(Avui us passo un fragment del llibre que estic preparant a partir del treball "Amor Al Vent" premiat en el Concurs Bíblic Universitari del curs passat)El despatx de monitors de la parròquia no és gaire gran però encara hi ha lloc per a un armari corregut de paret a paret, la tauleta de l’ordinador i, perpendicular a aquesta i paral·lela als armaris, una taula per a despatxar. En aquest espai m’he trobat a soles amb els pares de tres infants que s’han inscrit al centre d’esplai. Es tracta d’una parella d’immigrants llatinoamericans marcadament indígenes provinents de Bolívia, tot i que els fills els van tenir a l’Argentina. Són més aviat de petita estatura, ulls lleugerament rasgats, pell torrada, cabells morenos, constitució corporal forta i cara ampla.
Tot dialogant me n’adono que la mare, quan li demano per un document identificatiu, en lloc de dir-me’l, treu una tarja i me l’ensenya perquè jo apunti les xifres que hi apareixen. Després, ja al final del tràmit, a l’hora d'escriure unes dades i signar, la mare s’absté de signar el paper i li passa al seu marit. Al principi no hi he caigut però, quan ja els he acomiadat, m’he adonat que la mare era analfabeta. Ho he comentat a un company que està amb aquesta parella en un dels tallers parroquials del divendres a la nit i m’ha comentat que, ben possiblement, no seria gens d’estranyar que la mare sigui analfabeta.
Al final de les activitats del centre d’esplai, quan tenim el nostre espai d’assamblea amb tots els monitors i els infants, m’he estat fixant en les tres criatures de la parella. Són tímids però molt ben educats, capaços d’incorporar-se sense problemes i gaudir de l’activitat proposada. Fa tan sols un parell de setmanes que vénen per aquí i, poc a poc, han anat fent lligams amb els altres companys de grup. Se’ls veu molt feliços.
M’ha sorprés aquest analfabetisme dissimulat. Mai m’hauria pensat que em trobaria per primera vegada un cas d’analfabetisme d’aquesta manera. Com s’ho deu haver fet aquesta dona boliviana per moure’s pel món sense saber lletres ni números?. A vegades em sembla que sóc un ingenu de l’alçada d’un campanar, que no m’assabento de res. Sovint vaig pregonant a l’equip de monitors que és molt important ajudar als infants a superar l’escletxa digital [1], l’analfabetisme digital, però no me n’adono que encara hi ha necessitats més bàsiques ben a prop. Jo no he estat a l’anomenat “tercer món” però sé que de cada tres persones al món només una ha fet alguna trucada telefònica en la seva vida[2].
Tu, Jesus, ets el logos etern de l’univers, la saviesa que habita amb el Pare des del principi[3], l’esperit de saviesa que penetra els cors[4]. Com pot ser que, a l’hora d’escollir el temps, mode i espai de la teva encarnació, escollíssis fer-te present enmig nostre com un pobre d’un poblet del que no es podia esperar res de bó[5]? Per què vas escollir l’analfabetisme, la tradicó oral del poble jueu, i no pas la saviesa de la filosofia hel·lènica? Per què no et vas adreçar als teus contemporanis en llengua grega, la llengua de la saviesa i la cultura, sinó en un arameu afectat per l’accent de la regió que, fins i tot, significava als teus seguidors galileus[6]?. Crec que vas fer totes aquestes opcions per corretgir la tendència de l’home de marginar a aquells que no ténen veu perquè algú els hi ha arrebatat dient que la seva cultura no paga la pena. Potser no domino prou el llatí, ni el grec, ni la llengua universal dels nostres temps, l’anglés, però no entenc ni un borrall de quetxua ni aimara, que és el que segurament parla la mare d’aquests infants als que vull transmetre l’evangeli[7]. Tan sols parlo una petita llengua provinent d’un llatí vulgaritzat, el català, però com l’arameu que Tu parlaves, no per això és una llengua menys digna que altres.
Amor endins, carrega la teva motxilla.
A_ Com tractes la diversitat lingüística al centre d’esplai? Els infants valoren les altres cultures a part de valorar la que els ha acollit? Quines cultures queden marginades?
B_ Com incentives l’ús i l’aprenentatge de la llengua al centre d’esplai? Quin paper te l’alfabetització i en la teva tasca? Estàs atent a les mancances idiomàtiques del teu centre?
C_ Com t’ho fas perquè els infants no siguin uns analfabets de l’evangeli? Eduques en la lectura i vivència de l’estil de vida de l’evangeli?
------------------------------------------------------------------------------------------------
[1] Podeu consultar la web del seminari “Fonaments per un Temple Virtual” que vaig dirigir amb en Manuel Hernández sj al Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia aquí: http://www.lacompanyia-cat.net/templevirtual
[2] Dada proporcionada per Salomé Berrocal Gonzalo, profesora adjunta de Teoria de la Comunicació i Teoria de la Informació a la Universidad San Pablo-CEU de Madrid.
[3] Jn 1, 1: “Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.”
[4] Sv 1, 6: “Perquè Déu penetra els sentiments de l'home, escruta el fons del seu pensament i escolta el que diu.”
[5] Jn 1, 46: “Natanael li replicà: De Natzaret en pot sortir res de bo?”
[6] Mt 26, 73: “Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren: És veritat que tu també ets d'ells: si fins i tot se't nota per l'accent amb què parles!”
[7] Sobre la inculturació: “L’església (...) no arrebata a cap poble cap be temporal, ans al contrari, totes les possibilitats, riqueses i costums que revelen la peculariatat de cada poble (...) les afavoreix i asumeix; però al rebre-les les purifica, les enforteix i les eleva” (Concili Vaticà II. Constitució Lumen Gentium nº 13)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada