Amidaments estimatius

Un fricandó de justícia educat en el lleure

Us presento el menú del dia, a viam si us agrada:

Primer plat: No hi havia ningú apuntat per a fer el dinar, així que, ahir al vespre, em vaig clavar un puntasso fent un fricandó espectacular... bé, seguint la tradició rebuda de la cuina de ma mare que, evidentment, és la millor de la galàxia i part de l’univers. Us passo una foto.

Segon plat: Aquest matí hem tingut la trobada d’inici de curs del Centre d’Estudis de Cristianisme i Justícia a Sarrià. Ha estat realment molt interessant. Aquest any celebrem el 25è aniversari i hem començat fent un repàs del que ha estat la història de CiJ, on han intervingut en J.Mª Rambla, en J. Faus (“Txalo”), I. Salvat i l’I. Sols. Després en Joan Carrera i l’Elvira Duran ens han plantejat nous reptes per al centre d’estudis i, després d’un café, ens hem reunit en petits grups per a fer propostes de futur. El temps ha passat ràpidament i se’ns ha fet l’hora de dinar. A part de conéixer l’àmplia xaraxa de col·laboradors de CiJ i de apuntar sobre quins temes la societat espera una resposta oberta per part d’aquesta institució eclesial fronterera i compromesa, estic molt content d’haver retrobat a en Miki Pulido, un educador amb qui havia coincidint en la adolescència (ja massa llunyana) fent de monitor al Casal-Menjador d’estiu d’infants del Raval. El temps va passant i ell ara ja és pare i treballa a Lleida. La trobada ha estat molt maca i ens hem intercanviat les adreçes perquè tots dos estem interesats en el diàleg entre les noves tecnologies, la justícia i les seves possibles aplicacions en àmbits cristians.

Tercer plat: Estic esgarrapant uns minuts per a escriure aquestes ratlles mentre preparo la sortida dels monitors de l’Esplai Al Vent que començarà d’aquí a quatre hores al Casal Arrupe, Sant Cugat. No serem tots, és a dir que serem molt pocs, però això no em desanima i penso donar tota la “teca” que em sigui possible. M’he llençat a fer un esquema de treball per a cercar quin és l’estil, el “way of life”, d’un esplai ignasià. M’he rellegit i traduit al català el decret "El nostre mode de procedir" de la Congregació General 34 de la Companyia de Jesús (del 1994) i m’ha servit per encoratjar-me, espero que sapiguem trobar les aplicacions per al nostre petit esplai. Us deixo amb un fragment del document:

“El jesuïta mai està satisfet amb allò establert, allò conegut, allò probat, allò ja existent. Ens sentim constantment impulsats a descobrir, redefinir i assolir el magis (més). Per a nosaltres, les fronteres i els límits no són obstacles o acabaments, sinó nous reptes que encarar, noves oprtunitats per les que alegrar-se. En efecte, allò nostre és una santa audàcia, “una certa agressivitat apostòlica”, típica del nostre mode de procedir.”