de pregària per a joves del Casal Loiola, a la fotografia).
2_ Una altra línia a desenvolupar seria el reconeixement d’aquella bona arquitectura realitzada a casa nostra en els darrers 50 anys (com la Capella de Sant Francesc Xavier, a l’Escola del Sagrat Cor de Casp, que va rebre el premi FAD de fa uns anys).
3_ En tercer lloc caldria proporcionar i facilitar l’ajuda tècnica necessària per a la interpretació i bona pràctica de la normativa vigent (especialment pel que respecta a la nova llei d’espais de culte de la Generalitat).
4_ En aquest sentit, facilitar també una borsa de treball d’arquitectes i artistes que tenen prou sensibilitat referent al fet religiós i estarien disponibles a col·laborar amb institucions d’àmbit eclesial.
5_ Paral·lelament, ampliar la visió a tot allò referent a “espai religiós”, és a dir, donar peu a exposicions i performances que es realitzen al territori. Aquest aspecte també inclouria tot allò referent a l’estudi de l’espai litúrgic, ergo, diàleg amb la teologia en la seva vessant estètica (Si en Von Balthasar aixequés el cap!).
6_ Oferir una bibliografia i web-teca acurada i extensa sobre la temàtica.

Resto obert a propostes pel nom d'aquest espai, així com possibles col·laboracions amb d'altres professionals que hi tinguin interès.

Els guapos són els raros

Cada vegada m'agrada més el grup "Manel". Del que ja us n'havia parlat abans. Avui he penjat una altra cançó seva al prega_rock (el teniu aquí), "Els guapos són els raros", que va en la línia del "XL" de Els Pets però amb més ironia perquè s'atreveix a dir-nos allò que "ho sap tothom però no ho diu ningú" i, en aquest sentit, és una cançó que allibera.

Aprofito també per fer una crida a tots aquells als que els agradaria poder participar en l'actualització de l'espai del "prega_rock" a pregaria.cat o a l'apartat del "CanSongs" de TSKV, on aquest darrer nº hi ha una col·laboració dedicada als Pink Floyd sobre la cançó "The wall" ... algú s'hi anima?