El barri on jo visc, Bellvitge, a l’Hospitalet del Llobregat, no es pot dir que sigui aparentment un barri religiosament gaire actiu. La nota de fons d’aquests trenta anys ha estat marcada per les necessitats socials, tant per les institucions cíviques com per les eclesials. Ara, quan els antics obrers ja han assolit un millor status social, les institucions cíviques, com l’antigament combativa “Asociación de Vecinos de Bellvitge”, s’han adormit i són les institucions d’arrel eclesial les que duen endavant les propostes socials del barri. La parròquia Mare de Déu de Bellvitge, més enllà de l’àmbit sacramental és una plataforma privilegiada per a l’acció social. Així es demostra amb un munt d’activitats que van des del grup de Promoció de la Dona, el grup de Ayuda Fraterna o les activitats per al jovent de Reforç Escolar, l’Esplai Nocturn Al Vent o el Casal-Menjador d’Estiu.Com a jesuïta hi ha un tema que em preocupa molt, del qual no se’n poden fer càrreg les institucions cíviques i nosaltres, des de l’església, sovint deixem de banda o el convertim en mecanicisme rutinari: la transmissió de la fe. Feia anys que no hi havia cap grup de confirmació de joves a la parròquia, semblava que una proposta tan “explícita” no interessaria, etc. Així i tot, cada any es presentava algun jove, o els seus pares, per la parròquia preguntant per la possibilitat de fer la confirmació.
Aquesta any ens hem llençat a fer un grup de joves adolescents implícitament religiós, de cara a fer un procés, una KTQ6, de cara a rebre la confirmació o fer la primera comunió. És un grup heterogeni, des de joves de “segona generació” de la immigració interna peninsular fins a joves llatinoamericans de l’Equador o Bolívia que estan desconcertats i volen retrobar algun lloc on viure la fe en la que van ser educats en el seu país d’origen.
En PPA i jo, els monitors del grup, estem “flipant” amb l’interès d’aquests joves que volen conciliar el “reguetón”, el “heavy” i la seva vida amb la fe. La veritat és que aquesta resposta ens ha impressionat. Hi ha molta feina a fer, però estem realment esperançats. Sagraments encara? ... doncs resulta que sí, encara segueix sent una bona aposta de sentit.
3 comentaris:
Pues sí, hay un grupo de Confirmación, pero no hay que olvidar una cosa, Eloi, que hay que llevar bien este tema para que, una vez se confirmen, no cumplan lo que otros han hecho y se vayan. Que se queden y nos ayuden en algo del Casal Al Vent, que hay mucho trabajo..., y eso no es explícitamente Sacramento, pero es que yo creo que el Sacramento sólo no sirve, es un paso, pero ha de llevar implícito el seguimiento de Jesús, SIEMPRE.
Caram, si que anem forts!. D'acord que cal una implicació major, però no oblidem que, en el fons, ens agradi o no, ni som ningú per jutjar la fe d'altri ni el sagrament deixa de ser un regal (tot i que és cert, i amb això estem d'acord, que lo bonic d'un regal és fer-lo servir!). Fem confirmació perquè creiem que té sentit, més enllà del possible benefici a curt o llarg plaç que ens pugui interessar.
Bueno, vale. De acuerdo. Pero es que estoy ya algo cansado/a de que pase siempre lo mismo en un alto porcentaje: que hagan la Confirmación "porque toca" y ya está. Lo siento, no he podido identificarme, porque me pide que me registre. ¿Sabes quién soy?
Publica un comentari a l'entrada