Superman vs Jesucrist
Un amic m’ha passat aquesta comparació sobre Superman i Jesucrist. Fa una mica de “rabieta” però, la veritat, dóna molt joc.
Per una part tenim a un superman forçut, amb la barbeta cap amunt i les vens de les mans marcades. S’estripa la camisa i del seu pit en surt una “S”, de súper-home. Després farà un salt i se n’anirà volant a usar els seus superpoders a favor de la humanitat i, encabat, tornar a amagar la seva identitat. Ara bé, en el fons la seva acció no mostra cap camí de vida autèntic, no sana el cor ni consola la nostra feblesa perquè el seu “súper” ens fa deutors. En el fons practica el paternalisme.
Per una altra part tenim a un home que, més que esquinçar-se el vestit, mostra amb sencillesa el seu secret, el seu cor. És un cor gran però també espinat (“Que no te vendan amor sin espinas” canta en Sabina), també és fràgil i no pas pel poder de la kriptonita. D’ell no en diem un súper home, sinó Déu. No l’identifica una “S”, sinó un “JHS” (Jesús-Home-Salvador), i la seva “S” no és súper, però salva. Jesús no practica el paternalisme, quan fa alguna guarició diu “la teva fe t’ha salvat”...
... vols seguir comparant?, amb quin et quedes?, vols ser un superman o un fan de Jesús?
Un amic m’ha passat aquesta comparació sobre Superman i Jesucrist. Fa una mica de “rabieta” però, la veritat, dóna molt joc.
Per una part tenim a un superman forçut, amb la barbeta cap amunt i les vens de les mans marcades. S’estripa la camisa i del seu pit en surt una “S”, de súper-home. Després farà un salt i se n’anirà volant a usar els seus superpoders a favor de la humanitat i, encabat, tornar a amagar la seva identitat. Ara bé, en el fons la seva acció no mostra cap camí de vida autèntic, no sana el cor ni consola la nostra feblesa perquè el seu “súper” ens fa deutors. En el fons practica el paternalisme.
Per una altra part tenim a un home que, més que esquinçar-se el vestit, mostra amb sencillesa el seu secret, el seu cor. És un cor gran però també espinat (“Que no te vendan amor sin espinas” canta en Sabina), també és fràgil i no pas pel poder de la kriptonita. D’ell no en diem un súper home, sinó Déu. No l’identifica una “S”, sinó un “JHS” (Jesús-Home-Salvador), i la seva “S” no és súper, però salva. Jesús no practica el paternalisme, quan fa alguna guarició diu “la teva fe t’ha salvat”...
... vols seguir comparant?, amb quin et quedes?, vols ser un superman o un fan de Jesús?
3 comentaris:
De totes totes, em quedo amb el que m'estima, amb el que es fa humil, amb el que troba la dignitat en els petits i oprimits.
Amb el que accepta aigua de samaritanes i s'enfurisma amb els mercaders del temple. Amb el que es fa vulnerable, i arriba a morir en creu, sense fer servir els seus "super poders", doncs el poder més gran que té és l'amor.
És però, molt interessant la comparació de les dues imatges. Realment en el cine s'usa molta iconografia religiosa, que per molts profans (mai tan ben dit) queda amagada.
Esta comparación la he visto mucho. Creo que viene de los Estados Unidos, con énfasis en el Jesús poderoso, aunque lo sea de manera diferente. En la ultima peli de Superman en varios momentos mi novia y yo volteamos a vernos, porque las referencias a Jesucristo que todo lo sabe y salva al mundo son mucho mas frecuentes que las anteriores.
Sí, la última entrega ("el regreso de supermán") tiene citas literalmente copiadas del evangelio de Juan... k fort!
Publica un comentari a l'entrada