Amidaments estimatius

Sectes New Age, uns apunts

A voltes, quan es parlava de sectes, jo em pensava que eren coses pròpies de països llunyans però, malauradament, vaig veient que a casa nostra també proliferen. Em fa gràcia els arguments que empren les sectes perquè, en el fons, són molt semblants a les grans discussions teològiques del cristianisme de tota la vida que van rebrotant una i altra vegada. Descriuré uns ítems:

1_ Dualisme: Algunes sectes, inspirades en la teoria del ying i el yang i d’altres doctrines orientals (zoroastrisme per exemple) parlen de l’existència de dos principis (el bé i el mal) que lluiten eternament, àdhuc post-mortem, fet que nega tota esperança possible. Aquesta dimensió dualista també és antropològica perquè es nega la “resurrecció de la carn”, tot allò que avui en dia entenem com a corporeïtat (les nostres relacions, la capacitat d’expressió, el llenguatge...). Espiritualisme “facilón” en definitiva.

2_ Escatologia mil·lenarista: Són els que prediquen que s’acaba el món i tota la pesca.

3_ Gnosis terapèutica: En aquestes sectes no salva l’estil de vida de Jesús sinó una mena de coneixement secret (que sovint s’ha de pagar). Fet que no encaixa per a res amb l’estil de Jesús que es passejava arreu anunciant gratis una bona notícia (que Déu és Pare) per a tots, especialment per als marginats.

4_ Sugestió grupal: Quan un grup de gent súper-motivada vol veure àngels, diables o extraterrestres, els acaba veient. El grup aliena als participants com en les gran concentracions nazis o la idolatria de les fans als concerts.

5_ Individualisme i manca de solidaritat social: Les sectes “new age” són súper individualistes. La “salvació” és quelcom interior que no té implicacions socials. Una alienació com una casa. No hi ha cap mena de compromís per la justícia que brolla del seguiment de Jesús. Sovint tot això es tapa amb doctrines del pal “ecologia interior” que parlen molt del cosmos i no fan res per canviar les estructures d’injustícia globals.

6_ El Vaticà ens enganya: És un argument summament “cansino” però que té molt ganxo (especialment explotat a partir de Codis da Vincis i cocktails esotèrics similars). Ara resultarà que Jesús era un marciano, el Vaticà ho sabia des del principi i ho ha amagat... venga ya!. Sovint aquest argument es recolza en escrits que amb proutes feines aporten novetats en l’estudi bíblic com els de la comunitat essènia del Qumran.

En definitiva: les sectes “new age” no s’empassen l’encarnació de Jesús, que es va fer “un de tants” (Fp 2). per acabar revestint-lo d’energies rares i teories marcianes. Dilueixen la humanitat de Jesús per fer-ne un Jesús de cotó fluix que encaixi dins un sincretisme dualista o panteista. Tot això lligat amb una teoria sanadora individualista i alienadora. Aquestes teories no són noves, són les desviacions que ha tingut la mateixa església al llarg dels segles que ha hagut d’anar corregint una i altra vegada. Recomano llegir el quadernet del professor de bíblia Xavier Alegre “Jesus, Judes, da Vinci ”.