Durant aquest pont he pogut veure un gran pel·lícula del director suec Ingmar Bergman: “La font de la donzella”. M’he quedat realment frapat per aquesta obra cinematogràfica i la tinc present al llarg del dia. Recordo cada expressió, cada conversa, res és superflu, tot s’esdevé en el moment escaient, hi ha elements repetitius que marquen el tempo de la pel·lícula, etc. Sense desxifrar el final, de cara a tots aquells que no l’hagueu vist, només vull apuntar el pas que hi ha de la moralitat a la gracia, de la llei a la llibertat de l’esperit, de l’antic al nou testament. En aquesta obra hi trobem referències tipològiques bíbliques d’una potència enorme: la filla com la ovella única del conte que explica el profeta Natan a David , la serventa prenyada com a fill petit de la paràbola del fill pròdig , el sopar familiar com a precursor del banquet del Regne de Déu, l’infant com a sant innocent... tot plegat em fa admirar la capacitat d’Ingmar Bergman per a fer una mena de conte que transmet valors evangèlics pels quatre costats sense que això impliqui la típica “nyonyeria” catequista a la que estem acostumats ni tampoc el dolorisme espectacular de “La Passió” de Mel Gibson.
Una obra genial, us la recomano de debò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada