Voluntaris, encara?
Aquesta setmana, a l’hora de dinar, he comentat que estava impressionat perquè encara hi ha joves voluntaris disposats a fer un esforç per a fer un forat a l’agenda i donar el seu temps per d’altres. Els hi he exposat el cas d’un jove universitari que, després d’haver fet el camino de Santiago, refusarà cobrar per a fer de director de les activitats del lleure para-escolar en una escola del centre de Barcelona per a venir totes les nits dels divendres a l’Esplai Al Vent.
Un company de casa m’ha respost “no m’agrada aquest “encara” que has dit”. Hi he estat pensant i té raó, a voltes sóc massa pessimista o desconfiat. Per què no esperar que hi hagin joves així?, Si jo ho vaig fer uns anys enrere, per què ha d’ésser impossible que es pugui donar avui?. Per què perdre l’esperança i resignar-me a pensar que tot té un preu o un contracte pel mig?.
Senyor, diuen que la Fe, l’Esperança i l’Amor són virtuts “Teologals”, és a dir: que són Gràcia, un Regal que no s’aconsegueixen només per colzes. Et demano que no em tanqui a l’Esperança, que sàpiga restar “a l’espera” perquè, de fet, és l’únic que importa.
amDg
eloi
1 comentari:
L"encara" és normal. La realitat pot desanimar als mes voluntariosos. La sort es que de joves en van apareixent de nous.
Publica un comentari a l'entrada